dissabte, 22 d’octubre de 2011

Taules!!


"Per a aquells que romanen aliens al món dels escacs, la paraula TAULES equival al desenllaç d'una anodina partida en què no hi ha hagut ni vencedor ni vençut. No obstant això, l'aficionat, sigui quin sigui el seu grau d'iniciació, sap que aquest terme pot condensar una autèntica lluita, en la qual cada un dels contendents ha bolcat sobre el tauler, el millor dels seus coneixements i aguditzat l'enginy fins a extrems que , de vegades, resulten sorprenents.
Miguel Tal, ex campió del món i autor del pròleg d'aquesta obra, afirma que hi ha taules i taules. Unes són el rutinari resultat d'una partida sense ambicions, les altres són autèntiques creacions plenes de bellesa i intensitat, les primeres no tenen història, les segones passen a constituir-se en magistrals lliçons d'escacs. Sobre la base d'una selecció d'aquestes últimes ha configurat Verjovsky aquesta obra. En ella es sotmeten a anàlisis diverses partides entre els grans mestres, partides que, sense vencedor aparent, poden considerar-se com un triomf de tots dos".

Aquestes paraules es troben a la introducció del llibre que va escriure L.Verjovsky, a la imatge podeu veure la portada, i que va ser publicada en castellà per Ediciones Matínez Roca l'any 1973.

En aquest llibre, apart de meravelloses partides que acaben en taules, també podem trobar a les seves primeres pàgines informació de com ja en el segle XIX els organitzadors de tornejos intentaven lluitar contra les taules ràpides. En alguns casos, com narra l'autor, amb "invents" totalment estrambòtics que afortunadament no van crear "escola".

Desgraciadament, com en tantes altres coses de la vida, alguns ens volen portar a altres temps i per combatre les taules sense lluita, no se'ls ha ocorregut altra cosa que suprimir l'empat als escacs. "Matar mosques a canonades" fruit d'uns estaments federatius mediocres i corruptes (em refereixo a la FIDE) i alguns jugadors d'elit que tan sols veuen fins a la punta del seu nas. La carta dels senyor Rustam Kasimdzhanov (Kasimdzhanov: carta oberta a la FIDE amb una proposta), em sembla patètica. Que té que veure el tennis amb els escacs?, és una comparació estúpida i la seva proposta de què les partides sempre acabin amb un guanyador i en cas d'empat jugar una altre partida a ritme més ràpid i si també acaba en empat, jugar una altra a un ritme encara més ràpid em sembla totalment fora de lloc. Això, a mi em sembla comparable a que si un partit  de futbol acaba en empat, doncs que juguin un partit de futbol sala i si persisteix l'empat doncs que juguin un altre partit a futbol platja. Ridícul, veritat, doncs mesclar diferents ritmes de joc en els escacs, a mi també em sembla ridícul.

Jo crec que les taules han format i formen part fonamental dels escacs. Els escacs, són en molts casos una petita replica de la vida i a la vida és normal i raonable que en un conflicte, les parts trobin una sortida negociada que deixi contents a les dues parts, això en els escacs serien les taules. Que després d'un dur combat, que ambdós contendents han lluitat per la victòria, arribi un moment que a pesar de què encara és possible seguir lluitant, decideixin deixar-ho en taules perquè serià injust que hagués un perdedor (ho dit d'altre manera als dos els dona por a perdre després de la bona partida jugada) a mi em sembla perfecte. El que sobra és l'abús d'aquest recurs i que es produeixin taules ràpides i sense lluita. Però això no és igual per a totes les situacions, no és igual que es produeixi, per exemple, en un jugador amateur que juga un torneig en un dia laboral al vespre, que ha tingut un dia laboralment de "gossos" i que va a jugar amb un fort dolor de cap, que a un jugador professional que cobra un fix i que l'organització vol que a les partides hagi espectacle. No, no és el mateix, i si es canvia el reglament com alguns "il•luminats" proposen, ho canviarien pensant en aquests professionals però s'aplicaria a tothom.

