Sempre hi ha algú que planteja quin és el millor jugador de tots els temps, Kasparov? Fischer? Alekhine? Capablanca? Karpov? Botvinnik? o potser un altre? Aquest debat, francament no m'interessa. A mi el que m'importa és que han sigut grandiosos campions i que tots em mereixen el màxim de respecte. Ens han deixat partides inoblidables amb les que podem gaudir i ensenyances de les que podem aprendre.
També hi ha jugadors amb els que ens identifiquem per la seva forma de jugar, juguem les obertures que ells juguen i mirem especialment les seves partides i les noves variants que proposen. Són jugadors que ens cauen bé, ja que, amb la seva manera de plantejar les partides és com ens sentim comòdes.
Però avui vull parlar d'un tipus de jugadors molt especials. Són els jugadors que jo defineixo com a totals. Són els jugadors que en totes les fases de la seva vida, joventut, plenitud i maduresa, sempre han jugat activament als escacs.
D'exemples de jugadors totals hi ha molts (tan actuals com desapareguts), des de jugadors d'elit com Smyslov, Najdorf, Bronstein... fins a jugadors més propers com Bordell, Cherta, Rivera, Bas, Trias, Vila Iborra, Arias, etc, etc.
De tots els jugadors que podem definir com a jugadors totals, per les seves particularitats, jo voldria destacar a tres. Són tres casos molt diferents entre ells, però que a mi em criden poderosament l'atenció.
El primer és l'Emanuel Lasker, campió mundial des de l'any 1894 fins l'any 1921. Lasker va néixer a Alemanya l'any 1864 i va morir als Estats Units l'any 1941. Va destacar com escaquiste, matemàtic i filòsof. Va aprendre a jugar als 11 anys i la seva joventut va estar marcada per un continu progrés fins arribar a ser un fort jugador. Dividint el temps entre els estudis universitaris i els escaquistics (ja que necessitava els diners que obtenia dels escacs per poder seguir estudiant), va progressar de tal forma que l'any 1889 va aconseguir ser Mestre. Va seguir dedicant-li molta atenció als escacs fins que va guanyar a Steinitz i es va proclamar campió del món l'any 1894. Després de guanyar el títol mundial, la seva activitat escaquística va baixar molt, dedicant-se molt més a la seva professió de matemàtic. Tan sols jugava de tant en tant algun torneig important i les poques defenses del títol que va fer. Però a la seva maduresa, a l'any 1934, un fet va trasbalsar la seva vida. Els Nazis, que tenien el poder a Alemanya, van confiscar els seus bens i va haver d'abandonar el país. Per sobreviure, Lasker va tenir que tornar a fer el que no havia fet des de la seva joventut, ser jugador professional d'escacs. I malgrat l'edat encara va sortir prou bé, jugant molts torneigs i fent resultats molt dignes.
El segon és el Victor Korchnoi. Korchnoi va néixer l'any 1931 a Leningrad, va ser Campió Soviètic quatre vegades (1960,1962,1965 i 1970) i en tres ocasions consecutives va estar molt a prop de proclamar-se campió del món (1975, 1978 i 1985). Però el que defineix a Victor Korchnoi és ser un jugador dur, molt dur. Els seus contrincants saben que quan es tenen que enfrontar amb ell, que l'enfrontament serà llarg i exigent durant totes les fases de la partida.
Amb més de 70 anys, Korchnoi ha fet molt bones actuacions en forts torneigs i aquest mateix any, amb 78 anys, ha quedat campió de Suïssa el seu país d'adopció.
En un hipotètic rànquing que englobés els millors jugadors, comptabilitzant els seus resultats durant les tres fases de la vida esmentades anteriorment, sense cap mena de dubte Korchnoi seria el primer.
El tercer és en Josep Ridameya. Ridameya va néixer l'any 1929, és Mestre Nacional, això vol dir que en el seu moment va estar dins l'elit dels escacs espanyols. Però el més sorprenent i meritori és el que fa actualment. Des de fa bastants anys, en Josep Ridameya, juga amb una assiduïtat increible (en el que portem d'aquest any ja porta més de 100 partides), possiblement és el jugador no professional adscrit a la Federació Catalana d'Escacs que juga més partides en competicions federades durant l'any. Segurament és un cas únic, mereixedor d'un gran respecte.
En fi, tenint en compte que ja tinc certa edat, és l'exemple dels jugadors totals el que em dona ànims per pensar que encara puc jugar durant bastants anys.
Salut i escacs,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada