Quin títol veritat! Però anem a pams, segons l'Enciclopèdia Catalana defineix trencaglaç com un vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l'aigua de determinats mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l'any, i obrir en l'aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació.
Ja, però, em direu, que té que veure això amb els escacs? En aquesta ocasió utilitzo una metàfora per referir-me a uns fets que van ser imprescindibles per arribar als escacs tal i com els coneixem avui dia.
Uns fets que van demolir barreres tal i com els vaixells trencaglaç trenquen el glaç i obren camins per a que els altres vaixells puguin passar.
Us passo a comentar els fets, que des el meu punt de vista, van ser totalment rellevants en aquest sentit.
El primer és el més important (això no vol dir que els altres no ho siguin), ja que sense aquest pas no existirien els escacs tal i com els coneixem.
A la segona meitat del segle XV es van canviar les normes dels moviments de la Dama i l'Alfil, que anteriorment eren molt limitats, i van passar a ser com són actualment.
El segon pas el va donar François André Danican Philidor, anomenat Philidor (7 de setembre de 1726, Dreux - 31 d'agost de 1795, Londres) el millor jugador d'escacs del món de la seva època. El seu llibre Analyse du jeu des Échecs ("Anàlisi del joc dels escacs") fou considerat el manual estàndard per aprendre el joc durant almenys un segle.
El llibre va ser un gran avenç en el coneixement dels escacs, va aconseguir una difusió insospitada i es va traduir a molts idiomes. Amb amb aquesta obra Philidor introdueix al camp escaquista el mètode analític i crea una nova teoria del joc dels peons.
Per primera vegada, són redactats una sèrie de consells que bé poden elevar-se a la categoria de lleis o normes per al ben jugar.
En un temps que els peons eren sacrificats tan sols per obrir línies d'atac, aquestes normes van ser mal acollides, però respectades perquè qui ho deia havia demostrat ser el millor.
L’any 2014 vaig fer un article parlant de Philidor, el podeu consultar des d'aquest enllaç.
L’any 2018 vaig fer un article parlant de Philidor com a músic, el podeu consultar des d'aquest enllaç.
El tercer pas i possiblement el més decisiu se'l tenim que atribuir a Wilhelm Steinitz (14 de maig de 1836 - 12 d'agost de 1900). Va ser el primer campió del món oficial d'escacs. És considerat el pare dels escacs moderns, i un dels grans jugadors de tots els temps.
El llegat de Steinitz va ser el progrés més gran dels escacs des de l'època de Philidor, és a dir, des del segle XVIII fins a començaments del Segle XX. Potser els progressos de Philidor van ser més grans, però Steinitz va canviar la manera d'entendre el joc,
Steinitz va ser el fundador de l'escola moderna i el seu èxit més gran va residir a crear l'estratègia del mig joc de la partida. Sense cap dubte, la seva aportació més gran al món dels escacs van ser les seves idees estratègiques i posicionals, que van marcar un abans i un després en una època en què l'únic estil acceptat era el romàntic.
L'any 2015 vaig fer un article parlant de Steinitz, el podeu consultar des d'aquest enllaç.
El quart pas, va ser l'aparició de l'Escola Hipermoderna quant alguns grans jugadors van qüestionar l'escola clàssica. Bé, en realitat no es qüestionava la escola clàssica en la seva totalitat, sinó que es posava en qüestió els dogmes derivats d'aquesta.
Els dogmes i els principis generals establerts, en alguns casos, per l'Escola Clàssica es veurien posats en dubte per una nova generació de jugadors que van arribar carregats de noves idees. Reti, Nimzovitch, Breyer, Tartakower, Alekhine o Grunfeld en són alguns dels noms més destacats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada