Fortalesa

No, no em refereixo a la novel•la Victus, ni a la ciutat de Troia, ni als grans  castells escocesos o castellans, ni tampoc al Castell de Cardona. Avui vull parlar del terme fortalesa en els escacs, concretament en el seu estat més pur, que és en el final.

He agafat com a referència la definició  que dona el GM Jesús de la Villa al seu llibre "Los 100 finales que hay que saber", magnífic llibre per cert. De la Villa dona aquesta definició de fortalesa:

"S'entén per fortalesa una posició en què un bàndol té un gran avantatge de material, malgrat la qual cosa el seu rival pot mantenir les taules amb senzilles, encara que en algun cas, precises, jugades d'espera".

Mirem alguns exemples:

 

Totes aquestes posicions són fortaleses i en conseqüència, si les juguem bé, són taules.

També podeu consultar dos articles què el MF Luís Fernández Siles va publicar al seu bloc "Diario de un entrenador" sobre aquest tema. Article 1 i Article 2.

En clau particular voldria comentar una posició a la que vaig arribar en un recent torneig que vaig jugar a la tardor de l'any 2012.

En aquesta posició el meu contrincant va jugar 56...Cb5 que em va permetre guanyar després d'algunes jugades.

En canvi, amb 56...Cf7 57.Ag2-Ce5 58.Re4-Cf7 59.Rf4-Cg5

El negre té una fortalesa inexpugnable.

És important familiaritzar-se amb les fortaleces en el final, ens pot salvar més d'una partida.

Salut i escacs,

Fill de Caín

Una altra pel•lícula on els escacs són l'excusa per plantejar una complicada trama psicològica. Però comencem per la sinopsi:

"Nico Albert és un adolescent de caràcter peculiar, intel•ligència excepcional i una única afició: els escacs. Carlos i Coral, preocupats per l'estranya actitud del seu fill, decideixen contractar el psicòleg infantil Julio Beltrán. A través de la teràpia i de l'afició comuna als escacs, Julio anirà coneixent el món de Nico i s'endinsarà en les complexes relacions d'aquesta família aparentment normal. Descobrir la veritat a temps serà l'única opció per evitar que les vides dels innocents acabin irremeiablement truncades".

Bé, com podeu veure, tots els ingredients per a un bon embolic. Sembla que la pel•lícula pot estar bé si ens atenem al director i als actors, però tinc por de quin serà el paper en que quedaran els escacs.

El que està clar, és que quan l'estrenin, és d'obligat compliment anar a veure-la. Perquè ja se sap, tots els coneguts, familiars, amics i companys de feina, ens bombardejaran amb allò de: "he vist una pel•lícula d'escacs, tararà, tararí, tararà..." Qui avisa no és traïdor.

Salut i escacs,

Breus comentaris (3)

Torno amb els comentaris breus i espontanis. Cap d'aquests temes per si mateixos m'inviten a fer un article, però si que són temes que m'han cridat l'atenció

Aquesta primavera hi ha una forta oferta de tornejos. És impressionant la quantitat de competicions de tot tipus que s'estan organitzant. Pels organitzadors no n'hi ha crisi, bé, si que la tenen però la supleixen amb iniciativa i treball.

Es fa difícil poder seguir totes aquestes competicions. La federació no aposta per la seva difusió i Ajedreznd no dona suport a totes les informacions. Però l'aparició d'un nou web,  Ajedrez de torneos dona sortida a aquesta situació.

 Aquest cap de setmana a finalitzat la Divisió d'Honor amb el triomf de la Societat Coral Colón de Sabadell, felicitacions campions. Però el per equips fa setmanes que va acabar; dit així sembla que siguin dues competicions diferents. En realitat cada vegada ho semblen més i amb l'augment de la Divisió d'Honor a 16 equips amb el seu original  funcionament, aquesta distància cada cop es fa més gran.

 M'ha cridat l'atenció l'article que el Ricard Llerins ( jugador, àrbitre, directiu i organitzador) a fet referint-se al que ell pensa que deu de ser un club d'escacs. Estic d'acord amb les seves paraules, en realitat el que diu és molt lògic, però aquesta situació és la situació normal en els escacs catalans? Em sembla que no. Crec, i m'agradaria equivocar-me, que al marge dels club professionals que paguen per tenir els millors jugadors, la majoria de clubs tenen una manca de suport social que fa que tinguin un greu problema de funcionament.

