dilluns, 29 d’agost del 2011

Després de la pau, torna la...


S'ha acabat, les vacances són història. Això si, puc dir que he gaudit força del que més m'agrada. Pau i repòs, en un poble tranquil a la bora del bosc.

Ja tinc els meus anys i em convé carregar les piles. Bones passejades pel bosc, llegir molt, menjar saludable i amigables tertúlies a la fresca del vespre. Potser als més joves això els pot semblar avorrit, però a mi m'omple de satisfacció.

Un cop a Barcelona, no he pogut reprimir-me i ràpidament he volgut saber tot el que ha passat aquest mes d'agost al món dels escacs propers. La passejada virtual ha estat molt ràpida, però m'he quedat amb la informació dels següents tornejos:

Obert de la Pobla de Lillet.

Conec La Pobla de Lillet, és un indret meravellós al Prepirineu català, molt a prop de les fonts del riu Llobregat, un lloc ideal per gaudir de la natura. El torneig la guanyat el Gran Mestre argentí Fernando Peralta i han participat dos companys del Congrés, el Fermín Tejero que ha fet 4,5 punts i el Jaume Viñals que ha fet 4 punts. Cal dir, no obstant, que el Fermín no va poder jugar l'última ronda i el Jaume les dues últimes rondes.





Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, podeu clicar aquest enllaç.

Open Internacional de Sants Hostafrancs i la Bordeta.

Sens dubte aquest torneig és el esdeveniment més important dels tornejos que es fan a Catalunya a l'estiu. Si m'ho permeteu, per a mi, és el més important torneig individual dels que és celebren a Catalunya durant tot l'any, inclús per sobre del Torneig Casino de Barcelona. Tranquils, no vull polèmica, cadascú pot pensar com vulgui, però per a mi és així.

El torneig s'ha dividit en dos grups:

El grup A la guanyat el Gran Mestre anglès Matthew D. Sadler amb 8,5 punts.

Per part del Congrés han participat dos jugadors, el Manuel Llopis que ha fet 5,5 punts i el Cecilio Domínguez que ha fet 4,5 punts.

Bon campionat del Manuel, ha jugat amb un Gran Mestre, dos Mestres Internacionals, un Mestre FIDE i una Mestra FIDE femenina, el que fa molt meritòria la seva classificació.



El Cecilio també ha estat força bé, tenint en compte la fortalesa del torneig. Llàstima que va perdre l'última partida.



Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, podeu clicar aquest enllaç.


El grup B la guanyat el fort jugador de l'Escola d'Escacs de Barcelona, l'Ivan Marina amb 9 punts.

Per part del Congrés han jugat sis jugadors amb els següents resultats:

Héctor Hernández, 7 punts. Bon campionat de l'Héctor, bon símptoma de què està tornant al seu nivell habitual.



Marco Antonio González, 6 punts. Molt bon campionat també del Marco Antonio.

Els altres quatre jugadors del Congrés, el Josep Manel Gómez, el Rafael Ylla, el Jordi Rodríguez i l'Andreu Herrerias, han fet 4 punts cadascú d'ells.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, podeu clicar aquest enllaç.

L'altre torneig que m'ha cridat l'atenció ha estat l'Open Villa de Mislata, al País Valencià, i no ha estat pel torneig per si mateix sinó perquè l'ha jugat un bon amic meu, el Ricard Llerins. El Ricard dedica més el seu temps com organitzador, directiu o àrbitre; però també és un molt bon jugador i de ben segur que ho seria més encara si dediqués més temps a aquesta última faceta.


El Ricard ha fet uns molt bons 5,5 punts que han representat la dècima posició.

Si voleu consultar la classificació final d'aquest torneig, podeu clicar aquest enllaç.

Fins aquí aquesta primera crònica després de les vacances, l'estiu s'acaba i esperem amb ganes l'interessant programa de tornejos que ens té preparada la tardor.

Salut i escacs,

divendres, 29 de juliol del 2011

Tancat per vacances



Faig vacances, estaré fora de Barcelona tot el mes d’agost. Espero poder desconnectar d’un munt de coses i dels escacs també. Fins finals d’agost o més probablement a començament de setembre no faré cap article en aquest bloc. Voldria, no obstant, omplir aquest curt temps (les vacances sempre passen a una velocitat de Formula 1) amb una mica d’humor, humor al voltant dels escacs, com ha de ser.



