Breus comentaris (27)

Torno al format “Breus comentaris”. No tenia previst utilitzar en aquesta ocasió aquesta mena d'articles i ja estava treballant en un altre, però un fet que he vist ahir mateix m'ha fet canviar d'opinió.

El passat dilluns 8 de novembre va tornar a emetre, després d’uns quants mesos sense fer-ho, el programa d'escacs Cooltura Escacs. Aquest programa portat per dues persones membres de la Federació Catalana d’Escacs, i que s'ha caracteritzat en l'etapa anterior a aquest mesos que han estat aturats per portar majoritàriament al programa a altres companys de la de la Junta de la FCE, ha començat també en aquesta ocasió portant una persona d'aquesta junta, el David Ayza.

Foto: Cooltura Escacs

Foto: Cooltura Escacs

Però el que m'ha cridat especialment l'atenció d'aquest programa és que han donat una important “primícia”. Aquesta primícia és que la Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs ha decidit que el David Ayza sigui el nou Secretari General de la federació en substitució de Jaume Gayoso que era el que ostentava aquest càrrec.

Foto: Cooltura Escacs

En principi res a dir, possiblement el David Ayza ho farà força bé. Però hi ha una cosa que no em sembla correcta, com és possible que uns membres de la direcció de la federació facin públic una noticia tan important sense que cap mitja oficial d'aquesta federació s'hagi pronunciat? És més, a dia d'avui en l'organigrama federatiu que surt al Web de la federació encara surt la situació anterior (espero que això s'arregli ràpidament).

Francament això no dona una bona imatge, la nostra federació dins les grans dificultats que hem patit i que encara patim, esta fent moltes coses ben fetes, però qüestions com aquesta donen a albirar un tarannà gaire positiu. Crec que la Federació Catalana d’Escacs hauria d'informar ràpidament d'aquesta situació i, també, no estaria de més donar explicacions del perquè d'aquest canvi. Més que res per allò de la transparència, de la qual a vegades ens omplim la “boca”.

Com aquest comentari ha estat més llarg del que són els breus comentaris habituals, en aquesta ocasió no faré tres comentaris i faré dos.

Els següent comentari és sobre el Campionat d’Espanya de Veterans que s'ha desenvolupat recentment a Altea (Alacant), entre els dies 31 d'octubre i 7 de novembre comptant amb la participació de 183 jugadors, amb una amplia delegació catalana.

A la categoria +65, el Gran Mestre José Luis Fernández García, amb 7,5 punts, s'ha alçat amb el campionat. Alberto Pastor Alonso de Prado ha ocupat la segona plaça amb els mateixos punts, mentre que José Ponce Navalón, amb 6,5 punts, ha ocupat la tercera plaça gràcies a un millor desempat que la resta de jugadors.

El conegut Mestre Internacional Michael A Rahal s'ha proclamat campió a la categoria +50 sumant un total de 7,5 punts. Amb 7 punts han finalitzat Francisco Carrera Pérez qui ha ocupat la segona posició, i el Mestre FIDE Vicente Cano Giménez, qui ha completat el podi.

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Podeu consultar la classificació final de +50 des d'aquest enllaç.

Podeu consultar la classificació final de +65 des d'aquest enllaç.

De l'amplia delegació catalana us passo unes fotos dels que he pogut reconèixer, tasca complicada degut a les mascaretes.

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Foto: FEDA

Bona competició que resulta atractiva per als veterans amb ganes de jugar.  A destacar que el torneig s'ha desenvolupat amb els dos grups pertinents, +50 i +65, per separat; el que fa el tema molt adequat. El que no em sembla que sigui adequat és el que passa a Catalunya, on generalment es fa el Campionat de Catalunya de Veterans en un sol grup.

Salut i escacs,      

 

El final en els escacs

Com sabem, en els escacs el final es refereix a la tercera etapa del joc, després de l'obertura i el mig joc, en què queden poques peces sobre el tauler i el desenllaç es perfila com a imminent.

En aquest blog no he fet gaires articles sobre els finals de partida, en realitat dos. Tots dos els vaig fer l'any 2016; un el vaig fer el 3 de juny sobre el mat d'alfil i cavall, l'altre el vaig fer el 11 de desembre amb diferents temes.

