Nova seu de la Federació Catalana d'Escacs

Aquesta tarda aprofitant que tenia que anar al barri de Sant Andreu, m'he passat per la nova seu de la Federació Catalana d'Escacs. Volia fer una consulta sobre el Butlletí d'Escacs imprès en paper  i m'ha atès l'Antoni López, que molt amablement m'ha donat explicacions als dubtes que li he plantejat.

Quan em disposava a sortir li he preguntat si podia fer algunes fotos de la nova seu per al meu bloc, era conscient que encara estaven endreçant el local i que si m'hagués dit que esperés a que tot estigués acabat i endreçat, ho hagués entès. Però, pel contrari, l'Antoni, no tan sols m'ha autoritzat a fer les fotos, sinó que m'ha acompanyat i m'ha ensenyat les diferents sales.

El local compta, a més de la part administrativa, amb una biblioteca, una sala per donar classes, un magatzem i una sala de joc preparada per poder organitzar campionats.

Us passo les fotos que he fet, torno a recordar que encara estan habilitant el local.

S'ha de dir també, que el local està dins d'una antiga colònia industrial ubicada al carrer Sant Adrià número 20.

Aquesta és l'adreça des del carrer, un cop a dins es té que agafar el primer carrer a la dreta i allà mateix es troba el local de la Federació.

Sembla ser que en algun moment, suposo que fa molts anys, en aquest edifici estaven els bombers.

Estic convençut que des d'aquest local es poden organitzar moltes activitats que abans era impensable, com també donar molts serveis que fins ara era molt complicat per la manca d'espai del local antic.

Bé, crec que és una bona noticia pels escacs catalans en general per la capacitat operativa que es podrà fer des de la Federació i especialment pels escacs a Barcelona perquè es guanya un nou local de joc.

Salut i escacs,  
  

Europa és un conte?

A la mitologia grega, Europa era una dona fenícia de Tir que acabaria donant el seu nom al continent europeu. Hi ha dos mites diferents sobre de com va arribar Europa al món grec: el més familiar diu que va ser seduïda pel Déu Zeus transformat en toro, qui la va portar a Creta a lloms, però en l'altre, Heródot relata, que va ser segrestada pels minoics, qui la van portar igualment a Creta.

Segons la llegenda, Zeus estava enamorat d'Europa i va decidir seduir-la o violar-la, les dues versions gairebé equivalents en la mitologia grega. Es va transformar en un toro blanc i es va barrejar amb els ramats del seu pare.

Mentre Europa i el seu seguici recollien flors prop de la platja, ella va veure al toro i va acariciar els seus costats i, veient que era mans, va acabar per pujar al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta oportunitat i va córrer al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins l'illa de Creta. Llavors va revelar la seva autèntica identitat i Europa es va convertir en la primera reina de Creta. L'acte amorós va tenir lloc sota un plàtan, arbre que, segons la mitologia, deu a aquest esdeveniment el que les seves fulles siguin perennes.

Zeus li va donar tres regals: Talos, un autòmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la seva presa, i una javelina que mai errava. Més tard Zeus va recrear la forma del bou blanc en els estels que actualment es coneixen com la constel•lació Taure. Algunes llegendes expliquen que aquest mateix toro va ser amb el qual es va topar Hèrcules (Heracles), i que finalment va engendrar al Minotaure.

Ara, si m'ho permeteu, voldria utilitzar la imaginació per traslladar aquest conte a una versió actual:

La Sra. Merkel (Europa) és raptada pel Déu Mercat (especuladors financers) i seduïda per ell aplica els seus criteris. Altres actors en aquesta moderna versió són: com gos fidel el Sr. Sarkozi (Laelaps, el gos que mai deixava una presa), el FMI (la javelina, en aquest cas sempre encerta a favor dels especuladors) i com actor invitat el Sr. Rajoy (Talos, l'autòmat de bronze, molt fort i fidel, però sense cervell).

El final d'aquest conte no el puc explicar perquè encara no ha acabat, però estareu d'acord amb mi que tots nosaltres som protagonistes i actors secundaris en aquest conte que podem dir que ja és un autèntic drama.

Però, els lectors que amb paciència heu arribat fins aquí us preguntareu per què poso tot això en un bloc d'escacs. I la resposta la trobareu en la noticia que surt al web de la Federació Catalana d'Escacs de què la Generalitat de Catalunya ha reduït en un 26% amb respecte al 2011, la subvenció del 2012. Sembla ser que el nostre esport és el més perjudicat en les retallades a les federacions esportives per part del Govern del nostre País i que això representa un greuge comparatiu greu.

