Fa uns mesos, en concret el 23 de juliol de 2020, vaig parlar d'una omissió sobre els articles etiquetats com a "Llibres". Aquesta omissió feia esment a la col·lecció de llibres de Roberto Grau "Tratado General de Ajedrez".
Podeu consultar aquell article des d'aquest enllaç.
Aquesta omissió no és l'última, ja que a pesar de que ja són més d'onze anys l'antiguitat d’aquest blog, sempre se'm pot passar algun tema i no parlar d'alguna qüestió important dins la història dels escacs.
En aquest sentit, avui vull fer justícia a un gran jugador, el GM Jan Timman.
Jan Hendrik Timman va néixer el 14 de desembre de 1951 i des de finals de la dècada de 1970 fins a principis de la de 1990 es va convertir en un dels millors Grans Mestres dels escacs, sens dubte el millor jugador no soviètic, i el 1982 el número dos del món, darrere d'Anatoly Karpov.
Timman va rebre el títol de Mestre Internacional l'any 1971 i l'any 1974 va aconseguir el títol de Gran Mestre, el que el va convertir en el tercer d'Holanda després de Max Euwe i Jan Hein Donner. Aquest mateix any va guanyar el Campionat d'Holanda per primera vegada, en total ho va aconseguir fins a nou vegades. El seu primer èxit internacional notable va ser a Hastings 1973/74, on va compartir la victòria amb Tal, Kuzmin i Szabó. Ràpidament va seguir una sèrie de victòries en Sombor 1974 (amb Boris Gulko) Netanya 1975, Reykjavik 1976 (amb Fridrik Olafsson), Amsterdam IBM 1979, Niksic 1978 i Bled/Portoroz 1979.
Foto: Twitter (Douglas Griffin)
Com ja he comentat anteriorment, a l’any 1982, Timman ocupava el segon lloc del món, només darrere d'Anatoly Karpov. En la dècada de 1980 va guanyar diversos tornejos molt forts, inclòs Amsterdam IBM el 1981, Wijk aan Zee el 1981 i 1985, Linares l’any 1988, el Euwe Memorial de 1989 i el Torneig de la Copa del Món de 1989 a Rotterdam. Altres grans èxits van ser Las Palmas 1981, Mar del Planta 1982, Bugojno 1984 i Sarajevo 1984.
Timman va representar Holanda en 13 Olimpíades d'escacs des de l’any 1972 fins a l’any 2004, jugant al primer tauler en 11 ocasions. El 1976 va guanyar la medalla d'or a la millor actuació individual en aquest tauler.
Foto: commons.wikimedia.org
Cal destacar que va jugar la final del Campionat de el Món de la FIDE de l'any 1993, perdent contra Anatoly Karpov. Els desenvolupament del matx va ser:
D’altra banda, podem dir que la seva qualitat com a escriptor i compositor de finals artístics no va desentonar amb la seva capacitat com a jugador. En aquest sentit cal destacar el seu llibre: "El arte del anàlisis".
Us passo unes partides de Timman en format vídeo:
Cal recordar els grans campions, en aquest cas un jugador que encara és viu. Us vull comentar una petita anècdota que em va passar poc abans de què comences la pandèmia; parlant amb uns adolescents aficionats als escacs, que no juguen gaire malament i que algun d'ells, probablement, en poc temps pugui jugar força bé, vaig comentar alguns jugadors del passat recent dels quals podrien aprendre amb les seves partides. Us podeu creure que cap d'ells sabia qui era Jan Timman? Francament, no anem gaire bé.
Jo els vaig recomanar el llibre de Timman "El poder de las piezas menores", però em dona la impressió que no em faran gaire cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada