Campionat de Catalunya per equips. 2a ronda

Segona ronda del Campionat de Catalunya per equips i primera a casa, al Centre Cívic, seu del Sant Martí, en concret a la sala d’actes.

Molt bona millora això de jugar a la sala d’actes, la comoditat és perfecta per jugar als escacs: taules amples, lluminositat molt bona i a més, un més que acceptable silenci. Ingredients necessaris per jugar als escacs, que no sempre és poden gaudir en els diferents locals de la geografia catalana.

El Sant Martí ha presentat a aquets campionat vuit equips i avui (i totes les rondes que juguem a casa) els de l’equip A, hem compartit local amb l’equip B i l’equip G. Això a fet que abans de començar els diferents matxs he pogut saludar a diferents amics, especialment al Manel Riera, el Jordi Sabater i l’Andrés Rojas, entre altres.

El nostre matx ha estat especialment  estressant, sobretot per a mi. Tot semblava que anava força bé a mig matí, amb molt bones posicions per a nosaltres en algunes partides; jo estava jugant un final possiblement igualat però complicat, quan he fet una jugada incorrecta que m’ha portat a defensar un final de torres inferior. A partir d’aquest moment ja no he pogut estar per a una altra cosa que la meva partida, a més el rellotge també m’acuitava. La noció del temps a desaparegut, quan he sentit una veu, la del nostre delegat, el Pablo Castillo, que m’ha dit: estem 5 a 4, la victòria depèn de si no perds. La partida estava força malament per a mi, podíem dir que perduda, però estàvem en un autèntic “ping-pong” mutu  (coses d’aquest ritme) amb una posició complicada, i afortunadament (per a mi, es clar) el meu contrincant no ha trobat les millors jugades i he acabat guanyant, el que ens a donat el primer punt sencer en aquest campionat.

No estic orgullós que la primera partida que guanyo com a jugador del Sant Martí hagi estat un “atracament”, però com em deia un antic entrenador de futbol “los goles valen aunque se marquen con la rodilla”.

Com és el meu costum, us passo els resultats del matx i els resultats del grup. Avui, com érem tres equips del Sant Martí us passo de tots tres.

Podeu consultar els resultats del Sant Martí A en aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats de la segona ronda del grup del Sant Martí A, ho podeu fer des d’aquest enllaç.

Podeu consultar els resultats del Sant Martí B en aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats de la segona ronda del grup del Sant Martí B, ho podeu fer des d’aquest enllaç.

Podeu consultar els resultats del Sant Martí G en aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats de la segona ronda del grup del Sant Martí G, ho podeu fer des d’aquest enllaç.

 No és habitual que parli de mi en les cròniques del campionat per equips, us demano disculpes en aquest sentit, però aquesta vegada no ho he pogut evitar.

Salut i escacs

Campionat de Catalunya per equips 2014. 1a ronda.

Primera ronda i enfrontament amb l’Ateneu Colon al barri barceloní de Poble Nou, al carrer Ramon Turró.

No havia estat mai en aquesta nova seu social de l’Ateneu Colon, però no a estat gaire difícil trobar-la. He agafat la línia 4 del metro fins l’estació Llacuna, després he baixat dues travessies pel carrer Granada i un cop al carrer Ramon Turró, a pocs metres a la dreta és troba el local.

Un cop al local, ràpidament m’he adonat de la gran cordialitat que regnava a l’ambient. Cosa lògica, ja que molts dels jugadors de tots dos equips és coneixen des de fa molts anys, donant-se la circumstancia que alguns han militat als dos equips.

Quan ha començat el matx, els dos equips hem defensat els nostres interessos amb intensitat. Una primera oferta de 5 a 5 del Sant Martí a estat rebutjada per l’Ateneu Colón. Ha estat una situació realment curiosa, ja que s’ha decidit per assemblea; tots els jugadors s’han aixecat de la taula de joc, han anat a un racó de la sala i ho han decidit col·lectivament, no cal dir que encara ningú tenia problemes amb els temps.

Com sovint passa després de rebutjar un empat, poc després el matx ha donat un gir a favor del Sant Martí, si és donaven els resultats que plasmaven les posicions de les partides el matx era nostre.
Però, es clar, això és el per equips. Al per equips, el que ara és “blanc” en un no res és “negre”; i és que una partida que donàvem per guanyada o en el pitjor dels casos taules, s’ha perdut.

