dimecres, 7 d’octubre de 2009

Bobby Fischer, el gran desconegut


Navegant per internet, he trobat una noticia a Chessbase amb data de 4 d'octubre on es dona la hipòtesi de que el pare de Bobby Fischer no era Gerard Fischer, com consta en el seu certificat de naixament, sinó que era Paul Nemenyi un científic hongarès.

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer breument a Gerard Fischer a l'any 1977. En aquells temps ell era un vell educat i agradable. Quan es va assabentar que jo era aficionat als escacs vam començar una grata conversa sobre el tema i amb gran sorpresa per part meva, em va assegurar que era el pare de Bobby Fischer. En aquell moment m'ho vaig creure, però més endevant vaig pensar que potser m'havia aixecat la camisa. No obstant això, anys després, em vaig documentar sobre el tema i vaig arribar a la conclusió que el Gerard Fischer que jo vaig conèixer i el que constava en el certificat de naixament de Bobby Fischer era la mateixa persona.

La història de Bobby Fischer esta plena de buits i clarobscurs, de moltes fases de la seva vida se sap ben poc. De les seves decisions es fan moltes teories, però ningú sap amb seguretat el perquè d'aquestes. Es parla i s'escriu de coses intrascendents i no s'aprofundeix en les coses verdaderament importants.

Quina importància té qui era el seu pare biològic? Si el realment important és que va viure la seva infantesa sense pare i que això el va marcar tota la vida.

Fischer va ser un fora de sèrie com a jugador d'escacs i un desafortunat com a persona. Va ser el millor en el món dels escacs i no va trobar el seu lloc en el món real.

Afortunadament ens queda el seu llegat, les seves partides; moltes d'elles autèntiques obres d'art. Pels que gaudim amb els escacs, Bobby Fischer és immortal.

Salut i escacs,

3 comentaris:

Catulo ha dit...

Recentment s'ha publicat un llibre sobre Fischer que tracta el tema de la doble paternitat. A la portada surt Fischer a la proa d'un vaixell.

Roger ha dit...

Bon dia Joan,

No he llegit aquest llibre, però en general el que s’ha escrit al marge dels escacs de Bobby Fischer ha estat molt superficial i en alguns casos dubtós. Això és el que he volgut explicar al meu escrit.

T’agraeixo el teu interès, sobretot en un article que no surt la paraula social. Per cert, el dissabte passat vam coincidir al mateix edifici i no ens vam veure. Espero saludar-te demà passat. Sort al social.

Roger,

Catulo ha dit...

jajaja, bé entre Social i Social es poden fer altres coses, jeje. Dissabte passat et vaig veure però analitzant i com jo estava pendent del... "social"... per anar guardant el material a mesura que acabaven les partides doncs al final no vam coincidir. Que hi hagi sort aquesta setmana.