Per una altre part, ens trobem amb el naixement d'un nou club d'escacs a Hostalric, a aquests de ganes i empenta no els falta. Amb la incorporació de l'incomprable "Catulo" (Joan Fontanillas) de ben segur que ben aviat tindran el millor social de totes les terres gironines.

Per finalitzar, voldria explicar-vos que tafanejant  pel web de la Federació Catalana d'Escacs, a l'apartat "Trobar un club", "al mapa de clubs i escoles d'escacs", m'ha donat per fer més gran el mapa per intentar visualitzar alguna cosa; i quina ha estat la meva sorpresa que a Barcelona falta un club, el Club d'Escacs Sant Martí. Com a mínim no està on té que estar (jo no l'he pogut trobar).

 Suposo que ha estat una errada, que no n'hi ha segones intencions. Però seria convenient que la Federació ho soluciones amb urgència.

Salut i escacs,

Editorials

Si parlem de llibres, doncs tenim que parlar d'editorials. En un món tan minoritari com el dels escacs, el paper de les editorials que aposten per la nostra afició és força important.

Avui dia, es poden trobar llibres d'escacs fàcilment de pràcticament tots els racons del món. Però abans, fa ja bastants anys, això no era així.

Quan vaig començar a jugar federat, era l'any 1970, trobar llibres d'escacs no era gaire fàcil. Es tenien que buscar en establiments força especialitzats; però un cop t'assabentaves dels circuits adequats, podies accedir a un no menyspreable material.

Recordo que les editorials que més apostaven  pels llibres d'escacs en aquells moments eren les següents:

EDITORIAL AGUILERA

Aquesta editorial crec que va ser una de les més actives publicant llibres d'escacs, entre altres recordo els següents títols:
•    La partida de ajedrez. A.K.Rubinstein.
•    Iniciación al ajedrez. Lasker
•    Fundamentos del ajedrez. Capablanca.
•    Agonía de un genio A. Alekhine. Pablo Moran.
•    El error en la apertura. Ricardo Aguilera.
•    Ataques directos al rey. I. Bondarewsky.
•    Defensa Siciliana, ataque Velimirovic Sozin. M.A.Nepomuceno.
•    Los Grandes Maestros del tablero. R.Reti.
•    Pillsbury el genio del ataque. Pablo Moran.
•    El estilo posicional en ajedrez. V.Simagin
•    Nuevas ideas en ajedrez. R.Reti.
•    Mi sistema. A.Nimzowitch.
•    La práctica de mi sistema. A.Nimzowitch.
•    Piense como un Gran Maestro. Kotov.
(Aquets va ser un llibre molt buscat i seguit en aquells temps)

EDITORIAL MARTÍNEZ ROCA

L'altra gran editorial del moment, les seves publicacions de llibres d'escacs també van ser molt extenses. A destacar els següents títols:
•    Defensa Siciliana, variante Paulsen. P.Cherta.
•    Defensa Siciliana, variante Najdorf. P.Cherta.
•    Defensa Siciliana, variante de Dragón. Gufeld-Lazarev.
•    La defensa Alekhine. R.G.Eales - A.H.Williams.
•    La estructura de peones centrales. Boris Persits.
•    Lecturas de ajedrez. Yuri Averbach.
•    La psicología en ajedrez. N.V.Krogius.
•    Ajedrez y matemáticas. Bonsdorff•Fabel•Riihimaa.
•    Errores típicos. B.Persits-B.Voronkov.
•    Tablas. L.Verjovsky.

A destacar també, els quatre llibres d'obertures de Ludek Pachman, aquesta col·leció va ser un autèntic referent.

EDITORIAL BRUGUERA

En aquella època i durant un lapsus de temps limitat, aquesta coneguda editorial va apostar pels llibres d'escacs. Va aconseguir uns productes de una molt bona qualitat. Em quedo amb aquests:
•    Yo juego para ganar. B.Larsen.
•    Premios de belleza en ajedrez. François Le Lionnais.
•    1.001 sacrificios y combinaciones brillantes.
•    Las aperturas del peón de Dama. Màxim Borrell.
•    Cien miniaturas rusas. P.H.Clarke.
•    Todas las partidas de Fischer. Robert.G.Wade-Kevin J.O'Connell.
•    Todas las partidas de Karpov. Kevin J.O'Connell-James B. Adams.