Podeu consultar l'article del 3 de juny des d'aquest enllaç.

Podeu consultar l'article de l'11 de juny des d'aquest enllaç.

El final com a etapa del joc sol començar habitualment després d'haver-se fet molts moviments i es caracteritza entre altres coses per:

• Queden poques peces al tauler de manera que les combinacions de moviments són menys nombroses que en les etapes anteriors del joc.
• Les peces amb moviments amplis com la dama, la torre o l'alfil tenen més llibertat de moviments en estar el tauler més buit.
• Els peons avançats poden arribar a coronar amb el que un bàndol en desavantatge passa a tenir avantatge. No és estrany veure partides que acaben amb més de dues dames.
• Els reis, abans figures passives, es converteixen en peces ofensives o defensives molt útils.

Imatge: zazzle.es

Sovint la línia entre el mig joc i el final no és clara, ja que pot passar gradualment o pel ràpid intercanvi d'un petit nombre de parells de peces. El final, tot i això, té característiques ben diferents respecte al mig joc, i els jugadors han d'aplicar estratègies diferents per a aquesta etapa.

Els vídeos sobre finals solen ser molt didàctics, us passo uns que m'han semblat interessants:

 

En general, els jugadors de club no tractem l'aprenentatge dels finals com seria convenient. Destinar temps a estudiar finals, sense cap mena de dubtes, dona punts i conseqüentment fa pujar l’Elo. Val la pena fer-ho!

Salut i escacs, 

Amics, companys i coneguts 2021 (2)

El 15 d'abril de 2021 vaig fer un article sobre aquesta temàtica en el qual parlava d'àlbums fotogràfics anteriors i del de l'any 2021.

En aquell moment l'àlbum comptava amb 219 fotografies, cap d'elles fetes per mi, com és el més natural en condicions normals.

Ara, en aquest més d'octubre he pensat en retornar a aquest àlbum bàsicament per dues qüestions. Una perquè l'àlbum ja té en aquests moments 514 fotografies, l'altre qüestió, realment important per a mi, és que ja he pogut fer fotografies i òbviament les he penjat en aquest àlbum.

Les fotografies que he fet són del Social del Sant Martí 2021, un torneig casolà i modest, però després de tant temps sense poder jugar presencialment és per nosaltres tot un luxe.

Per altre costat, he de dir que està sent tota una experiència que serveix per mesurar com ens pot afectar el jugar amb mascareta. La meva experiència és que així com a la primera ronda ho vaig passar força malament (constantment s'entelaven les meves ulleres i apart de les molèsties que això em va comportar, també va representar una manca en la meva concentració) després, ronda a ronda, he anat solucionant aquest problema, he trobat una senzilla mascareta de roba que minimitza molt aquest problema. En fi, que davant de properes competicions més importants (tot fa preveure que seguirem tenint que portar mascaretes en interiors) de ben segur que estarem molt més preparats.

Recordo que a l'article que vaig fer l'abril passat, el finalitzava amb aquestes paraules: “espero i desitjo poder fer fotos de persones jugant als escacs presencialment sense mascareta el més aviat possible, i si és aquest any millor”, dons resulta que no.

Podeu entrar en aquest àlbum des del següent enllaç.

Us passo unes poques fotos de les que he fet al Social Sant Martí:

En fi, sembla que els escacs presencials, poc a poc, tornen a estar presents. Desitgem que l’any 2022 sigui el de la tan esperada normalitat i en algun moment pugem jugar sense mascareta.

Salut i escacs, 

 

L'estructura eriçó

Dins de les seccions en que es divideix aquest blog, hi ha una que tinc etiquetada com "Temes estratègics" (podeu tenir accés des d’aquest enllaç). Avui vull tocar el tema de l'estructura eriçó.

L'estructura eriçó, és un esquema de joc al qual es pot arribar de diferents maneres, però gairebé sempre es deriva d'una siciliana o de l'obertura anglesa. Aquesta estructura de peons es caracteritza perquè els peons més avançats de les Negres només han arribat a la tercer fila del tauler.

