divendres, 28 de juny del 2013

Transparència



Ahir, el meu amic Frederic Andreu em retreia que no estava fent un article setmanal en aquest bloc com era el meu costum. Sembla mentida que una cosa que fas com a una afició, acabi sent quasi una obligació, com a mínim als ulls dels altres.

Tinc que agrair al Frederic el seu toc d'atenció, primer perquè si es posa "exigent" deu ser perquè li agrada seguir el que escric en aquest bloc i en segon lloc perquè té raó, últimament estic mandrós i amb el cap en altres coses.

Però posat en el tema, vull parlar d'una qüestió que m'han cridat l'atenció. Mirant el web Ajedreznd, he vist un tema que per la seva importància crec que es té que esmentar.

Sembla ser que a l'última assemblea de la Federació Catalana d'Escacs es va aprovar el canvi de denominació del "Campionat de Catalunya per Equips" (aquests era el nom fins ara), passant a denominar-se "La Lliga Catalana d'Escacs". La votació va ser molt "justeta" 10 vots a favor i 9 en contra, però abans de seguir és interessant llegir el següent enllaç.

També podeu llegir l'acta de l'assemblea de la Federació Catalana d'Escacs en aquest enllaç.

Francament una acta realment mínima, raquítica diria jo. Afortunadament tenim l'acta paral•lela que sempre fa el Ricard Llerins, molt més precisa i entenedora pels que no em estat a l'assemblea, que som la immensa majoria d'escaquistes catalans. Per estalviar-vos tot el que no és d'aquest tema us poso el que ha dit sobre el que estem parlant:

"La darrera proposta de la FCE versava sobre el canvi de nom del Campionat de Catalunya per Equips a favor de Lliga Catalana. Des de la taula el president ha defensat la proposta dient que era un qüestió de marketing, mentre que el Sr. Viñas ha dit que Campionats per Equips n’hi havia d’altres i era per triar un nom inconfusible respecte d’altres torneigs. 
 El Sr. Casajuana ha dit que li semblava una aberració el canvi de nom, donat que l’actual havia servit per un torneig que aviat seria centenari, que la inspiració d’aquest canvi només la podia tenir el ministre Wert, que mentre que Catalunya era el nom d’un país l’adjectiu “catalana” no significava res, que èrem molt pocs representants de clubs per prendre una decisió tant important i ha preguntat si s’havia fet un estudi que recolzés el canvi de nom. El president ha dit que no hi havia cap estudi que recolzés la proposta, que tampoc era trascendental el canvi, que el ministre Wert no sol anar a les juntes de la FCe i que no es volia ofendre a ningú amb el canvi. Malgrat que en un moment ha semblat retirar la proposta de canvi, finalment s’ha votat com estava i després de repetir la votació dos cops s’ha aprovat el canvi de nom per 10 vots a favor i 9 en contra, donant idea dels pocs recolzaments que tenia el canvi de nom del torneig, alegant des de la taula que si algú volia tornar al nom antic que ho proposés per la propera assemblea".


Fins aquí els elements que he pogut trobar. Francament l'argument per part dels representants de la Federació Catalana d'Escacs per canviar de nom de què era una qüestió de màrqueting o que era per triar un nom inconfusible, és molt pobre, són arguments realment penosos.

També dir que una votació tan important, que surti endavant amb el vot de 10 clubs de més de 200 que hi ha a Catalunya ja demostra que alguna cosa no funciona.

Si, ja sé que l'argument és que els clubs tenen que participar més i anar a les assemblees. Aquí és on vull fer la següent reflexió: no és podia haver donat més difusió abans de l'assemblea d'aquest tema, donant argumentacions del canvi i potenciant un debat previ (per exemple, obrin un forum al web de la federació sobre aquest tema) que hagués motivat la participació dels clubs a on es prenen les decisions que és l'assemblea.