  • Aquell rei era tan gelós que no volia enrocar per seguir al costat de la seva dama.
  • Aquella dama era tan coqueta que no menjava per conservar la silueta.
  • Els alfils deuen haver tingut alguna cosa molt greu; mai s’han pogut veure.
  • Aquell peó es va cansar tant a l’arribar a la vuitena fila que va demanar un cavall.
  • Els peons deuen tenir la boca torta, perquè mengen de costat.
  • L’escaquista més fort de tots els temps és, sens dubte, Moisés. És l’únic al que Déu el va donar taules.
  • El millor sacrifici és el de las peces adversàries.
  • "Ningú ha guanyat una partida abandonant" (Tartakower).
















Mat del pastor











Si esteu avorrits, podeu escriure el que us vingui de gust. Però sigueu conscients que no us podré contestar fins el mes de setembre.

Salut i escacs,

divendres, 22 de juliol del 2011

A través del mirall...



Estem acostumats a què múltiples llibres i pel•lícules tinguin com excusa els escacs com a línea argumental. Sovint aquesta barreja no funciona, sobretot vist des de l'òptica dels que entenem (una mica) d'escacs.

Avui vull parlar d'un d'aquests casos, però amb la diferencia de ser un llibre excepcional i sense pretensions de parlar d'escacs. Els escacs són un instrument per desenvolupar la inesgotable i peculiar imaginació del seu autor.

Lewis Carroll (pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson) publica el 1871 "A través del mirall i el que Alícia va trobar allà", com una continuació de les "Aventures d'Alícia al país de les meravelles", de 1865. Aquest nou viatge de la nena (ara al món darrere del mirall) ha estat al llarg del temps com un clàssic de la literatura victoriana per a nens.

Mentre que el primer llibre juga amb cartes vivents, en aquesta ocasió Alícia es veu embolicada en una boja partida d'escacs. Carroll ens proporciona una llista dels moviments que s'hi produeixen, encara que alguns d'ells van en contra de les regles del joc, com si fos un nen petit el que estigués jugant.



Aquesta nova història sorgeix, a partir d'històries explicades a Alice Liddell (la nena en qui es va inspirar l'autor) i a les seves germanes en les excursions al riu Tàmesi i on Dodgson també les ensenyava a jugar als escacs.



Tot i ser considerat com un autor per a nens, en endinsar-nos en els múltiples aspectes de la vida de Lewis Carroll, veiem que, en efecte, la seva obra no es tracta només de literatura "per a nens" exclusivament i que aquest llibre es diferencia de "Alícia al país de les meravelles ". No hem d'oblidar que tots dos llibres sempre han atret l'atenció de lingüistes, filòsofs i generacions d'artistes, fins i tot dels surrealistes.

El món que Alícia troba darrere del mirall de la sala, està ple d'imatges oníriques relacionades amb els escacs. Alícia, convertida en peó, juga una gegantina partida, amb l'objectiu de ser reina. Creuant les diferents caselles es troba amb personatges tan entranyables com el gat de Chesire al país de les meravelles. És a dir: tenim les flors parlants (algunes bastant odioses) que confonen a Alícia amb una gran flor mig marcida, les peces d'escacs grans i petites (entre elles la innocent Reina Blanca i la calculadora Reina Negra), Humpty Dumpty, el cavaller Blanc que ajuda a Alícia quan està amb problemes i que no deixa de caure del seu cavall, el cérvol al bosc on un s'oblida fins del seu propi nom, les "abelles" que resulten ser elefants ... i així molts més, fins arribar a la coronació d'Alícia, que és el passatge més estrany del llibre, ple de personatges estranys i on coses estranyes passen, tot això cortesia de la Reina Negra (que ara és gran, ara petita i ara ... un gat?). Benvinguts al món darrere del mirall.






Lewis Carroll és una personalitat fascinant i inabastable al mateix temps, una personalitat de múltiples interessos: literatura, lògica, teatre, fotografia (va ser el fotògraf de nens més important de la seva època), parapsicologia, croquet, joguines mecàniques, escacs, càbala , criptografia.

Bé, va ser un home que va viure a un altre temps. Potser avui seria vigilat per la policia per la seva obsessió per les nenes.

Salut i escacs,

dijous, 14 de juliol del 2011

Estudis i composicions


La solució d'estudis artístics és un tradicional i acreditat mitjà per al perfeccionament del jugador d'escacs. A favor d'això n'hi ha prou amb dir que tots els Campions del Món han estat grans entusiastes de les composicions d'escacs i que es donen estudis que fins i tot van ser elaborats per ells mateixos. La solució d'un problema d'escacs no només és vàlid per al progrés de la creativitat del jugador d'escacs, sinó que a més i això no és menys important, li dispensa satisfacció i certament la delectació que resulta de la seva estètica.

En aquest sentit, Anatoly Karpov va dir: "El continu entrenament mitjançant la solució d'estudis ajuda al jugador d'escacs, sense cap dubte, a no pensar durant el joc de forma rutinària i desenvolupar el seu sentit tàctic, així com la capacitat per a calcular llargues variants".