Sobre aquest tema voldria fer dues reflexions:

La primera és la constatació que la reducció de poc més d'una quarta part del que es rebia, és un cop molt dur per a qualsevol organització i més si tenim en compte que els preus i els impostos s'estan enfilant de valent.

L'altra és la sospita de què els nous mandataris de l'esport català, deuen ser d'aquella mena de persones que pensen que els escacs no són un esport, per la qual cosa no se'ls té que subvencionar. Si aquesta sospita fos correcta, podem dir allò de " perill, perill, Houston tenim un problema". Perquè aquesta mena de gent, aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid" poden posar en pocs anys a la Federació Catalana d'Escacs, és a dir als escacs catalans, en una molt greu situació econòmica.

No voldria deixar fora del meu conte al Sr. Mas i els seus companys de govern (un govern dels millors se'ns va prometre). Entren de ple en el conte i a més com a fet diferencial. Unes persones que s'omplen la boca constantment  sobre el fet diferencial de Catalunya (jo també estic d'acord en que els catalans tenim trets diferencials que ens fan ser una Nació) i que ho demostren aplicant un copagament en la sanitat pública a Catalunya, que ens deixa en una situació de què els catalans tindrem que pagar més que la resta d'Espanya. Si així és com el Sr. Mas entén el fet diferencial, doncs malament anem.

Salut (més que mai) i escacs,

Un lustre no és poc

Un lustre, cinc anys o si voleu cinc temporades seguides a Primera Divisió és el que ha aconseguit el Club d'Escacs Congrés. Bé, les quatre anteriors i també la propera la temporada 2013, ja que hem aconseguit mantenir la categoria.

Segurament, més d'un dirà, que pesadets aquests del Congrés amb això de mantenir la categoria a Primera Divisió, com si fos quelcom excepcional, molts clubs ho fan des de fa molts anys i no fan tan soroll. Si, és veritat, fent una valoració general amb els altres equips, aquest argument seria vàlid. Però nosaltres els del Congrés sabem el que històricament ens ha costat, primer pujar a Primera Divisió i després mantenir la categoria. Normalment hem estat el que s'anomena equip "ascensor", un any puja i el següent baixa. Però això des de fa cinc anys no es així, i nosaltres ho valorem com cal.

Tanmateix, no oblidar que la Primera Divisió és una categoria molt exigent i competida, i que equips francament forts, que prèviament no comptaven per perdre la categoria, doncs han baixat. Això els va passar l'anterior temporada al Sant Boi i aquesta a l'Olot i a l'Ateneu Colón. Una categoria per a no prendre a broma.

Per constatar que la nostra alegria esta totalment fundada, voldria fer una mica d'història. La història recent de la participació del Club d'Escacs Congrés al Campionat de Catalunya per equips durant el segle XXI, són 13 temporades, que com a mostra no està malament.

• 2012. Primera Divisió. Grup II. 6è classificat. 3,5 punts.

•  2011. Primera Divisió. Grup II. 7è classificat. 3,5 punts.

• 2010. Primera Divisió. Grup II. 5è classificat. 4,5 punts. 

• 2009. Primera Divisió. Grup II. 6è classificat. 3,5 punts.

• 2008. Segona Divisió. Grup II. 7 punts. Puja.

• 2007. Primera Divisió. Grup II. 8è classificat. 2,5 punts. Baixa.

• 2006. Segona Divisió. Grup I. Puja. Campió de Catalunya de Segona Divisió.

• 2005. Primera Divisió. Grup I. 9è classificat. 1,5 punts. Baixa

• 2004. Segona Divisió. Grup I. 6.5 punts. Puja.

• 2003. Segona Divisió. Grup I. 6,5 punts.

• 2002. Segona Divisió. Grup III. 8 punts.

• 2001. Segona Divisió. Grup I. 9 punts.

• 2000. Segona Divisió. Grup II. 4,5 punts.

Com podeu veure, no sempre hem estat en les actuals circumstàncies, per a nosaltres la situació actual és tot un premi. Voldria comentar que els primers anys de la dècada passada ens vam trobar a Segona Divisió amb equips emergents, molt forts per aquella categoria, que ens van barrar el pas als Play Off. Com a mostra dir que l'any 2003 ens va eliminar el Montcada, que a partir d'aquell moment va ser un equip "intractable" tant a Primera Divisió com a Divisió d'Honor.