La situació s’ha complicat perquè amb un resultat provisional d’empat a 4,5 punts, la partida que quedava era un final en el qual el nostre jugador, el Ricard Llerins, estava una mica pitjor. Però bé, el Ricard, no sense patir, ha aconseguit finalment fer taules i així s’ha produït un empat final en aquest matx que des del meu punt de vista ha esta el resultat just.

Si voleu consultar els resultats dels encontres d’aquest matx, els trobareu en aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats dels encontres d’aquest grup, els trobareu en aquest enllaç.  

Us passo unes quantes fotografies:

 Aquesta foto és gentilesa d'en Luis Sanchez

 Primer encontre i mig puntet, “mica a mica s’omple la pica”. No està malament, ja que l’Ateneu Colon té un bon equip i de ben segur que, si presenta l’equip que ha jugat contra nosaltres, al final del campionat estarà a la part alta de la classificació.

Salut i escacs,

Breus comentaris (5)

Torno amb els comentaris breus i espontanis. Cap d'aquests temes per si mateixos m'inviten a fer un article, però si que són temes que m'han cridat l'atenció i crec que val la pena parlar d’ells.

Volia expressar una sèrie de criteris i torno a utilitzar el format “breus comentaris” per expressar-me.

El gran protagonista de l’hivern, com ja he comentat en altres ocasions, és el Campionat de Catalunya per equips; però abans de què comenci aquest fantàstic esdeveniment, s’han jugat les fases prèvies de la Copa Catalana.

 Normalment, s’utilitza la denominació “copa” per a les competicions d’eliminació pura, es a dir, el que perd queda eliminat; i així va ser la Copa Catalana duran molts anys. Però d’un temps fins ara, li diuen Copa Catalana a una competició que en realitat és un campionat de semi ràpides (escacs actius), en un format que no és de copa. Però, per què no li diem a les coses pel seu nom?

 Al Campionat de Catalunya per equips li han canviat el nom, Lliga catalana, li diuen ara. Encara no sé el per què del canvi, si algú ho té clar que m’ho expliqui, si us plau.

Però el més divertit és que ara li diuen Lliga Catalana i  la Divisió d’Honor no és una lliga. Entenent que la denominació “lliga” s’utilitza en les competicions que juguen tots contra tots, això no passa en el sistema de competició que han creat per a la Divisió d’Honor.

Aquest nou format de la Divisió d’Honor, a priori, no m’acaba de convèncer. Però, com passa en tot a la vida, li tenim que donar un marge de confiança, veure com funciona i després ja farem les valoracions.

Salut i escacs,

III Torneig Clàssic Sant Martí

Avui ha començat aquest ja consolidat torneig d’hivern. És curiós, fins fa poc temps no era habitual que és juguessin tornejos individuals en paral•lel al Campionat de Catalunya per equips; en canvi ara es molt natural i és juguen una gran quantitat, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les coses canvien, és natural, a vegades per a bé i altres en negatiu, però en aquest cas no em negareu que és un tema totalment positiu.

Però, tornant al torneig d’hivern del Sant Martí, he de dir que m’ha sorprès gratament. No m’esperava la sorpresa, ja que quan he anat tan sols pensava que era un torneig més, però no, he trobat coses i detalls d’aquells que tan sols és troben en els clubs aficionats.

Intentaré explicar-me, quan he arribat, un poc abans de que comencés el torneig, mota gent és saludava afectuosament, era igual que fossin de diferents clubs, ja que molta gent es coneix de diferents tornejos anteriors; això feia que es formessin diferents “grupets” amb converses força animades. M’ha recordat aquells socials tan freqüents fa 25 o 30 anys, a on la gent no tan sols anaven a jugar a escacs, sinó que també es cuidaven les amistats.

Bé, per començar un molt bon ambient. La sala de joc, molt bé, amplia i còmoda; però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat la lluminositat, francament bé. Tot en el seu lloc, ideal per poder jugar còmodament.

Podeu seguir els resultats i la classificació del torneig des d’aquest enllaç.

Ús passo unes quantes fotografies per a què tingueu més elements de judici:

El director del torneig, en Jordi Sabater

Els arbitres, Pablo Castillo i Ricard Llerins

Això acaba de començar, esperem que tot vagi d’allò més bé, però sabent el potencial humà de la gent del Sant Martí, de ben segur que serà un fantàstic torneig.

Salut i escacs,  

Errors

“Errar és d’humans”, diuen. Tots cometem errors, uns més grans i altres més petits, però a la fi errors.