Bé, la Federació Catalana d'Escacs ha fet tot el contrari. M'explico, si us fixeu en l'ordre del dia de la convocatòria de l'assemblea podeu veure que al punt 3 diu "Propostes de la Junta Directiva" i a l'ordre del dia de l'acta de l'assemblea torna a posar el mateix. En cap cas l'ordre del dia informa que es pensava proposar canviar el nom del per equips.

Això és una falta de transparència molt important. Potser molts clubs que haguessin sabut que es tractaria aquest tema haguessin anat o potser no. No ho podem saber, però el que si podem afirmar és que aquesta informació no fos pública es un fet molt greu.

Ens aquesta societat és cada vegada més habitual que ens venguin que democràcia es que ens deixin votar de tant en tant. Però això no és així, la democràcia és molt més i per començar no hi ha democràcia si els que tenen que votar no tenen la informació necessària per poder decidir que és el més convenient.

Alguns diran que no té tanta importància el nom del campionat, que els és indiferent, que no hi ha per a tant.

Si no és important perquè ho canvien o és que hi ha alguna cosa oculta que no ens expliquen? Però per sobre d'això el que jo critico es el mecanisme poc transparent i conseqüentment pot democràtic.

La experiència m'ha demostrat que la gent, fins i tot molt bones persones, quan accedeixen al poder (qualsevol tipus de poder, un club, una associació, una federació, un ajuntament, un govern, etc. etc.) tendeixen a passar de la gent a la qual representen i és tornen poc receptius a la informació i la transparència.

Crec que aquest tipus de funcionament no es tindria que produir i en conseqüència la Federació Catalana d'Escacs tindria que rectificar en aquets tema i ser més transparents en la seva gestió.

Salut i escacs,

diumenge, 16 de juny del 2013

Titulats internacionals a Catalunya


Seguint amb el tema de Grans Mestres Internacionals, avui vull parlar dels que juguen a casa nostra. I la primera pregunta és, quans Grans Mestres Internacionals tenen llicència federativa per clubs catalans?

Aquesta pregunta no és gaire difícil de contestar, segons les dades de la Federació Catalana d'Escacs actualment 44 Grans Mestres tenen fitxa per clubs del nostre país.

Si voleu consultar el llistat de GM entreu en aquest enllaç (com sabeu, a registres per pàgina es té que posar: tots els registres).

Entre aquests, destaquen jugadors tan importants com:
  • David Navara (2710 Elo).
  • Francisco Vallejo (2696 Elo).
  • Miguel Illescas (2615 Elo).
  • Fernando Peralta (2610 Elo).
  • Viktor Lanicka (2607 Elo).
  • Alexandre Fier (2605 Elo).
  • Arthur Kogan (2601 Elo).
  • Levan Aroshidze (2600 Elo).

 David Navara

També puc dir que hi ha 52 Mestres Internacionals i 74 Mestres FIDE. Si voleu consultar el llistat de MI entreu en aquest enllaç, el llistat de MF el trobareu en aquest enllaç (com sabeu, a registres per pàgina es té que posar: tots els registres).

No està malament, 170 titulats internacionals tenen llicència federativa a Catalunya (aquesta suma no deu reflectir la quantitat exacta, ja que he detectat alguna duplicitat en aquests llistats de la Federació Catalana, però els errors no són gaire importants).

Però tots aquests mestres juguen habitualment els campionats catalans? Això no està tan clar, i a més, el que ens interessa en aquest article és saber si juguen el Campionat de Catalunya per equips. Si participen en més o menys tornejos del Circuit Català no és important per aquesta reflexió, ja que aquesta possible participació no deixa de ser circumstancial (sinó tinguessin llicència federativa catalana seria el mateix).