També comentar que aquesta recent trajectòria no ha estat fruït de la sort. Nosaltres també tenim les nostres virtuts, sempre juguem els mateixos, no tenim baixes, som un equip d'amics i estem molt a prop de l'excel•lència en empatia, tots ens respectem i respectem les circumstancies dels demes, si un està en baixa forma, no passa res, ja la trobarà. Som amb majúscules un equip.

Però també tenim que saber els nostres punts febles, el nostre equip és "justet" per la categoria. Qualsevol baixa podria ser un desastre per l'equip, tenim un any per intentar solucionar aquest problema, sinó, tard o d'hora això petarà.

Al "loro" que podem tenir un problema.

Salut i escacs,

Dignificar les fases pels campionats per equips?

Després d'uns dies fora de Barcelona intentant carregar "piles", ja estic de tornada. El que és bo dura poc, diuen, i la veritat és que sovint és així.

Bé, ja estem a casa, la normalitat comença a expressar-se paulatinament. Començo a mirar el que ha passat en el nostre petit món escaquístic i ha hagut un tema que m'ha cridat poderosament l'atenció.

La noticia és què el Barcelona UGA B ha quedat campió de Catalunya de Primera Divisió. Aquesta noticia té moltes lectures i moltes d'elles no m'agraden, m'explico.

Que el Barcelona UGA B quedi campió d'una categoria tan forta com és la Primera Divisió, no ha de ser cap sorpresa, la fusió (absorció?) del Barcelona i l'UGA dona per a això de sobres. La suma d'aquests dos grans clubs i no oblidem que un any abans ja havia hagut l'absorció (en aquest cas si) del Barceloneta, dona com resultat un macro club, amb capacitat per a devorar-ho tot. Una altre cosa és si això és bo pels escacs barcelonins en general, el temps ens ho dirà.

L'altra cara de la noticia és que la final per decidir el campió, final entre els primers dels dos grups de Primera Divisió, no s'ha realitzat. El Barcelona UGA B ha quedat campió per la renúncia de l'Andorra, brillant primer classificat del altre grup. No sé quin han estat els motius que han portat a l'Andorra a aquesta renúncia i no sóc ningú per a jutjar-los, es més, si el reglament ho permet, no tenim res que dir-los a l'Andorra o qualssevol altres clubs que prenguin aquest camí, el reglament els empara, estan dins la legalitat.

Però em sembla inaudit que la Federació Catalana no hagi pres mesures i hagi proposat canviar els reglaments. Perquè això no és la primera vegada que passa, en les diferents categories inferiors ja és un costum que alguns clubs, un cop han aconseguit l'ascens en la fase regular, passen totalment de les finals per decidir el campió. A Segona Divisió ha passat més d'un cop i sense anar gaire lluny, l'any passat, el 2011, el Figueres va quedar Campió de Primera Divisió per la renúncia del Sant Josep de Badalona.

Així com a la Divisió d'Honor el Campió és sempre el que millor campionat ha fet, en les altres categories que sempre hi ha més d'un grup, les renúncies a la fase pel campionat fa que el Campió no sigui clar que sigui el millor. Això no ha de ser tolerable. Una de dues, ho es dignifiquen aquests campionats o es suprimeixen.

Comencem pel final que seria el més fàcil, però no el més convenient. Es juguen les fases regulars, els primers de cada grup són els campions d'aquell grup i tan sols consta com Campió de Catalunya el primer de la Divisió d'Honor, el Campió absolut.

L'altra alternativa seria la de dignificar els campionats. I aquesta alternativa no és gaire complicada. Es tractaria de canviar el reglament en el sentit de què per poder pujar de categoria fos imprescindible jugar les fases pel campionat.

Sincerament, no crec que és produís cap renúncia.

Salut i escacs,

Comentaris sobre el grup II de Primera Divisió

A una setmana de la finalització del per equips a nou rondes, ja podem fer algunes apreciacions des de la distancia que ens donen aquest dies. Això de les apreciacions o directament conclusions que a vegades fem, no deixen de ser més o menys subjectives quan no interessades, el que nosaltres veiem com blanc, uns altres o poden veure negre i a l'inrevés.