També és diu que rectificar és de savis, bé, no he estat mai gaire d’acord amb aquest refrany. De savis és detectar ràpidament l’error i posar-hi la solució adequada, però rectificar després d’haver “ficat la pota” reiteradament, no és precisament de savis.

Podem utilitzar un altre refrany si ens volem conformar: “més val tard que mai”.

Tota aquesta introducció ve perquè al meu anterior article, en el que parlava dels escacs femenins a Catalunya, vaig posar varies imprecisions, per no parlar clarament d’errors.

Aquests errors és van produir perquè vaig utilitzar com a “font” el llistat de les campiones de Catalunya d’escacs femenines,  que té publicat al seu web la Federació Catalana d’Escacs.

Resulta que aquest llistat té diferents dades errònies, fet que des del meu punt de vista és molt greu. També he comprovat que segurament l’error no és de les persones que van crear el web, ja que aquest error també el trobem al llibre “Federació Catalana d’Escacs 75 Anys d’Història” que la Federació va editar l’any 2001.

Això vol dir que hi ha un llistat donat com a referent per als campionats femenins d’escacs a Catalunya des de la Federació Catalana d’Escacs que té algunes greus equivocacions.

Fa dos dies el meu amic i president del Club d’Escacs Congrés, el Frederic Andreu, em va dir que la Conxita Canela li havia comentat en certa ocasió que havia guanyat el Campioanat de Catalunya Femení, en tres ocasions.

Al meu article, condicionat per la informació que dona la federació, surt que l’ha guanyat dues vegades.

Vaig investigar aquest cas i vaig trobar al Butlletí d’Escacs 17 i 18 de l’any 1979, informació sobre aquest tema; a la pàgina 42 surt que la Conxita Canela havia guanyat el Campionat de Catalunya Femení. Podeu comprovar que al llistat de la Federació Catalana surt com a guanyadora la Teresa Canela.

Aprofito per posar la informació del Campionat que la Conxita va guanyar l'any 1980.

La detecció d’aquest error em va portar a comparar el llistat de la Federació Catalana amb el llistat que surt al web www.bidmonfa.com, anteriorment, quan vaig fer l’article anterior, no vaig fer cap comparació perquè vaig donar per cert el que posava al web federatiu.

Doncs, sorpresa, sorpresa, la comparació dels dos llistats ha donat algunes, però importants contradiccions.

Si compareu els dos llistats podeu comprovar que hi ha diferents criteris els anys: 1963, 1964, 1965, 1966, 1979, 1984 i 1985.

He de dir que referent a les possibles errades de la dècada dels anys 60 del segle passat, tenen una certa justificació degut a la contradictòria informació que es pot trobar d’aquelles dates; no tan justificades són, al meu parer, les errades dels anys 1979, 1984 i 1985.

Sobre aquests anys us passo la informació que he pogut trobar:

L’any 1963 sembla ser que no va haver cap Campionat de Catalunya Femení. Podeu comprovar a l'article de l'any 1964 que no surt cap referència a cap campionat fet l'any 1963.

L’any 1964 el va guanyar la Sra. Julia Maldonado.

És curiós que a la relació de Campionats de Catalunya Femenins d'aquest article, no faci referència als campionats jugats durant la II República, els que es van jugar des del 1932 fins el 1936.

L’any 1965 el va guanyar la Maria Rosa Rives.

L’any 1966 el va guanyar la Sra. Julia Maldonado.

L’any 1979, com hem comprovat anteriorment, el va guanyar la Conxita Canela.

L’any 1984 el va guanyar la Cèlia Descarrega. No tinc informació directa d’aquest any, però al web bimonfa posa que va ser campiona aquesta jugadora, però el que m’ha fet decidir-me per aquesta opció ha estat que  a l’article que surt a la informació de l’any 1985 veurem que fa referència que la campiona de l’any anterior va ser la Cèlia Descarrega.

L’any 1985 el va guanyar la Teresa Canela.

He intentat documentar aquests error per a posar-ho més fàcil si la Federació Catalana d’Escacs vol fer la pertinent correcció.

Crec que seria convenient, ja que aquest tipus d’errors si és troben en un web o bloc particular no tenen gaire problema perquè la gent ja sap que poden haver errors, però el web de la Federació Catalana d’Escacs no hauria de cometre aquests errors, ja que és un referent informatiu dels escacs catalans. Si la Federació Catalana d’Escacs perd la seva credibilitat informativa, perden els escacs catalans.

Salut i escacs,