Bé, doncs entrem a veure una mostra del que estem parlant. Si agafem els deu primers del rànquing, obtenim aquesta participació a l'últim Campionat de Catalunya  per equips:  

  1. David Navara (2710)  cap partida (no juga el per equips des del 2011). 
  2. Francisco Vallejo (2696) 3 partides. 
  3. Miguel Illescas (2615) cap partida (ha jugat el Campionat de Catalunya individual 2013). 
  4. Fernando Peralta (2610) 8 partides.  
  5. Viktor Lanicka (2607) 1 partida. 
  6. Alexandre Fier (2605) 2 partides. 
  7. Arthur Kogan (2601) 6 partides. 
  8. Levan Aroshidze (2600) 9 partides. 
  9. Josep Manuel López (2595) 10 partides (ha jugat el Campionat de Catalunya individual 2013).
  10. Eugeni Agrest (2593) cap partida (va jugar una partida el 2012).

És tan sols una mostra, però si entreu als enllaços que us he posat anteriorment i consulteu jugador per jugador, veureu que hi ha molts més jugadors titulats que participen poc o no participen al Campionat de Catalunya per equips.

Doncs, per què els fitxen? No hi ha una resposta general, depèn de cada cas. En alguns casos els fitxen per jugar tan sols el Campionat d'Espanya per equips, en altres casos el fitxen per jugar els matxos importants per cada equip; en uns casos per lluitar pel títol i altres casos per assegurar la permanència. Però hi ha algunes situacions que són per a mi autèntiques incògnites.

Bé, siguem positius, és veritat que alguns juguen poc i altres no juguen el Campionat de Catalunya per equips, però la realitat diu que una molt gran quantitat de GM, MI i MF, si que juguen un gran número de rondes, el que fa que el nostre campionat per equips no tan sols sigui gran per la quantitat de participants sinó que també per la qualitat.

Per últim una darrera pregunta. Els canvis en l'augment d'equips a la Divisió d'Honor serà positiu o negatiu referent al tema d'aquest article? No ho podem saber, el temps ho dirà, però si la cosa no funciona bé és qüestió de "rebobinar" ràpidament.  No la "caguem" senyors de la Federació Catalana d'Escacs, no fos que ens carreguem el nostre "Vaixell insígnia".

Salut i escacs,

diumenge, 9 de juny del 2013

Campionat Social Escolar Club d'Escacs Congrés







Del 25 d'Abril al 30 de Maig el Club d'Escacs Congrés a disputat el seu Campionat Social Escolar amb la participació de la majoria dels jugadors del club i amb la invitació a les escoles Sant Jordi i Estel.

Han participat un total de 26 nens i nenes que han demostrat una gran competitivitat. El campionat ha estat molt igualat, especialment a la seva part més alta, ja que han empatat pel primer lloc tres jugadors. El guanyador ha estat el jugador Artur Taltavull que ha aconseguit 5 punts al igual que Korniev i Silberstein, imposant-se l'Artur en el desempat per tan sols un punt de Buchholz (!!!). Korniev i Silberstein han empatat a tot (punts i Buchholz) i l'organització va decidir proclamar subcampions a tots dos. En quarta posició a quedat  Taishia Lozovska que anava líder en solitari fins l'última ronda.



 La classificació final ha estat la següent:

  1. Taltavull 5 p.(Buchholz 21 punts) 
  2. Korniev  5 p.(Buchholz 20 p.)
  3. Silberstein 5 p.(Buchholz 20 p.) 
  4. Lozovska 4,5 p. 
  5. Cabruja 4 p. 
  6. Codina 4 p. 
  7. Lozovskis 4 p. 
  8. Navarro 4 p. 
  9. G.Tshagarian 3,5 p. 
  10. Smetannikov  3 p. 
  11. Alvárez 3 p 
  12. A.Salazar 3 p. 
  13. Ryabikov 3 p. 
  14. López 3 p. 
  15. Gomar 3 p. 
  16. R.Tshagarian 2,5 p. 
  17. Sapena 2 p. 
  18. García 2 p. 
  19. Silvestre 2 p. 
  20. D.Salazar 2 p. 
  21. Gómez 2 p. 
  22. Peraire 1,5 p. 
  23. Sadó 1 p.

Retirats Ballesteros, Kiril i Ramón.