La solució no és fàcil, però jo crec que les possibles mesures per acabar amb els abusos deuen estar en las bases dels tornejos. Recordo que fa alguns anys, al torneig que es jugava a Linares, a on jugaven els millors jugadors del món, amb bons emoluments; els jugadors no feien taules sense lluita, perquè sabien que si això es produïa, l'any següent no serien convidats.

Solucions segur que n'hi han, però en aquest temps de falta de lideratge per part dels que tenen la responsabilitat de solucionar aquestes i altres situacions similars, ens podem trobar què sigui pitjor el remei que la malaltia.

Salut i escacs,

4 comentaris:

Héctor ha dit...

Hola Roger:

En aquest sentit, jo sempre ho he tingut molt clar: taules un punt, victòria 3. Aquí podem pendre exemple del futbol, on des de que es va implantar aquest sistema de puntuació, els equips punters es veuen més obligats a cercar la victòria, afavorint d'aquesta manera l'espectacle.

Veig molt més just "penalitzar" lleugerament a dos jugadors que no han pogut o no han sabut assolir la victòria que no pas desempatar un encontre de manera completament artificial. Als escacs, l'empat és un resultat, en ocasions inevitable que, per tant, s'ha de contemplar.

De cara als ràtings, res variaria respecte a l'actualitat i en canvi, segur que aquest sistema reduïria, que no eliminaria, l'especulació, especialment entre els jugadors més forts, que sovint es veurien més forçats a cercar la victòria si volen guanyar-se les garrofes...

Salut i bona setmana!
Héctor

Roger ha dit...

Hola Héctor,

Moltes gràcies per la teva aportació. Igual que penso que els escacs no són Tennis, tampoc crec que les solucions del futbol puguin servir com exemple pels escacs. Potser els tres punts per partida guanyada i un punt per les taules podria servir pels tornejos tipus lliga, però pels tornejos amb sistema suís em sembla que podria desvirtuar la competició a més de fer molt injustos els aparellaments. Compta que la majoria dels tornejos que juguem els jugadors aficionats són per sistema suís. No crec en les solucions fàcils, si es té que canviar alguna cosa tenim que tenir la seguretat de què és per millorar, els invents amb gasosa, no sigui que explotin.

Tanmateix, voldria fer-te una reflexió. Una bona partida amb un guanyador, no té res que envejar a una bona partida que finalitzi amb taules, si això es correcte, per què tenim que penalitzar a dos jugadors que han fet una bona partida?

Salutacions,

Fred ha dit...

Hola Roger:
Estic bastant mes d acord amb tu que amb l Hector en el tema de les taules.En realitat els organitzadors han d esforár-se per incrementar les seves exigencies i potser primar tambe el major numero de victories aixi com l amenaça de no convidar l any segient als no-combatius.Tambe s hauria de suprimir les inscripcions gratuites en els oberts i canviar-les per tornar els cales de la inscripcio als jogadors d ELO superior que finalitzin el torneig.Salut i escacs Frederic

Roger ha dit...

Hola Frederic,

Quina alegria de què per fi t'hagis decidit a entrar en aquest bloc. Veig que has entrat a les o3:25 hores del matí, que passa no pots dormir? o és que has arribat de "juerga"? Des de que t'has jubilat t'estàs tornant un iaio "yeye"!

La teva proposta de què als tornejos també els titulats paguin la inscripció i després se la tornin si han finalitzat el torneig i han complert un paràmetre d'actitud, definit prèviament a les bases, em sembla molt interessant. No té que donar por que alguns no vulguin inscriure's, ja que, els que tenen la intenció de complir (la majoria) saben que després els retornaran aquests diners.

"Sap més el dimoni per vell, que per dimoni", de ben segur que tens moltes altres idees, seria estupend que participessis més sovint en aquest bloc.

Salutacions ben cordials, amic meu,