dimecres, 10 de març del 2021

78 anys del naixament de Fischer


Ahir, 9 de març, va ser l'aniversari del naixement de Bobby Fischer, per a alguns el millor jugador d'escacs de tots els temps.

Fischer va néixer l'any 1943, el que vol dir que fa 78 anys del seu naixement. No vull entrar a la seva biografia, ja que ho vaig fer en un article que vaig publicar en aquest blog el 20 d'abril de 2016.

En aquell article titulat "Quatre estels fugaços", parlava de Fischer i també de Morphy, Pillsbury i Fine. Crec que va ser un bon article, com a mínim dir que em va donar molta feina. Si el voleu consultar, el trobareu en aquest enllaç.

Dins d’aquest article hi ha un vídeo sobre la biografia de Fischer. L'he repescat i el podeu, també, visualitzar aquí:




Robert James Fischer (Chicago, 9 de març de 1943 - Reykjavik, 17 de gener de 2008), Campió del món entre 1972 i 1975. Si heu consultat la seva biografia podem dir que va ser un campió fora de sèrie i també el podem definir (amablement) com a una persona peculiar.

Sempre va ser un jugador molt fort, però la seva trajectòria entre els anys 1970 i 1972 va ser fenomenal; en aquells moments va estar molt per sobre de qualsevol dels seus contrincants.

Tinc bastants llibres dels tornejos i matxos d'aquell període (sobretot del matx pel Campionat del Món de 1972) a on Fischer va demostrar la seva superioritat.
 
Però en aquest article us vull comentar i recomanar tres llibres (no ho puc assegurar, però penso que els tres estan descatalogats).

El primer és: "Los encuentros del siglo", que parla de dos tornejos, jugats a l’antiga Iugoslavia, en els quals va participar Fischer l'any 1970.



Primer parla del torneig "Blitz" Herceg Novi 1970 i després del Matx URSS resta del Món.

Vinc-i-quatre dels millors jugadors del món havien anat a Belgrad per participar en el "Matx del segle" (URSS contra la resta de Món) l'any 1970. Alguns es van quedar a Iugoslàvia després que va acabar el matx i van acceptar una invitació a un torneig llampec a Herceg Novi. En concret van ser dotze, dels millors jugadors del Món, els que van competir en aquest torneig. Bobby Fischer va guanyar amb 19 punts dels 22 posibles.

Foto: ChessBase

La classificació final d’aquest torneig va ser:

Imatge: Ajedrez de ataque


Us passo un parell de vídeos amb partides de Fischer en aquest torneig:






L'altra part del llibre parla, com he comentat anteriorment, del Matx URSS contra la resta del Món.

Aquesta llegendària trobada es va disputar entre el 29 de març i el 5 d'abril, a deu taulers i quatre rondes.

Inicialment, va existir un gran dubte al voltant de qui defensaria el primer tauler del equip del Món, ja que Bent Larsen considerava que al llarg de la dècada dels seixanta, havia tingut millors resultats que Fischer, mentre que tots pensaven que Fischer no es dignaria a jugar en un tauler que no fos el primer. No obstant això, la incògnita i la por aviat van quedar dissoltes, ja que tan aviat com Euwe (President de la FIDE en aquells moments) l'hi va comentar, el nord-americà es va mostrar d'acord i no va plantejar cap objecció.

Foto: Infobae.com

Foto: Chess24


El resultat final d'aquest matx va ser: URSS 20’5 punts - Resta del Món 19’5. Com podeu comprovar un matx molt disputat.

El segon llibre és: "Reyes del ajedrez, Bobby Fischer". 


En aquest llibre, Bjelica, el seu autor, realitza una original biografia redactada amb excel·lent estil periodístic i acompanyada d'interessants fotografies, així com documents importants. Amb entrevistes de Fischer, tant en els seus moments estel·lars, com en els temps difícils, el que completa una feina important per aprofundir en la personalitat del genial Bobby.

Fischer i Bjelica en una de les moltes entrevistes. Foto: Facebook

El tercer llibre és: "Todas las partidas de Fischer"


Totes les partides de des l'any 1955 fins l'any 1973. Aquest llibre fa una cronologia de tots els campionats que va jugar Fischer amb totes les seves partides en cadascun d'ells. Una edició en castellà, feta per la Editorial Bruguera l'any 1973.

En fi, un gran jugador que va patir per la seva complicada personalitat. Crec, sincerament, que ningú, ni tan sols les persones més properes, van entendre a Robert Fischer com a ser humà.

Salut i escacs,