També aquesta editorial va apostar per un tractat complert d'obertures en varios llibres. L'autor d'aquesta obra va ser en Màxim Borrell, una obra d'una molt alta qualitat.

EDICIONES LIMITADAS CATALÁN

Aquesta modesta editorial, també va ser capaç d'editar molt bon material. Encara recordo com anava a la llibreria del carrer Borrell, on podia trobar els dos Catalán: el pare i el fill.

No recordo tots els llibres que van publicar aquells anys, però a la meva biblioteca he trobat aquests:
•    La Apertura Española. M.Euwe.
•    Defenda Benoni. M.Euwe.
•    Defensa Siciliana. M.Euwe.
•    XXVII Campeonato de Ajedrez de la U.R.S.S. 1960. Luis de Marimon.
•    Práctica de ajedrez magistral. Miguel Tal.
(molt bon llibre, Tal narra el Campionat del Món 1960-1961, on ell es va proclamar campió).

Possiblement alguns d'aquest títols els teniu o els he llegit, potser alguns els heu comprat en anys més recents d'altres editorials. Molts d'aquests títols han estat reeditats posteriorment, per altres o les mateixes editorials (sovint amb noms diferents), però us puc assegurar que quan jo començava ja estaven a les llibreries.

He volgut fer aquest petit homenatge a les editorials d'aquells temps, perquè sense elles i les persones que havia darrere, els escacs al nostre país no s'haguessin pogut desenvolupar de la mateixa manera.

Normalment, editar un llibre per a un col•lectiu minoritari no és un gran negoci. En aquells moments i tenint en compte que el col•lectiu d'escaquistes era molt més minoritari que ara (realment minoritari), apostar per editar llibres d'escacs no devia donar gaires guanys. Però que feia que alguns valents apostessin per aquesta tasca? Em consta que Ricardo Aguilera era un enamorat dels escacs, no cal dir que els Catalán també. De les altres dues editorials no sé el per què; però de ben segur que devien d'haver algunes persones que sentien un gran afecte pel nostre joc.

Ha vegades hi ha protagonistes de la història que no són reconeguts com cal, crec que en la història dels escacs catalans (i espanyols) en el cas dels editors de llibres d'escacs s'ha donat aquesta situació.

Salut i escacs,

Una resolució, una anècdota i un dubte

Fa uns dies, llegint les resolucions del Comitè de competició de la Federació Catalana d'Escacs, em va cridar l'atenció la resolució 09/2013. Podeu consultar aquesta resolució des d'aquets enllaç.

Si heu llegit la resolució, véreu que es tracta d'un cas d'haver sonat el telèfon mòbil en un matx del Campionat de Catalunya per equips. El Comitè de competició va apercebre al jugador que li va sonar el mòbil a pesar que aquest estava apagat. Menys mal que era un campionat per equips, perquè en un campionat amb àrbitre potser hagués perdut el punt.

Aquest fet em va portar a pensar en una anècdota que em va passar, fa poques setmanes, també al passat Campionat de Catalunya per equips. A quarts d'una, jo tenia una posició superior  però summament complicada, corria el meu rellotge i jo estava immers en la posició; de sobte, vaig aixecar el cap i em vaig trobar el meu contrincant consultant el seu mòbil d'última generació. No havia sonat cap alarma ni feia cap soroll, però estava clar que ell estava consultant alguna cosa. Em vaig quedar perplex, li vaig preguntar que feia (he de dir que el meu to no va ser gaire amable) i ell em va respondre amb tota naturalitat que estava consultant com anava el Barça (aquell dia el Barça va jugar amb el Getafe a les 12 del migdia), li vaig contestar que allò no ho podia fer, que apagués el mòbil i que no el tornés a encendre. Em va fer cas (després de contestar a alguns que des de taules veïnes li preguntaven per com anava el partit) i vam continuar la partida sen se cap més incident.

Bé, aquestes dues situacions m'han fet pensar. Que diuen els reglaments al respecte?