Jo no puc parlar sinó és molt genèricament d'altres grups que no sigui en el que he jugat, el grup 2n de Primera Divisió. I d'aquest grup tan sols puc parlar dels matxos en els que he participat, parlar d'uns altres encontres és fer-ho a partir de comentaris de altres persones o arribant a conclusions interpretant els resultats. Tot molt superflu.

Bé, aquest tipus de conclusions las fem molt sovint i no passa res, és una manera d'aproximar-se a la realitat, si ho fan a la premsa escrita, doncs per què no ho podem fer nosaltres? No serè jo qui ho critiqui, però que m'ho prengui més o menys seriosament, això ja és una altre cosa.

Però jo vull donar una visió del que ha passat al grup II de Primera Divisió i ho vull fer sense mullar-me gaire. Vull donar-vos unes dades que potser ens poden ajudar, us deixo dues estadístiques i la classificació final.

Primer us passo una classificació dels equips d'aquest grup a partir de la mitjana d'Elo dels deu primers jugadors de cada llista de cada un dels equips.

Classificació A.

1.    Tres Peons, 2364 d'Elo.
2.    Sant Andreu 2333 d'Elo.
3.    Andorra 2313 d'Elo.
4.    Gerunda 2285 d'Elo.
5.    Foment B 2269 d'Elo (en aquest cas de l'11 al 20).
6.    Mollet 2248 d'Elo.
7.    Catalònia 2239 d'Elo.
8.    Congrés 2231 d'Elo.
9.    Ateneu Colón 2227 d'Elo.
10.  Vilafranca 2202 d'Elo.

Però com que  una cosa és els jugadors que es tenen fitxats i una altra cosa és els jugadors que juguen, us passo una altra classificació més real. També es d'Elo, però en aquest cas és sumant les mitjanes d'Elo de les formacions  que cada equip a presentat a cada ronda i després fent una mitjana total del campionat. Això és el que em dona:

Classificació B.

1.    Tres Peons, 2301 de mitjana d'Elo alineant 13 jugadors.
2.    Sant Andreu, 2287 de mitjana d'Elo alineant 13 jugadors.
3.    Andorra, 2269 de mitjana d'Elo alineant 14 jugadors.
4.    Mollet, 2240 de mitjana d'Elo alineant 12 jugadors.
5.    Gerunda, 2238 de mitjana d'Elo alineant 24 jugadors.
6.    Congrés, 2222 de mitjana d'Elo alineant 12 jugadors.
7.    Catalònia 2220 de mitjana d'Elo alineant 14 jugadors.
8.    Vilafranca 2196 de mitjana d'Elo alineant 13 jugadors.
9.    Foment B, 2189 de mitjana d'Elo alineant 19 jugadors.
10.  Ateneu Colón, 2155 de mitjana d'Elo alineant 14 jugadors.

Us passo també la classificació final, la real, per poder fer les comparacions adequades:

Classificació C.

1.    Andorra, 9 punts.
2.    Sant Andreu, 7,5 punts.
3.    Tres Peons, 7,5 punts.
4.    Mollet, 5 punts.
5.    Gerunda, 3,5 punts.
6.    Congrés, 3,5 punts.
7.    Catalònia, 3 punts.
8.    Vilafranca, 2,5 punts.
9.    Ateneu Colón, 2,5 punts.
10.  Foment B, 1 punt.

Bé, que cadascú tregui les conclusions que vulgui d'aquestes dades. A mi em semblen interessants. Primer dir que sovint una cosa és el potencial de jugadors que tens i una altre els jugadors que poden o volen jugar. Després també val la pena comparar la similitud entre la classificació final real i la classificació d'Elo real. Tan sols trencada per aquest campionat rodo i contundent que ha fet l'Andorra guanyant tots els encontres, i el canvi entre l'Ateneu Colón i el Foment B entre la 9a i la 10a plaça, no obstant això en les places de descens també coincideixen les dues classificacions. Totes les altres places calcades, coincideixen les places 2,4,5,6,7 i 8. Bé, potser tindrem els escèptics sobre l'Elo de donar-li més veracitat.

Salut i escacs,

Per equips. Novena ronda

Novena ronda i parada final, hem arribat al final d'aquest per equips tan poc habitual. Com a mostra, aquesta última ronda en la que hem jugat un macro matx amb el Tres Peons a 36 taulers que hem perdut per un contundent 24 a 12.

El primer i segon equip ens hem traslladat a la Vila de Gràcia, concretament al carrer Ros d'Olano, mentre que el tercer i quart equip han jugat a casa amb el Tres Peons F i E respectivament.

