L'estructura eriçó

Dins de les seccions en que es divideix aquest blog, hi ha una que tinc etiquetada com "Temes estratègics" (podeu tenir accés des d’aquest enllaç). Avui vull tocar el tema de l'estructura eriçó.

L'estructura eriçó, és un esquema de joc al qual es pot arribar de diferents maneres, però gairebé sempre es deriva d'una siciliana o de l'obertura anglesa. Aquesta estructura de peons es caracteritza perquè els peons més avançats de les Negres només han arribat a la tercer fila del tauler.

Les Negres tindran els seus peons en les caselles a6, b6, d6 i e6, i les seves peces quedaran darrere dels peons. Aquesta estructura, aparentment passiva per deixar-li a les Blanques el control del centre, té un enorme potencial que li permet a les peces negres irrompre ràpidament amb atacs tàctics. Les Blanques han de tenir cura al combatre contra aquesta formació, o es veuran preses fora de guàrdia i perdran la partida per les complicacions que sorgeixen en jocs d'aquesta naturalesa. La formació bàsica és la que es veu en la següent posició.

En aquesta formació hi ha diversos plans diferents per a les Negres, que poden portar ràpidament la partida per un camí molt complicat. Queden latents les ruptures potencials de peons com b5 i d5, l'alfil en b7 i el cavall en f6 estan atacant el centre, el cavall de d7 sempre pot saltar a e5 per atacar c4 en qualsevol moment, i la columna c està ben preparada per que les Negres posin una torre a c8 i la dama en c7.

Un cop que l'estructura eriçó bàsica està col·locada i depenent de com reaccioni el blanc, el negre té diverses maneres de reorganitzar les seves peces. El cavall de d7 sovint salta a c5, des d'on ataca un peó blanc a e4, o bé a e5, des d'on ataca el peó blanc de c4. El cavall de f6 pot anar a e8 per defensar el peó de d6, o d7 o fins i tot a h5, si aquestes caselles no estan ocupades. La dama negra pot situar-se a b8 (desemmascarant la torre de c8 i tal vegada suportant b5) o a a8 (apuntant a d5). Alguns cops, el negre juga Af8, g6 i Ag7 (o més simplement Af6, si el cavall de f6 s'ha mogut) per exercir alguna influència sobre d4, mentre el mateix alfil també pot ser portat via d8 a c7 per apuntar el flanc de rei blanc (en conjunció amb la dama de b8). També hi ha situacions on el negre pot crear un atac al flanc de rei jugant Rh8-Tg8-g5, sovint seguit de doblar torres a la columna g posant el peó de g a g4.

Les idees que suporten l'eriçó van ser desenvolupades originalment a partir de l'obertura anglesa. La defensa eriçó en particular es refereix a una variant de l'obertura anglesa simètrica (1.c4 c5) en què el negre adopta aquesta configuració: 1.c4 c5 2.Cf3 Cf6 3.g3 b6 4.Ag2 Ab7 5. Cc3 e6 6.0-0 Ae7 7.d4 cxd4 8.Dxd4 d6. Altres obertures on el negre sovint utilitza aquesta formació són la defensa índia de dama i les variants Kan i Taimànov de la defensa siciliana.

També és possible pel blanc d'adoptar una configuració eriçó, però això passa rarament. Un exemple en seria la partida Fischer - Andersson, Siegen 1970, una de les primeres partides caracteritzada amb aquest mètode de desenvolupament. La victòria aclaparadora de Bobby Fischer en aquesta partida, en la qual el mètode d'atac Rh1/Tg1/g4 va ser vistosament demostrat, va impressionar tant a Andersson que aquest, posteriorment, es convertiria en un dels majors especialistes de l'eriçó.

Les estratègies tradicionals dels escacs haurien reprovat la configuració del sistema eriçó, ja que les seves peces tenen poc espai per maniobrar. En la primera part dels anys 1970, el terme "eriçó" era un terme genèric per a qualsevol configuració que fos restringida, defensiva i difícil d'atacar, però actualment es refereix específicament a aquesta formació. L'eriçó va ser analitzat intensivament els anys 1970, quan els jugadors van començar a apreciar la rica varietat d'idees estratègiques que afloraven a partir d'ell. Tot i que la posició del negre és molt restringida, també està relativament lliure de debilitats. No hi ha cap camí obvi per al blanc per atacar l'estructura de peons negra, mentre que, en canvi, les negres tenen diversos mètodes a la seva disposició per crear contrajoc. Així, l'eriçó ha mantingut la seva popularitat com a sistema de desenvolupament en la praxi moderna.

Salut i escacs,