LLEIS DELS ESCACS DE LA FIDE
Article 12: La conducta dels jugadors
Punt 12.3
a.    Durant la partida està prohibit que els jugadors facin ús de qualssevol notes, fonts d’informació, consells o anàlisi en un altre tauler d’escacs.
b.    Està prohibit tenir telèfons mòbils o qualsevol altre mitjà electrònic de comunicació sense el permís de l’àrbitre dins el recinte de joc, tret que estiguin completament desconnectats. Si algun d’aquests dispositius produeix un so, el jugador perdrà la partida. L’oponent serà declarat guanyador.
c.    No obstant això, si l’oponent no pot guanyar la partida per mitjà de cap sèrie de jugades legals, la seva puntuació serà de taules.
d.    Només es permetrà fumar a la zona del local designada per l’àrbitre.

Reglament general de competicions de la FCE
11. CONDUCTA DELS JUGADORS
11.1 A més del que especifiquen les Lleis dels Escacs de la FIDE, en els torneigs oficials i homologats, de la Federació Catalana d'Escacs és prohibit:
a) Fumar a la sala de joc.
b) Sortir de la sala de joc sense comunicar-ho a l'àrbitre o al delegat.
c) No es permet utilitzar telèfons mòbils ni portar cap aparell electrònic o de qualsevol aparell que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzegament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció.

Circular CAT 01/2013 - Informació dels temes relacionats amb el Campionat de Catalunya per Equips 2013
Punt 13. PROBLEMÀTICA DELS TELÈFONS MÒBILS: La primera vegada que a un jugador li soni el telèfon mòbil, el Comitè de Competició li farà un avís. La segona vegada podrà ser sancionat amb inhabilitació per una o més rondes. Si a un jugador li sona el mòbil i contesta la trucada el Comitè de competició decidirà la sanció que pot comportar la pèrdua de la partida.

Sembla que està clar, aquestes dues situacions estan prohibides. Però mentre que la situació de quan sona el mòbil està clarament penalitzada, la situació de consulta d'un aparell que pugui donar informació fonamental de la partida, no està suficientment reglada la seva penalització.

Però anem a pams, està clar que si un àrbitre comprova que  un jugador està consultant informació sobre la partida en joc, doncs immediatament el sancionarà, possiblement amb la pèrdua de la partida. Però aquesta situació no sempre pot estar clara, suposem que un jugador esta consultant un mòbil, aquest mòbil no ha fet cap soroll de cap mena, i quan arriba l'àrbitre a on ell és, troba (suposant que l'àrbitre s'hagi adonat o hagi rebut una queixa de l'altre jugador) que l'infractor apaga el mòbil i al•lega que estava consultant qualsevol tema aliè als escacs. Si això no està regulat, queda en les mans de l'àrbitre la resolució i/o penalització del tema?

Doncs si, aquest és el meu dubte, no he trobat cap reglament que doni una sortida reglada a aquesta situació. Sí, està prohibit, però se li diu a l'infractor que no ho torni a fer i ja està?

Crec que les noves tecnologies cada vegada donen més possibilitats als possibles infractors, que fa que les reglamentacions (més lentes en els seus canvis) cada vegada quedin més desfasades.

Bé, pel contrari, si algú sap d'alguna reglamentació que ajudi a intervenir més clarament en aquests tipus de situacions, li estaria agraït que m'ho faci saber.

Salut i escacs,      

Llibres per a uns amics

Ahir, divendres 22 de març, a la seu del Club d'Escacs Congrés, es va fer la entrega dels trofeus Alekhine (popularment denominats "Pichichi"). Aquest trofeu el guanya el jugador de cada equip que ha fet més punts al Campionat de Catalunya per equips.

La vetllada va consistir en un sopar fred (pa amb tomàquet, assortit d'embotits i formatges i diferents complements de "pica pica";  amb begudes, cava i postres dolços, cafè amb complements pels de la lliga alcohòlica. Tot va estar molt bé, en una situació molt agradable.

Vaig compartir taula amb dos grans amics, el Xavier Sagués i el Javier Bielsa, companys del primer equip des de..., bé, no me'n recordo exactament, possiblement més de 30 anys.

El Xavier i el Javier, des de fa molts anys bàsicament tan sols juguen el per equips; però són d'aquells jugadors intuïtius i tàctics que ràpidament són capaços d'avaluar acertadament una posició. Això, els ha permet no estudiar gaire teoria ni consultar gaires llibres per mantenir un bon nivell. Jo en canvi, sempre he necessitat una gran dedicació de temps i assimilar una gran quantitat de llibres per poder progressar. En realitat, a pesar que sempre (amb algunes diferències en alguns moments determinats) hem tingut uns Elos similars, sempre he pensat que eren millors jugadors que jo, o com a mínim jugadors més capacitats. De ben segur que si haguessin dedicat el temps que he dedicat jo a això dels escacs, estaríem parlant d'uns jugadors per sobre dels 2300 d'Elo.