Les Negres tindran els seus peons en les caselles a6, b6, d6 i e6, i les seves peces quedaran darrere dels peons. Aquesta estructura, aparentment passiva per deixar-li a les Blanques el control del centre, té un enorme potencial que li permet a les peces negres irrompre ràpidament amb atacs tàctics. Les Blanques han de tenir cura al combatre contra aquesta formació, o es veuran preses fora de guàrdia i perdran la partida per les complicacions que sorgeixen en jocs d'aquesta naturalesa. La formació bàsica és la que es veu en la següent posició.

En aquesta formació hi ha diversos plans diferents per a les Negres, que poden portar ràpidament la partida per un camí molt complicat. Queden latents les ruptures potencials de peons com b5 i d5, l'alfil en b7 i el cavall en f6 estan atacant el centre, el cavall de d7 sempre pot saltar a e5 per atacar c4 en qualsevol moment, i la columna c està ben preparada per que les Negres posin una torre a c8 i la dama en c7.

Un cop que l'estructura eriçó bàsica està col·locada i depenent de com reaccioni el blanc, el negre té diverses maneres de reorganitzar les seves peces. El cavall de d7 sovint salta a c5, des d'on ataca un peó blanc a e4, o bé a e5, des d'on ataca el peó blanc de c4. El cavall de f6 pot anar a e8 per defensar el peó de d6, o d7 o fins i tot a h5, si aquestes caselles no estan ocupades. La dama negra pot situar-se a b8 (desemmascarant la torre de c8 i tal vegada suportant b5) o a a8 (apuntant a d5). Alguns cops, el negre juga Af8, g6 i Ag7 (o més simplement Af6, si el cavall de f6 s'ha mogut) per exercir alguna influència sobre d4, mentre el mateix alfil també pot ser portat via d8 a c7 per apuntar el flanc de rei blanc (en conjunció amb la dama de b8). També hi ha situacions on el negre pot crear un atac al flanc de rei jugant Rh8-Tg8-g5, sovint seguit de doblar torres a la columna g posant el peó de g a g4.

Les idees que suporten l'eriçó van ser desenvolupades originalment a partir de l'obertura anglesa. La defensa eriçó en particular es refereix a una variant de l'obertura anglesa simètrica (1.c4 c5) en què el negre adopta aquesta configuració: 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.g3 b6 4.Ag2 Ab7 5. Cc3 e6 6.0-0 Ae7 7.d4 cxd4 8.Dxd4 d6. Altres obertures on el negre sovint utilitza aquesta formació són la defensa índia de dama i les variants Kan i Taimànov de la defensa siciliana.

També és possible pel blanc d'adoptar una configuració eriçó, però això passa rarament. Un exemple en seria la partida Fischer - Andersson, Siegen 1970, una de les primeres partides caracteritzada amb aquest mètode de desenvolupament. La victòria aclaparadora de Bobby Fischer en aquesta partida, en la qual el mètode d'atac Rh1/Tg1/g4 va ser vistosament demostrat, va impressionar tant a Andersson que aquest, posteriorment, es convertiria en un dels majors especialistes de l'eriçó.

Les estratègies tradicionals dels escacs haurien reprovat la configuració del sistema eriçó, ja que les seves peces tenen poc espai per maniobrar. En la primera part dels anys 1970, el terme "eriçó" era un terme genèric per a qualsevol configuració que fos restringida, defensiva i difícil d'atacar, però actualment es refereix específicament a aquesta formació. L'eriçó va ser analitzat intensivament els anys 1970, quan els jugadors van començar a apreciar la rica varietat d'idees estratègiques que afloraven a partir d'ell. Tot i que la posició del negre és molt restringida, també està relativament lliure de debilitats. No hi ha cap camí obvi per al blanc per atacar l'estructura de peons negra, mentre que, en canvi, les negres tenen diversos mètodes a la seva disposició per crear contrajoc. Així, l'eriçó ha mantingut la seva popularitat com a sistema de desenvolupament en la praxi moderna.

Salut i escacs,

Campionat del Món Femení per equips 2001

Del 26 de setembre al 3 d'octubre s'ha celebrat a Sitges el Campionat del Món Femení per equips. 

