Bernard Horwitz (1808-1885). La seva fama es va fonamentar en la publicació del llibre "Chess Studies or Endings of games" (1851), una col·lecció d'instructius finals que va recopilar amb l'ajuda del músic alemany Kling, juntament amb el qual va publicar també la revista "The Chess Player" ( 1851-1853). Com a jugador va obtenir resultats regulars; va perdre encontres contra Staunton, Harrwitz, Kieseritsky, Williams i Kolisch, però va derrotar entre d'altres a Bird i Schulten. Però la seva aportació més coneguda als escacs la va reconèixer Aaron Nimzovich qui va denominar "Alfils d’Horwitz", a dos alfils que, recorrent diagonals veïnes, ataquen en forma conjunta l'enroc enemic.
La veritat és que en el meu cas, després de 50 anys de federat, no recordo haver-ho pogut desenvolupar mai. No obstant això és important conèixer les seves claus.
Us passo aquest vídeo explicatiu:
A continuació us passo un vídeo amb una partida entre els grans mestres Vladimir Malakho i Igor Efimov, jugada al XII Campionat de França per equips (maig de 2019). Al llarg de la partida surten a la llum molts aspectes molt didàctics, entre els quals destaquen les següents idees: 1. Idees d'obertura en la Reti-Eslava 2. Plans d'atac amb els alfils d'Horwitz i el cavall de Pillsbury. 3. Idees de defensa mitjançant el sacrifici de material per anul·lar l'atac. 4. El mat de Blackburne.
2 comentaris:
Jo també segueixo al MF Luis Fernández Siles i al GM Carlos Matamoros ambdós molt didàctics tant per a principiants com a experts.
Totalment d'acord, són dos molt bons comunicadors amb vídeos molt interessants.
Publica un comentari a l'entrada