També han tingut premi com a millors jugadors locals (si exceptuem al campió) el Pol Cabruja i l'Oscar Codina, amb 4 punts cadascú d'ells.












En resum, ha estat un torneig molt agradable que demostra el bon treball que el Club d'Escacs Congrés està fent amb els més menuts.

Salut i escacs,

dimarts, 28 de maig del 2013

Grans Mestres Internacionals



A l'anterior article, el del Campionat d'Europa, vaig parlar que em semblava impressionant un campionat amb 143 Grans Mestres Internacionals. Aquesta reflexió em va portar a fer-me la pregunta de quans Grans Mestres devien haver en aquests moments al món.

Recordo que quan vaig començar a jugar als escacs, a Espanya tan sols hi havia un Gran Mestre Internacional, l'Arturo Pomar. Després van venir el Diez del Corral i el Bellón, fins arribar a aquests moments que hi ha més de quaranta.

 
Però fem una mica d'història: el primer ús conegut del terme gran mestre en els escacs, s'atribueix al setmanari britànic "Bell's Life in London", per referir-se al mestre britànic William Lewis, qui al seu torn es referia a Philidor com a gran mestre.


El primer torneig en què es va usar el terme gran mestre va ser el d'Ostende l'any 1907. Posteriorment el torneig de Sant Sebastià de l'any 1912 va ser designat com a torneig de grans mestres.

No obstant això, l'ús del terme gran mestre com títol va ser el atribuït al tsar Nicolau II de Rússia, que va proclamar com "grans mestres" als cinc finalistes del torneig de Sant Petersburg de l'any 1914: Emanuel Lasker, José Raúl Capablanca, Alexander Alekhine, Siegbert Tarrasch i Frank Marshall.


 Si voleu tenir més informació sobre el Torneig de Sant Petersburg de 1914, podeu consultar aquests dos enllaços: enllaç 1 i enllaç 2.

Després de la Segona Guerra Mundial, la FIDE va crear el títol oficial de Gran Mestre l'any 1950.

27 jugadors van ser guardonats amb aquest privilegi, per una banda es van escollir els millors jugadors del moment: el campió mundial Mikhaïl Botvinnik, i els classificats o preclassificats al Torneig de Candidats de 1950: Isaac Boleslavsky, Igor Bondarevsky, David Bronstein, Max Euwe, Rubèn Fine, Salo Flohr, Paul Keres, Alexander Kotov, Andor Lilienthal , Miguel Najdorf, Samuel Reshevsky, Vasily Smyslov, Gideon Ståhlberg, i László Szabó. Per una altra banda, també es van incloure els millors jugadors del passat encara vius l'any 1950: Ossip Bernstein, Oldřich Dures, Ernst Grünfeld, Borislav Kostić, Grigory Levenfish, Géza Maróczy, Jacques Mieses, Viacheslav Ragozin, Akiba Rubinstein, Friedrich Sämisch, Savielly Tartakower, i Milan Vidmar.

Bé, fins aquí la història de com va començar el tema dels Grans Mestres Internacionals d'escacs; però tornem a la pregunta, quans Grans Mestres hi ha actualment al món?

La resposta és que estem per sobre dels 1400, aproximadament (perquè això pot canviar d'un dia a un altre) 1429 Grans Mestres Internacionals. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

I ara bé la segona pregunta. Tenint en compte que el concepte de Gran Mestre Internacional es va crear a partir de voler designar a la "crème de la crème" és a dir el millor del millor dels jugadors d'escacs, no s'ha devaluat el terme amb un excés quantitatiu?



Perquè a més, dins d'aquest ampli ventall de jugadors amb el títol de Gran Mestre Internacional, podem veure si ho mirem de dalt a baix, jugadors que passen dels 2800 punts d'Elo fins a la part baixa amb jugadors per sota dels 2400 punts d'Elo. Inclús he detectat un GM amb un Elo de 2310.

Francament penso que tots aquets jugadors no poden ostentar un mateix títol, inclús quan parlem de molts forts jugadors de per sobre dels 2600 punts d'Elo hem de tenir en compte que estan a 200 punts Elo dels millors.

Aquesta situació ha de canviar, a d'haver, si parlem de títols, un títol que defineixi els millors, els que estan en situació de lluitar pel títol mundial. Si després aquestes persones per l'edat o altres situacions personals perden competitivitat, el seu títol dirà que en algun moment de la seva trajectòria van ser dels millors. Però no dels 100 millors, ni tant sols dels 50 millors; dels privilegiats amb capacitat de lluitar de tu a tu amb el campió mundial en un matx, i d'aquests no n'hi ha tants.

Crec que això s'hauria de regular i separar el "gra de la palla", perquè un gran mestre tindria que ser un jugador que esta molt per sobre dels altres mestres, per molt bons que siguin; i això avui dia queda clar per l'Elo, però no per la titulació.

Salut i escacs, 

dilluns, 20 de maig del 2013

Campionat d'Europa Individual d'Escacs 2013


Del 4 al 17 de maig s'ha jugat a Legnica (Polònia) el Campionat Individual d'Escacs d'Europa 2013.

Segons la Wikipedia el Campionat d'Europa Individual d'escacs és un torneig organitzat per la Unió Europea d'escacs. Es va establir l'any 2000 i des de llavors es juga un cop l'any.

El Torneig es juga amb el sistema suís, a un nombre variable de rondes, segons el nombre de participants. En aquesta ocasió han estat onze rondes.

En aquesta edició han participat 38 països amb un total de 286 jugadors, entre els quals es troben 234 titulats: 143 GM, 5 WGM, 63 IM, 19 FM i 1 WFM. El rànquing inicial està encapçalat pels GM russos Dmitry Jakovenko (2731), Ievgueni Tomashevsky (2719) i el GM francès Maxime Vachier-Lagrave (2718).


Podeu consultar el rànquing inicial des d'aquest enllaç.

Poques bromes, un campionat amb143 GM, no és qualsevol cosa. A més, deu jugadors superaven els 2700 d'Elo.

Alexander Moiseenko, de 32 anys, es va apuntar el triomf tot i que a l'última partida va perdre enfront del rus Ian Nepomniachtchi. L'ucraïnès, que va obtenir sis victòries, quatre taules i una sola derrota, es va penjar l'or per davant d'altres nou jugadors que també van sumar vuit punts. La mitjana de punts Elo dels seus rivals va desfer el múltiple empat final.


 Per darrere d'ell van acabar els russos Evgeny Alekseev i Evgeny Romanov, el veterà eslovè Alexander Beliavsky, el romanès Constantin Lupulescu, Paco Vallejo, l'armeni Serguei Movsesian, els també russos Ian Nepomniachtchi i Aleksey Dreev, i un altre armeni, Hrant Melkumyan.



Podeu consultar la classificació final des d'aquest enllaç.

Molt bon campionat dels tres jugadors espanyols que han participat:

El balear Paco Vallejo va acabar a la sisena posició amb vuit punts, els mateixos que el nou campió. Vallejo es va acomiadar de Legnica amb una victòria en l'onzena i última ronda davant el francès Vladislav Tkachiev, amb les peces blanques i després de 36 jugades. Bon torneig el seu, sense cedir cap derrota, va sumar vuit punts amb cinc victòries i sis partides resoltes en taules.


 El gallec Iván Salgado, que en l'última partida, amb negres, va acordar taules amb l'armeni Vladimir Aakopian en 25 moviments, va acabar amb 6,5 punts. En les onze rondes va guanyar quatre partides, va signar cinc taules i va encaixar dues derrotes.



El valencià Julen Arizmendi va sumar sis punts. Va acabar el torneig amb repartiment del punt davant el suís Joseph G. Gallagher en 60 jugades i jugant amb les peces negres. El seu balanç ha estat de tres victòries, sis empats i dues derrotes.