Aquest campionat, en aquesta ocasió, ha tingut un format nou: en lloc d'un torneig per sistema de lliga, ara s'han enfrontat 12 equips, jugant inicialment en dos grups. Els equips de cada grup s'han repartit amb un nivell de força de semblant. Els quatre millors equips de cada grup s'han classificat per a una segona fase de sistema eliminatori. El control de temps ha estat més curt del que és habitual, de 45 minuts per partida, més 10 segons d'increment per moviment.

Foto: FIDE

Imatge: FIDE

 Les partides han estat retransmeses en directe i també ha hagut comentaristes en anglès, castellà i català.

Comentaristes en anglès. Foto FCE

Comentaristes en castellà. Foto FCE

Comentaristes en català. Foto FCE

Els equips que han participat en aquest campionat han estat aquests:

Aquestes han estat les eliminatòries dels equips que s'han classificat per la segona fase.

Imatge FIDE

Com podeu comprovar els finalistes han estat els equips de Rússia i l'Índia. En aquesta final s'ha imposat Rússia amb aquests resultats:

Primer matx.

Imatge: FIDE

Segon matx.

Imatge: FIDE

Com podeu comprovar, l'equip de Rússia ha estat un just campió.

Us passo un vídeo sobre aquest campionat.

Bé, ara toca la meva impressió personal. He de dir que està molt bé que s'organitzi un campionat mundial a Catalunya i cal felicitar a la Federació Catalana d’Escacs per això i perquè tot sembla que ha funcionat força bé.

No obstant això he de dir que algunes coses no m'han acabat de quadrar. La primera qüestió és el ritme de joc, des del meu punt de vista totalment inadequat per a un campionat del món.

Més important és  que no hagi participat Xina, la campiona de les tres últimes Olimpíades femenines d'escacs i possiblement la selecció femenina més forta del moment, francament un fort inconvenient si diem que és un campionat femení del món. També cal ressaltar que tampoc han pogut portar a cap selecció d'Amèrica, especialment la dels Estats Units. Això si, han creat un combinat de jugadores americanes, però això no deixa de ser un “pegat”.

Òbviament això no és responsabilitat de la FCE, és responsabilitat de la FIDE. Francament no sé perquè ha passat tot això, però tampoc he trobat cap explicació (si algú la sap agrairia que l’expliqués).

Salut i escacs, 

XXXVIII Social Sant Martí 2021

Tal i com vaig anunciar fa poques setmanes, ahir dia 2 d'octubre va començar el social del Club d’Escacs Sant Martí a ritme clàssic.

Després de tants i tants mesos, realment va ser un esdeveniment molt especial. Primer de tot dir que es van tenir en compte totes les mesures sanitàries que recomana la Federació Catalana d’Escacs, però a pesar d'això la relació d'inscrits ha estat per sota del que era habitual en anys anteriors, 30 inscrits quan en altres ocasions el número d'inscrits ha estat al voltant dels 40.

Però no per això deixa de ser un primer pas important, poc a poc anirem avançant cap la normalitat.

Podeu consultar la relació d'inscrits en aquest enllaç.

Cal ressaltar que en aquesta primera ronda no ha hagut cap resultat de taules. Podeu consultar els resultats d'aquesta primera ronda des d'aquests enllaç.

Us passo unes fotos, les primeres que faig des de que va començar la pandèmia, una autentica alegria per la meva part!

Be, ja he comentat que la participació ha estat per sota a la d'altres anys anteriors; cal ressaltar que entre altres no juguen aquests social amics que habitualment el jugaven com: l’Òscar Ruiz, el David Vivancos, el Beto Moreno, el David Alberto Martínez, el David Peña... estic convençut que, poc a poc, ells i molts altres s'aniran incorporant a les dinàmiques del club.

Altre qüestió es la situació de les persones que durant aquest temps de pandèmia no han renovat com a socis. Aquesta situació no és solament nostre, del Club d’Escacs Sant Martí, en major o menor grau ho han patit la immensa majoria de clubs. Bé, es de desitjar que en les properes setmanes i mesos, es pugui  solucionar aquesta mancança.

Salut i escacs,