El primer equip hem patit la necessitat que tenia el Tres Peons de fer el màxim possible de punts de cara a un més que probable desempat final amb el Sant Andreu. Resultat, un contundent 8 a 2.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.

L'equip B ha perdut, però ha mantingut la categoria en un irregular però en general bon campionat. Havent perdut dos efectius amb respecte a l'any anterior, els que han jugat ho han fet amb molta eficàcia.

Podeu tenir més informació, com sempre, des del bloc de l'Héctor Hernández.

 Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.

L'equip C ha perdut amb el Tres Peons F. Aquests companys portaven algunes rondes amb els deures fets, amb la qual cosa avui era un pur tràmit.

Com ha estat un costum en aquest per equips, us deixo amb la crònica d'en M.A.

Pollo agridulce.
 
Digo pollo por no decir cualquier otro elemento culinario agridulce. Mañana medio-medio en el Congrés con rival repe (Tres peons, que nos han ganado a los 4 A-B-C-D), si bien hemos palmao los dos equipos, no podemos dejar de destacar:

- La salvación del C a falta de 3-4 jornadas para el final de temporada.
- La dura guerra que ha dado el D por la permanencia. Finalmente no ha podido ser, pero es que el grupo era de aúpa, en cualquier otro grupo los dos puntos hubieran significado la salvación, todo ésto sumado a la emoción (hemos vuelto a tener espectadores del Diagonal Mar) de esta ronda en la que hemos llegado a tener un 3-1 a favor, y la del Foment (ya comentada en otra crónica), deja un balance positivo pues no olvidemos que nuestro equipo era , con diferencia, el más flojo de toda la categoría. Así que felicitar a todos los jugadores y a animarse para el nuevo reto de cara al año que viene: El Ascenso!. Con lo que damos un toque de dulzura al descenso.

Destacar por último en gran papel de ciertos jugadores como Andreu Herrerías, Jordi Batuecas, Carlos Bascuñana, que sin duda en breve los veremos asomar por el C-B-A. Es más el cronista (M.A) ya se ve amenazado de cerca por ser superado, cada uno tiene lo que se merece..xdd.
Final de fiesta con pica a pica a cargo de los Alujas que pese a ser pericos hay que decir que , anécdotas frikis apartes, siempre se portan. Y nada uno que se despide , espero haber estado a la altura de la grandeza que nuestro club se merece.

Força Congrés!!!, y hasta el año que viene!! Eso es todo amigos...

Congrés C 3 - 5 Tres Peons F.
Congrés D 3 - 5 Tres Peons E.
M.A

Per la meva part dir que ha estat un privilegi poder comptar amb les cròniques d'en M.A i espero que el proper per equips puguem gaudir d'aquestes col•laboracions tan fresques i properes. Moltes gràcies M.A. 

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.

L'equip D ha perdut la categoria, no ha pogut ser. Però ha ressaltat l'esperit combatiu i que tots han jugat fins la darrera ronda. Enhorabona pel vostre comportament.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar el següent enllaç.

S'ha acabat per aquest any el per equips (per a nosaltres, que uns altres encara tenen "tela per tallar", cosa de ser tan bons). Que hagin aconseguit els objectius plantejats tres dels quatre dels nostres equips, doncs no està malament. Però vam estar tan a prop d'aconseguir el ple, que ara ens deixa una certa decepció. Com diu el M.A, això s'arregla pujant la propera temporada, però aquesta qüestió ja serà una altra "pel•licula".

Com les coses mai passen per casualitat, ara com a club tindríem que analitzar el que ha passat en aquest per equips. Així com un bon jugador després de les partides jugades les analitza per aprendre dels possibles errors, nosaltres com a club hauríem de fer el mateix i analitzar les nostres mancances i intentar, dins de les nostres possibilitats, posar-les remei.

Som un club que no creix, o no creix com seria desitjable. Tenim un local propi, no tenim números vermells en les nostres comptes, però cada vegada som menys. Això té que canviar, tenim que créixer en número de socis i de jugadors, no importa el seu nivell, el que importa és que vulguin estar amb nosaltres i fer club. Això és el que crec tindria que ser prioritari en aquests moments pel nostre club. Companys del Congrés, com ho vegeu vosaltres?

