dissabte, 16 d’abril del 2011

Futbol és fulbol


Amb aquesta frase va definir el futbol un prestigiós i cotitzat entrenador iugoslau fa més de 25 anys. La frase, monument a l'estupideça, ràpidament es va fer cèlebre i encara avui hi ha algun periodista que ens la recorda de tant en tant.

Poc després, l'any 1990, una editorial de llibres d'escacs tan famosa com és Sahovsky Informator va treure un llibre amb l'original títol de "El ajedrez es el ajdrez". Renoi amb els iugoslaus, tot uns cracs per les definicions.

Es tracta d'un llibre de narracions i anècdotes sobre els escacs, amb bones partides de bons jugadors i unes fotografies de qualitat. També comentar que té qüestions clarament peculiars, en primer lloc dir que està traduït al castellà, tema inaudit en aquesta editorial, en segon lloc dir que la traducció és horripilant (sembla feta amb el traductor de Google, que no existia en aquella època, però sense les comprovacions que fem a posteriori), aquest llibre em fan valorar encara més les tasques dels professionals de la traducció.

Però no era d'aquest llibre del que volia parlar, rellegint el llibre va sorgir un tema que em sembla prou interessant. És un dels esdeveniments més importants dels escacs per equips, em refereixo al matx per equips URSS - Resta del món que és va jugar l'any 1970.




A finals de març i començament d'abril de l'any 1970, la ciutat de Belgrat va ser la capital mundial dels escacs. Mai s'havia donat que un esdeveniment relatiu als escacs despertés tant interès al món com en aquesta ocasió, gran quantitat d'agències de premsa i mitjans de comunicació van estar presents.

Des de la Segona Guerra Mundial, el predomini soviètic en els escacs era abismal. Durant la dècada dels anys 50 del segle XX, el considerat millor jugador no soviètic, Rehevsky dels Estats Units, no baixava del vuitè lloc al rànquing mundial. Però a la dècada dels anys 60 havien sorgit jugadors que donaven replica als millors soviètics (Fischer, Larsen, Portichs...) i la resta del món es va sentir en condicions d'enfrontar-se a la supremacia soviètica.

Van ser els iugoslaus els que van proposar l'organització d'aquest majestuós matx. L'encontre es va jugar a deu taulers i quatre rondes, els equips estaven formats per els següents jugadors:

Selecció URSS

  1. Spasky. Campió del món.
  2. Petrosian. Excampió del món.
  3. Korchnoi.
  4. Polugayesky.
  5. Geller.
  6. Smyslov. Excampió del món.
  7. Taymanov.
  8. Botvinnit. Excampió del món.
  9. Tal. Excampió del món.
  10. Keres.
Jugadors reserves: Stein i Brostein.

Selecció Resta del món.
  1. Larsen. (Dinamarca).
  2. Fischer. (EE.UU.).
  3. Portisch. (Hongria).
  4. Hort. (Txecoslovàquia).
  5. Gligoric. (Iugoslàvia).
  6. Reshevsky. (EE.UU.).
  7. Uhlmann. (República Democràtica d'Alemanya).
  8. Matulovic. (Iugoslàvia).
  9. Najdorf. (Argentina).
  10. Ivkov. (Iugoslàvia).
Jugadors reserves: Olafsson (Islàndia) i Darga (República Federal d'Alemanya).

Fischer s'ho va posar difícil als organitzadors, ja que no acceptava ser el segon tauler. A poques hores del començament del matx ho va acceptar amb les següents paraules: "Està bé, que jugui Larsen al primer tauler! Jo soc millor jugador, però els últims anys ell ha jugat i jo no."

El matx el va guanyar la selecció soviètica per un ajustat 20,5 a 19,5. Larsen i Spasky van empatar a 1,5 (l'altra partida la va jugar Stein i va perdre), Fischer va guanyar a Petrosian per 3 a 1.




Si voleu més informació sobre aquest matx, podeu clicar aquest enllaç.

Aquest esdeveniment va representar un contundent avanç mediàtic pels escacs, ràpidament superat pel campionat del món que el 1972 va enfrontar a Reykjavik, Spasky i Fischer.

Jo m'atreveria a dir que aquest dos esdeveniments conjuntament amb els matxos entre Kasparov i Karpov, han estat els més seguits en la història dels escacs.

Salut i escacs