Però aquesta és una impressió superficial. L'enorme i vastíssim significat de la música per la cultura dels humans també arriba amb la seva empremta fins els escacs.
Hi ha molts músics famosos que alhora són escaquistes?
Molts es sorprendrien de saber quants músics famosíssims tenen els escacs com a hobby principal, encara que com el temps no és infinit, han hagut de privilegiar una activitat sobre una altra. I al revés, grans jugadors han estat músics de primera línia,
En les relacions entre els músics i els escacs, podem trobar diversos nivells. En el primer nivell podem trobar els jugadors d'escacs d'alt nivell que van ser també bons músics
Vasily Vasilyevich Smyslov va neixer a Moscou el 21 de març de 1921. Des de molt jove dues aficions van dominar la seva infància: Els escacs i la música.
Posseïdor d'una excel·lent veu de baríton, Smyslov es va exforçar per a ser cantant d'òpera i va quedar entre els cinquanta finalistes d'un concurs convocat per la companyia Bolsoi l'any 1950, però va ser rebutjat i va abandonar les seves pretensions en aquest camp. Posteriorment, en certa ocasió va comentar: "Jo sempre vaig estar entre els escacs i la música".
Miquel Farré, nascut a Terrassa el 23 de febrer de 1936, és un dels pianistes de més prestigi de la seva generació. També ha estat un destacat jugador d'escacs, que ostentà el títol de Mestre Internacional. Membre del Club d'Escacs Terrassa, va aconseguir el tercer lloc al Mundial Juvenil de 1955.
Sobre Miquel Farré vaig fer un article l'any 2015, el podeu consultar des d'aquest enllaç.
Però qui mereix una consideració especial és el francès André Danican Philidor (1726-1795) pioner dels escacs alhora que notable compositor.
Quan en el seu moment li van preguntar al gran Bent Larsen qui havia estat el millor escaquista de tots els temps, va contestar que Philidor. És que en aquesta prehistòria dels escacs de competència, Philidor va assolir un nivell superlatiu comparat amb els seus contemporanis.
Sobre Philidor vaig fer dos articles, un l'any 2014 el podeu consultar des d'aquest enllaç i un altre l'any 2018 que el podeu consultar des d'aquest enllaç.
A més de François-André Philidor, figuren entre els compositors escaquistes Robert Schuman, Arnold Schönberg i Sergei Prokofiev.
El rus Sergei Prokofiev, qui fins i tot va jugar simultànies amb Capablanca, a qui va vèncer, i amb Emanuel Lasker, amb qui va fer taules. Unes dècades més tard, Prokofiev va jugar un matx amb el violinista rus David Óistraj, a Moscou (1937). Aquesta va ser una trobada de gala, amb rellotge i àrbitre; els contendents s'ho van prendre tan seriosament com si estiguessin competint pel títol mundial.
De fet, el nom Prokofiev necessita poca presentació, com un dels més grans compositors de el segle XX. No obstant això, la seva connexió amb els escacs pot resultar una mica menys òbvia, fins i tot pels entesos musicalment. Pel que fa a David Oistrakh, va ser un dels més grans violinistes, el seu virtuosisme es va situar al costat de Fritz Kreisler i Jascha Heifetz. Tots dos eren escaquistes apassionats, encara que Prokofiev més del que un podria creure.
Un altre compositor escaquista de renom va ser el nord-americà John Cage, que utilitzava els escacs com a pretext per estar a prop de l'artista plàstic Marcel Duchamp. Cage i Duchamp van jugar un matx sonor a Toronto, l'any 1968, sobre un tauler electrònic que filtrava els sons produïts per altres músics. Cage feia servir molts elements aleatoris en les seves composicions, i ell mateix afirmava que els escacs eren per a ell com un equilibri, un complement, ja que en el joc ciència no pot haver l'atzar.
També podem citar altres compositors amants dels escacs com Frédéric Chopin, Schostakóvitch, Rimski-Kórsakov, Scriabin, Strauss i Beethoven. Adolph Brodsky, a més de ser un jugador d'escacs d'alt nivell, va ser director de l'orquestra de l'Halle.
Ennio Morricone, el famós compositor de tantes cèlebres melodies i bandes de so de pel·lícules, també era molt aficionat als escacs. Tant, que una vegada va declarar que de no haver estat músic, li hauria agradat ser escaquista. Al seu parer, "els escacs són parents de les matemàtiques i, com afirmava Pitàgores, les matemàtiques ho són de la música", i afegeix, "en el fons, per a mi, són activitats igual de creatives; ambdues es basen en procediments gràfics i lògics que impliquen també la probabilitat, l'imprevist".
Entre els cantants, Sting i Bono (U2) serien capaços de preparar un bon matx.
Sting, que en realitat es diu Gordon Sumner, és el cantant i baixista de la banda The Police.
Volia ser gran mestre quan encara era adolescent i en una ocasió va jugar contra Garry Kasparov a Nova York en una simultània juntament amb els altres membres de la banda, concretament el 29 de juny de l'any 2000.
Us passo un vídeo amb un fragment d'aquesta simultània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada