Grans Mestres Internacionals

A l'anterior article, el del Campionat d'Europa, vaig parlar que em semblava impressionant un campionat amb 143 Grans Mestres Internacionals. Aquesta reflexió em va portar a fer-me la pregunta de quans Grans Mestres devien haver en aquests moments al món.

Recordo que quan vaig començar a jugar als escacs, a Espanya tan sols hi havia un Gran Mestre Internacional, l'Arturo Pomar. Després van venir el Diez del Corral i el Bellón, fins arribar a aquests moments que hi ha més de quaranta.

 
Però fem una mica d'història: el primer ús conegut del terme gran mestre en els escacs, s'atribueix al setmanari britànic "Bell's Life in London", per referir-se al mestre britànic William Lewis, qui al seu torn es referia a Philidor com a gran mestre.

El primer torneig en què es va usar el terme gran mestre va ser el d'Ostende l'any 1907. Posteriorment el torneig de Sant Sebastià de l'any 1912 va ser designat com a torneig de grans mestres.

No obstant això, l'ús del terme gran mestre com títol va ser el atribuït al tsar Nicolau II de Rússia, que va proclamar com "grans mestres" als cinc finalistes del torneig de Sant Petersburg de l'any 1914: Emanuel Lasker, José Raúl Capablanca, Alexander Alekhine, Siegbert Tarrasch i Frank Marshall.

 Si voleu tenir més informació sobre el Torneig de Sant Petersburg de 1914, podeu consultar aquests dos enllaços: enllaç 1 i enllaç 2.

Després de la Segona Guerra Mundial, la FIDE va crear el títol oficial de Gran Mestre l'any 1950.

27 jugadors van ser guardonats amb aquest privilegi, per una banda es van escollir els millors jugadors del moment: el campió mundial Mikhaïl Botvinnik, i els classificats o preclassificats al Torneig de Candidats de 1950: Isaac Boleslavsky, Igor Bondarevsky, David Bronstein, Max Euwe, Rubèn Fine, Salo Flohr, Paul Keres, Alexander Kotov, Andor Lilienthal , Miguel Najdorf, Samuel Reshevsky, Vasily Smyslov, Gideon Ståhlberg, i László Szabó. Per una altra banda, també es van incloure els millors jugadors del passat encara vius l'any 1950: Ossip Bernstein, Oldřich Dures, Ernst Grünfeld, Borislav Kostić, Grigory Levenfish, Géza Maróczy, Jacques Mieses, Viacheslav Ragozin, Akiba Rubinstein, Friedrich Sämisch, Savielly Tartakower, i Milan Vidmar.

Bé, fins aquí la història de com va començar el tema dels Grans Mestres Internacionals d'escacs; però tornem a la pregunta, quans Grans Mestres hi ha actualment al món?

La resposta és que estem per sobre dels 1400, aproximadament (perquè això pot canviar d'un dia a un altre) 1429 Grans Mestres Internacionals. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

I ara bé la segona pregunta. Tenint en compte que el concepte de Gran Mestre Internacional es va crear a partir de voler designar a la "crème de la crème" és a dir el millor del millor dels jugadors d'escacs, no s'ha devaluat el terme amb un excés quantitatiu?

Perquè a més, dins d'aquest ampli ventall de jugadors amb el títol de Gran Mestre Internacional, podem veure si ho mirem de dalt a baix, jugadors que passen dels 2800 punts d'Elo fins a la part baixa amb jugadors per sota dels 2400 punts d'Elo. Inclús he detectat un GM amb un Elo de 2310.

Francament penso que tots aquets jugadors no poden ostentar un mateix títol, inclús quan parlem de molts forts jugadors de per sobre dels 2600 punts d'Elo hem de tenir en compte que estan a 200 punts Elo dels millors.

Aquesta situació ha de canviar, a d'haver, si parlem de títols, un títol que defineixi els millors, els que estan en situació de lluitar pel títol mundial. Si després aquestes persones per l'edat o altres situacions personals perden competitivitat, el seu títol dirà que en algun moment de la seva trajectòria van ser dels millors. Però no dels 100 millors, ni tant sols dels 50 millors; dels privilegiats amb capacitat de lluitar de tu a tu amb el campió mundial en un matx, i d'aquests no n'hi ha tants.

Crec que això s'hauria de regular i separar el "gra de la palla", perquè un gran mestre tindria que ser un jugador que esta molt per sobre dels altres mestres, per molt bons que siguin; i això avui dia queda clar per l'Elo, però no per la titulació.

Salut i escacs,