Tinc llibres de tota mena i estil. Llibres d'obertures, mig joc, finals, torneigs, biogràfics, etc. etc. Tinc tots els Informator des de l'1 fins el 105, bé tots no, ja sé que ha sortit el 106, però aviat el tindré.
Hi ha molts llibres que considero molt bons, especialment tots els llibres amb partides analitzades, rigorosament, per grans jugadors. En aquest sentit, els cinc volums de "Mis geniales predecesores" de Gary Kasparov, o els tres volums de "Partidas selectas" de Mijail Botvinnik, són un clar exemple.
Però avui us vull recomenar tres llibres que a mi em semblen excepcionals. Dos ja tenen bastants anys i el tercer s'ha publica fa poc.
El primer és "Ajedrez de torneo" de David Bronstein.
En aquest llibre, Bronstein narra el Torneig de Candidats jugat a Zuric l'any 1953. He dit que narra perquè l'autor explica d'una manera amena, ronda a ronda, tot el torneig. Analitzant magistralment la majoria de les partides. Es pot dir de totes les obertures que estaven de moda en aquells temps, però molt especialment de la Defensa Índia de Rei. Si realment voleu entendre els conceptes d'aquesta obertura, us recomano que mireu les partides de la Defensa Índia de Rei que n'hi ha en aquest llibre, que són moltes. Després òbviament, tindreu que fer les actualitzacions pertinens ja que la teoria ha evolucionat molt des de llavors. Però les explicacions de Bronstein sobre els conceptes d'aquesta obertura són impressionants.El segon és "Ajedrez en la cumbre" de Tigran Petrosian.
En aquest cas, ens trobem am un llibre molt menys conegut que el de Bronstein i clarament diferent, però per a mi també és un llibre excepcional. En el llibre trobem una recopilació de les millors conferències i articles d'aquets excampió del món.Aquests dos llibres, sovint els torno a rellegir i sempre tinc la sorpresa de descobrir coses noves. Temes que m'havien passat desapercebuts de sobte són totalment actuals.
El tercer llibre és "Apreda de las leyendas" de Mihail Marin.
Aquest llibre m'ho va recomenar el meu company d'equip i amic, Carlos Oliver. El Carlos, és una de les persones que conec que millor percep els escacs. És un llibre impressionant, amb uns anàlisis fabulosos, totalment recomanable per a prosperar als escacs. Tan sols té un què, per poder seguir d'una manera correcte els anàlisis d'aquest llibre, fa falta dedicar-hi molt i molt de temps. Però si us poseu, us puc assegurar que el vostre nivell de joc es veura gratament enriquit.Bé, l'any s'acaba, aquest és el meu darrer article de l'any 2009. Companys, amics, escaquistes en general, us desitjo el millor per l'any 2010.
Salut i escacs,
7 comentaris:
El llibre de Petrossian jo tb el vaig llegir -me'l va recomanar el MC Jordi Moreno- i confirmo que és impressionant. És un recull d'articles diversos.
Els de Kasparov n'he llegit un parell però he de confessar que em vaig limitar a fer una lectura merament històrica i seguia les partides superficialment. Molt interessants especialment per la interpretació que fa de l'evolució del joc i de l'estat de forma dels grans jugadors.
Els llibres de Dvoretsky, Ajedrez de élite (primera i segona part) també em van agradar molt per aprendre escacs "de veritat".
Per cert, moltes gràcies per la defensa que vas fer del SMA. Et considerem santmartinenc honorífic, hehe.
Me gustaría añadir alguna recomendación propia.
Del primero puedo decir que tras leerlos cambió algo en mi forma de entender el ajedrez:
- Secrets of Modern Chess Strategy de Watson.
Del segundo que me ayudó a entender un poco más la IdR:
- Understanding the King's Indian de Golubev.
Y respecto a mejorar y progresar, creo que la forma de hacerlo debe ser el "trabajo+trabajo" ya que no hay recetas milagrosas (cuando realmente progrese os podré decir si tengo razón). Unos libros con multitud de ejercicios que pueden ayudar son:
- Excelling at ... de Aagaard
- Planificacion en el ajedrez moderno de Grivas.
Los que habéis nombrado los tengo, los he leído y me gustan. Por cierto Dvoretski tiene unos artículos mensuales en chesscafe.com que se pueden bajar en pdf (ver donde pone "archivos") que son tan buenos como sus libros.
Hola Joan, moltes gràcies per les teves paraules. Em molesten molt les desqualificacions gratuïtes i més encara si són des de l’anonimat. Entenc perfectament l’esforç que tenen que fer algunes persones perquè les coses funcionin, i vosaltres esteu aconseguint bons resultats gràcies a la implicació i el treball d’un bon equip de persones. I això sempre és mereix una valoració i un respecte.
Antonio, gracias por tus consejos. Con respecto al libro de Watson, supongo que te refieres al que en castellano lleva por título: Los secretos de la estrategia moderna en ajedrez, avances desde Nimzowitsch. Este libro, aprovechando las vacaciones, me lo leí de un tirón en el verano del 2002. Me pareció interesante, no obstante aplicar algunas (o muchas) de las cosas que plantea, representa, tal como explica Rowson en su libro Ajedrez para cebras, desaprender muchos conceptos aprendidos anteriormente. Francamente, en mi caso, que todavía estoy aprendiendo el ABC del ajedrez, desaprender para volver a aprender se me hace demasiado complicado i puedo acabar “haciéndome la picha un lio”. Seguramente para jugadores de un nivel más elevado (como es tu caso) este libro sea de más utilidad. De todas maneras tomo nota, siempre se tiene que escuchar a la gente que te puede enseñar.
Totalmente de acuerdo con todas las recomendaciones aquí expuestas.
Si me permitís, me gustaría hacer unas aportaciones:
1) "Piense como un Gran Maestro" de Kotov, el cual cayó en mis manos a finales de los 70 y me ha sido siempre de gran utilidad. Tiene mucha prosa y en mi opinión en muy ameno.
2) "El arte del análisis" de Timman. Lo leí en una edición francesa antes de su publicación en español. Me parece un libro muy trabajado, para algunos movimientos dedica más de dos páginas en comentarios.
3) "A Practical Guide to Rook Endgames" de Nicolay Minev. Excelente para comprender los finales de torre. No tiene desperdicio el prefacio de Seirawan.
¡Feliz 2010 a todos!
Hola de nuevo, sí, me refiero a ese libro de Watson (yo lo tenía en la versión en inglés). Imagino que lo de "desaprender" que comentas se refiere a que hemos leído muchas teorías basadas en el sentido común que resulta que los de la élite no respetan siempre.
De estos dos libros (el de las cebras lo he leído y también me gustó) podemos aprender a ser menos dogmáticos y a pensar más por nosotros mismos en cada posición concreta.
Por ejemplo: "con pareja de alfiles contra pareja de caballos el de los alfiles debe abrir el juego y el de los caballos cerrarlo". Y luego vemos que en la Nimzoindia o en la Chigorin es el negro que el abre el juego en muchas variantes.
José, Antonio, es un placer comenzar el año leyendo vuestros comentarios. Estoy totalmente de acuerdo con lo que expresáis. El libro de Kotov, fue un autentico referente para los que empezamos a jugar en la década de los 70. Para el año 2010 os deseo lo mejor i en concreto para el “Por equipos” que el Foment luche por el titulo i el Congrés consiga mantener la categoría.
Un abrazo,
Publica un comentari a l'entrada