dilluns, 22 de març de 2021

Les dones al món dels escacs? Sí, gràcies!



No hi ha cap mena de dubte que la sèrie televisiva “Gambit de Dama” ha estat un “boom” mundial que ha posat de moda els escacs a tot el món.

Això ha fet que molta gent aliena als escacs comences a voler jugar al nostre joc, sinó més d'una manera informal. Com a referent que avala aquesta situació tenim el gran increment de taulers i peces d'escacs venuts durant aquest mesos, especialment per les botigues que operen per Internet.

Francament una molt bona noticia que les empreses especialitzades en escacs hagin pogut tenir aquestes operacions comercials en aquests temps tan difícils.

Imatge: Ajedrez21

Ara bé, aquesta “febre” pels escacs a partir de “Gambit de Dama” serà una “moda passatgera” o realment ha vingut per quedar-se? Doncs, tenint en compte que ha estat un fenomen pràcticament mundial, depèn de com s'hagi gestionat (o es gestioni) a cada lloc.

Us passo una fotografia i un vídeo d'una activitat que s’ha portat a terme a Madrid i que m'ha semblat força interessant.

Foto: elDiario.es

 

No cap dubte que tot el que ha mogut aquesta sèrie ha beneficiat molt especialment l'interès de moltes nenes i dones pels escacs. Però, com és pot canalitzar això per poder aconseguir augmentar considerablement el número de jugadores federades? “Aquesta és la pregunta del milió”.


Tant a Catalunya com a Espanya les fitxes femenines s'han mogut els últims anys al voltant de poc més del 7% de les fitxes federatives totals. Realment unes dades molt desequilibrades.

Hi ha una gran quantitat de clubs que no tenen cap jugadora a les seves llistes federatives de jugadors. En aquest sentit, clubs com el Peona i Peó, el Llinars i el Gramenet, són les excepcions que confirmen la norma.





Imatge: C.E. Llinars

Si ho analitzem a nivell mundial, òbviament aquestes dades són canviants segons els països, però a nivell global el percentatge encara és pitjor. Si tenim en compte que la població al món, en el millor dels casos és paritària (en general hi ha estudis que diuen que hi ha més dones que homes), les dades sobre dones amb fitxa federativa d'escacs són realment negatives i terrorífiques.   

Com és pot canviar això? Crec sincerament que ningú té una “vareta màgica” però cal canviar alguns tarannàs de la manera de funcionar tant des dels clubs com de les mateixes federacions.

Com a totes les relacions de la vida, el fet primordial és el respecte, i en les relacions de gènere, a vegades inconscientment, no hi ha un respecte adequat. El món dels escacs, com tantes i tantes coses a la vida, ha estat i està condicionat pel masclisme; habitualment els clubs i els campionats no són “habitats” on les dones puguin sentir-se còmodes. Els “tics” protectors en els millors dels casos, i els “tics” amb actituds desagradables envers a les dones són molts més casos dels que serien convenients (tots hem vist aquests tipus d’actituds, i en alguns casos hem rigut les “tonteries” i en altres hem mirat cap a un altre costat, però no és habitual que ho critiquem i molt menys en públic), fan que les dones, com he comentat, en molt casos no se sentin còmodes.

Això (entre altres coses) fa que moltes nenes i dones deixin els escacs. El respecte porta a la igualtat, la igualtat ha de portar a la comoditat i això, des del meu punt de vista, ha de portar a l'increment de jugadores als clubs i, òbviament, al increment de les fitxes federatives femenines.

Imatge: El País


El món dels escacs ha de canviar el “xip” col·lectiu en aquest tema. Han de canviar les actituds als clubs i des de la federació de poc val canviar els reglaments esportius fent invents “de cara a la galeria”, el que hauria de fer-se és treballar per eradicar les actituds masclistes en els campionats (un protocol pels arbitres en aquest sentit no estaria malament) i buscar formules per a que les jugadores cada cop puguin estar més còmodes al nostre meravellós món.

Afortunadament, des de que vaig començar a jugar federat moltes coses han canviat en les relacions de gènere des de un punt de vista públic, a la vida quotidiana i en els escacs. Però, hem de ser conscients que encara hi ha un llarg camí per recórrer en aquest camp de la igualtat de gènere, tant a la vida quotidiana com als escacs.  

Salut i escacs,

2 comentaris:

Jaume Viñals Rioja ha dit...

Hola Rotger,

interessant i complicat aquest assumpte de les dones i els escacs. Aporto dues reflexions.

1.-Totes les federacions i quasi tots els torneigs fan discriminació positiva cap a les dones, des de sempre. I el resultat en els 50 anys que jo recordo es que potser han passat del 2% de jugadores a aquest 7% que cites. ¿Të realment sentit la discriminació positiva? (fer torneigs femenins i fer premis a la millor jugadora en els oberts) ¿És eficaç? ... la Judit Polgar pensava que no, però això no va canviar res.

2.- D'altra banda a Georgia gairebé totes les dones juguen a escacs, és una cosa normal, i en consequència tenen un munt de bones jugadores. Es un clar exemple de que esmicolar la barrera d'aquest 7% no es impossible.

Per això em sembla que alguna cosa no s'està fent bé en aquest assumpte i que s'hauria de fer un replanteig de tot a partir de zero. Ja no en un àmbit FCE sinó FIDE.

Una abraçada,

Jaume Viñals Rioja

Roger Salvo ha dit...

Hola Jaume, és una satisfacció saber de tu. Agraeixo les teves reflexions.

Tal com tu dius, a Georgia es un tema normal que les dones juguin a escacs; com dic a l’article és fonamental que les dones es trobin còmodes a l’entorn habitual dels escacs, això a Georgia deu passar, en altres països encara no ho hem aconseguit.

Salutacions,