 Un campionat fantàstic, en el qual la competitivitat ha estat extrema, ja que hi ha molts favorits i tots tenen que jugar a guanyar totes les rondes per poder aconseguir estar a dalt al final.

Us recomano que descarregueu les més de 1500 partides que podeu trobar a chess results, trobareu de tot, però especialment qualitat de la bona.

Salut i escacs,

dilluns, 13 de maig del 2013

Campionat de Catalunya de Veterans 2013


Del 4 fins el 12 de maig s'ha jugat al municipi de Santa Susanna el Campionat de Catalunya de Veterans 2013.

Santa Susanna és un municipi de la comarca del Maresme amb una població de 3.317 habitants. Se situa arran la costa, entre Malgrat de Mar i Pineda de Mar. Al nord, també limita amb els termes de Tordera i de Palafolls.

Municipi amb un sistema econòmic basat en el turisme, compta amb una zona hotelera i turística de qualitat propera a la costa.

El campionat s'ha fet a les instal•lacions de l'Hotel Indalo Park i ha comptat amb una amplia representació dels millors jugadors veterans de Catalunya. Podeu consultar el rànquing inicial clicant aquest enllaç.




El campió ha estat el Lluís Coll del Catalonia de Manresa amb 7,5 punts de 9 possibles, l'han acompanyat al pòdium el Guillem Buxade de la Lira Vendrellenca amb 7 punts com a segon i el Fermín Tejero del Congrés amb 6,5 punts com a tercer.




Podeu consultar la classificació final clicant aquest enllaç.

Especialment gratificant a estat per a mi la classificació del Fermín Tejero, company de club. Ja que, després d'un no gaire afortunat Campionat de Catalunya per equips, sembla que el Fermín torna a recuperar la seva millor forma.

També han jugat aquest campionat dos jugador més del Congrés, el Joan Josep Tort, que ha fet 3,5 punts i el inesgotable Rafael Ylla que ha fet 3 punts.

Sembla que els últims anys, els veterans estan abonats a Santa Susanna. Segurament que tot està molt bé i que la "qualitat preu" deu ser molt adequada i més en aquests temps que corrent. Però com deia aquell..."en la variació està el gust".

Salut i escacs, 

dilluns, 6 de maig del 2013

Campionat d'Espanya Universitari d'Escacs 2013



El Gran Mestre Iván Salgado ha aconseguit el primer lloc al Campionat d'Espanya Universitari d'Escacs, el qual s'ha disputat entre el 16 i el 19 d'abril a Badajoz. Aquest campionat representa molt més que un simple torneig. El campionat d'Espanya Universitari mostra el talent actual i acull futures grans promeses. Salgado va començar molt bé el torneig amb 3/3, va seguir amb dues taules i va finalitzar amb 3,5 punts de quatre possibles, aconseguint així la victòria en el torneig. El podi el van completar el Mestre Internacional Manuel Pena i el Mestre FIDE Francisco Sánchez.

Podeu consultar la classificació final en aquest  enllaç.

Han participat en aquest campionat un total de 68 jugadors i jugadores provinents de diverses universitats de diferents punts de  l'estat. Han estat un total de nou rondes dividides entre els dies 17, 18 i 19 d'abril amb intenses jornades de matí i tarda.

Referent a la competició per equips, s'ha proclamat Campió d'Espanya Universitari l'equip de la UNED, el subcampió ha estat la Universitat Politècnica de València i la Universitat d'Alacant s'ha fet amb la tercera plaça.



També vull fer referència a  la participació de jugadors catalans. El Marc Pruja i l'Esteban Serrano han fet 5,5 punts, el Lluís Delgado ha fet 5 punts i el Sergi Subirats ha fet 4,5 punts; tots quatre de la Universitat Pompeu Fabra.

Crec que és important que es facin aquest tipus de campionats. És bo que els escacs i les universitats estiguin agermanats, però també és bo pels escacs el ressò que aquests tipus d'esdeveniments proporciona. Seria convenient que aquest costum no es perdés.

Salut i escacs,