Salut i escacs,   

Per equips. Vuitena ronda

Avui hem presentat, segons l'ordre de llista i òbviament segons l'Elo, l'equip més fort de la temporada i hem jugat amb el Foment Martinenc B, equip últim del nostre grup i que encara no havia puntuat, per la qual cosa ja era un equip que havia perdut la categoria. Doncs bé, el Foment Martinenc ens ha guanyat 5,5 a 4,5. Això demostra la gran igualtat d'aquest Grup II  de Primera Divisió.

Però anem "pam a pam", necessitàvem reforçar l'equip B ja que avui tenia un matx decisiu. Perquè els nostres dos últims taulers poguessin jugar amb ells, vam demanar al Joan Saperas i el Jordi Boada, jugadors que fa anys que no juguen, que ens fessin el favor de jugar en aquesta ocasió. El Joan feia quatre o cinc anys que no jugava i la veritat és que no s'ha notat ja que ha guanyat, però el realment sorprenen i s'ha de ressaltar, són les taules d'en Jordi. El Jordi té vuitanta anys i feia catorze anys que no jugava. Realment té molt de mèrit el seu retorn, amb una mica d'entrenament i de ben segur que tornaria a ser aquell jugador contundent d'altres temps. Jordi, Joan, moltes gràcies per la vostra col•laboració.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar següent enllaç.

L'equip B ha fet els deures i ha guanyat al Prat per 7 a 3, amb 4 punts haurien d'estar salvats, l'any passat és van salvar amb 3, però donada la igualtat d'aquets grup, la salvació crec que encara no està assegurada. Caldrà esperar a la crònica de l'Héctor Hernández que de ben segur ho tindrà més clar.

 Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar següent enllaç.

L'equip C ha perdut amb contundència amb un molt fort Ripollet. Us deixo amb la crònica "marciana" d'en M.A.

Relajación Fatal

La ondanada de optimismo nos ha arrastrado hoy con las consecuencias peores posibles: Dos rosquitos ,tipo donut chocolate, para el C y el D. Y eso que la mañana prometía, Sapiña, Tort eufóricos tras esa copa de vino y ese carajillo (Recordemos que contra la Paretana las drogas blandas funcionaron), y no sólo eso sino que el mismo López empezó con un bocata truita francochina. Igual el problema es que se nos ha ido la mano con la rosca (eso sí la factura ha ido de cabeza al Andreu), pero qué equipo de elite y de alto nivel, como el nuestro, no se relaja alguna vez?. Es como cuando el Barça gana por 7-0 al Bayern, te relajas y te clavan un golito. El simil es muy válido sólo que en esta ocasión ha sido al revés, nos han clavado un 7. Eso sí en nuestra descarga cabe remarcar la superioridad clara de ELO de nuestros rivales (Ripollet A) que son claros favoritos al ascenso, además el resultado es el mismo: PERMANENCIA.

No se puede decir lo mismo para el D, en un match vital para las aspiraciones de permanencia no se ha podido ante la gran fuerza de los primeros tableros del Diagonal Mar, ahora no queda otra que volver a reforzar al máximo el próximo domingo y ganar al Tres Peons E, si se gana aún contamos con buenas opciones (depende de lo qué hagan Foment y Diagonal Mar, rivales directos que se enfrentan entre ellos). Tampoco hemos de ver como trágico el descenso pues en realidad el equipo era el peor por ELO de un grupo excesivamente duro para la categoría.

Desde aquí apoyar a todos los integrantes del equipo y animarles.

Por último la anécdota, hoy en clave matemática y de silogismo:
P1 Para ir a Ripollet eramos dos coches de 3 personas cada uno  + 2 que iban directos
P2 Para volver a Congrés city eramos un coche con 3 personas + uno de 2 personas + 2 que iban directos a su casa a hacer el vermouth.
C conclusión: por el camino hemos perdido a un jugador. (dejo ahí la incógnita, xd)

Ripollet A 7 - Congrés C 1
Diagonal Mar A 6 - Congrés D 2

Força Congrés!

M.A

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar següent enllaç.

L'equip D s'ha complicat la vida perdent amb el Diagonal Mar, tan sols en queda esperar un miracle a l'última ronda.

Si voleu consultar els resultats d'aquest grup, podeu clicar següent enllaç.

Fent una política de club, estem intentant reforçar els equips que encara no estan salvats, crec que és el correcte, però encara ens quedarà patir a la novena jornada per saber el desenllaç.

Curiós, el proper diumenge, tots els nostres equips juguem amb equips del Tres Peons.

Salut i escacs,