Bé, tornant a la conversa del sopar, em van transmetre que estaven decebuts amb la seva actuació en el passat per equips i volien dedicar-hi més temps als escacs per poder progressar, i em van demanar que els recomanés tres llibres que els poguessin servir en aquest objectiu. I a més, no sé exactament perquè, no podien ser ni un, ni dos, ni quatre, ni cinc; tenien que ser tres.       

Un cop a casa meva, consultant els articles que he fet els últims anys sobre llibres en aquest bloc, vaig pensar que havia més de tres llibres que els podien anar bé.
També em va semblar que la resposta a la seva petició la podia fer pública des d'aquest bloc (Xavier, Javier, disculpeu l'atreviment). 

Des d'aquí, podeu enllaçar en els articles anteriors i podeu tenir uns raonaments més concrets d'uns llibres que he recomanat i podreu escollir els que més penseu que s'adapten a les vostres necessitats.

• El 29 de desembre del 2009 vaig publicar el primer Llibres.  

• El 2 d'abril de 2011 vaig publicar Llibres (2).

• El 20 de maig de 2011 vaig publicar Llibres (3).

• El 13 de novembre de 2011 vaig publicar Libres (4).

• El 6 d'octubre de 2012 vaig publicar Llibres (5).

Bé, en tots aquest articles hi ha un bon material que de ben segur que us pot anar molt bé. Però, com sé que voleu que em "mullí" i voleu que us recomani tres, dons jo escolliria aquests:

• Perfeccionamiento en el ajedrez. Mijail Shereshevsky. (El problema d'aquest llibre és que em sembla que està esgotat).

• Claves del ajedrez práctico. John Nunn. (Nunn sempre és una assegurança).

• Maestría en la Técnica. Jacob Aargaard. (Una manera diferent de tractar els finals).

 Ja que el primer llibre està esgotat i és difícil que el trobeu us posaré un llibre reserva:

• Aprenda de las leyendas. Mihail Marin. (Aquest llibre és molt bo, però té uns anàlisi tant extensos que requereix d'una gran dedicació per a treure el profit necessari).

 Bé, aquí teniu la resposta a la vostra petició, espero que no us molesti que ho hagi fet públicament, però si aquest no fos el cas, us demano disculpes.

Xavier, Javier, una abraçada ben forta.

Salut i escacs,

Campionat de Catalunya per equips 2013. 9a ronda.

Aquesta ronda ens ha sobrat, ja que havíem perdut la categoria la ronda anterior, la vuitena ronda. El nostre matx amb l'Ideal Clavé ha estat del tot desnivellat, ens hem presentat a la seva seu amb un equip de circumstàncies per tal de reforçar al nostre equip B.

Nosaltres hem perdut amb contundència (8 a 2) i l'equip B també ha perdut (6 a 4) tot dins la normalitat d'aquest any, que no ha estat una altra que perdre constantment. Desgraciadament en aquest per equips no hem estat competitius i mai hem estat a prop de la victòria.

Si voleu consultar els resultats del grup de Congrés A, cliqueu aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats del grup del Congrés B, cliqueu aquest enllaç.

El Congrés C ha guanyat per 3,5 a 2,5 al Sant Martí E. Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquest enllaç.

El Congrés D li tocava jugar amb un equip retirat. Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquest enllaç.

El Congrés E ha empatat amb l'Espiga C. Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquest enllaç.

El Congrés F també ha empatat, en aquest cas amb el Foment F. Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, cliqueu aquest enllaç.

En tota competició sempre ha d'haver un primer i un últim, això no té discussió. Ha nosaltres ens ha tocat en aquesta ocasió ser els últims, bé que hi farem. Tot això entra dins de la normalitat i no em molesta, però el que si m'amoïna és que aquesta situació fa temps que es veia venir, és com una "crònica d'una mort anunciada", fa temps que arrosseguem una greu crisi social que ara s'ha transformat en una crisi esportiva, esperem que es pugui donar la volta a aquesta dinàmica i que el Club d'Escacs Congrés pugui tornar a ser el que va ser.

Salut i escacs,