Una gran quantitat d'estudis són finals, la resolució d'aquests estudis d'una manera regular, permeten adquirir unes habilitats molt superiors a les que es poden adquirir amb els llibres de teoria dels finals i, no cal dir-ho, són el millor complement a aquestos.

Un dels grans llibres d'estudis de finals el va escriure Ricard Reti, en realitat va ser el seu treball pòstum, ja que, poques setmanes després d'acabar-ho, el món escaquístic va ser sorprès amb la noticia tràgica de la seva mort.

Per la meva part intento seguir, sempre que les circumstàncies m'ho permeten, el consell que em va donar el meu amic i company d'equip, el Mestre Català Carlos Oliver, en el sentit que quan estem alguns mesos sense jugar, és recomanable un mes abans de tornar a competir, dedicar-hi una hora diària a resoldre problemes i estudis artístics. A part de què és un exercici molt gratificant, això permet, a mena de pretemporada, posar el nostre cervell en forma.

Seguidament us poso una posició que es va donar en una partida jugada per correspondència a l'any 1985. A pesar que aquesta posició es va donar en una partida, qualsevol compositor d'escacs la voldria haver creat.




Ara és impossible aturar el peó de la columna "e", però el blanc força taules d'una manera senzillament fantàstica:

1.Cxc4+-dxc4 2.Td1!!-exT=C!

Si es demana Dama o Torre, la posició és d'ofegat i després de 2...-exT=A 3.Ae4!-Axe4 i la transformació del peó en un alfil porta igualment a una posició d'ofegat.

3.Ae4-Cxc3

Després de 3...-Axe4 la posició és d'ofegat també.

4.Axa8-Cxa2 5.Ad5-c3

La jugada 5...-Rb3 es respon amb 6.Axc4+

6.Axa2-c2 7.Ab1!-c1=D o T ofegat.

Francament, no em digueu que no és fantàstic. La definició que els estudis i les composicions són la poesia dels escacs no crec que sigui exagerada.

Salut i escacs

dimecres, 6 de juliol del 2011

La Defensa Caro-Kann


La Defensa Caro-Kann rep el seu nom dels mestres europeus Horatio Caro i Marcus Kann. Dels dos, Caro va tenir una carrera una mica més rellevant, en haver participat, a la tardor de 1900, en una sèrie de forts tornejos. Cal dir però, que si no fos per la seva contribució a la teoria d'obertures, els seus noms haurien desaparegut sense deixar rastre en els anals de la història. A títol individual, cap d'ells és especialment digne de recordar, però junts han aconseguit una merescuda fama.

Tal com us comento a un article recent, vaig començar a jugar la Defensa Caro-Kann i vaig quedar fascinat. Considerada com una defensa passiva o potser d'espera, jo la definiria de contraatac i a vegades pot ser un arma molt agressiva.

Com a exemple us poso una partida que l'any 1993 va enfrontar a Kiril Georgiev amb Michael Adams, a la ciutat holandesa de Groninga.

1.e4-c6 2.d4-d5 3.Cc3-dxe4 4.Cxe4-Cd7 5.Ac4-Cgf6 6.Cg5-e6 7.De2-Cb6 8.Ad3-h6 9.C5f3-c5 10.dxc5-Axc5 11.Ad2


Una continuació agressiva. Les blanques es disposen a enrocar llarg i llançar un atac al flanc de rei.

11...-o-o 12.o-o-o-Ca4!



13.Ab5-Ad7 14.Axd7


(14.Axa4-Axa4 15.Axh6 guanya un peó, però, després per exemple de 15...-Cd5 16.Ag5-Db6 les negres tenen excel•lents perspectives d'atac contra el rei blanc.
14.Axh6-Cxb2! amb contraatac.
14.Ce5, en aquesta posició les negres poden triar entre la complicadíssima 14...-Cxb2!? o simplificar amb 14...-Axb5 15Dxb5-De8! i la posició està més o menys equilibrada).


14.Dxd715.Ch3?!


(15.Axh6? les negres poden moure la dama 15...-Dc7 i després començar a plantejar amenaces contra l'enroc blanc, amb un rei sense gaire protecció. Georgiev prefereix desenvolupar les seves peces del flanc de rei abans de perdre temps a prendre un peó i afrontar un atac sense res a canvi per contrarestar-lo.
15.Ce5-Dc7 16.Cd3 era una millor forma d'organitzar la defensa).

15...-Tac8 16.Rb1-Dc6 17.Ac1-Cd5


Amenaçant amb guanyar la dama blanca.

18.Dc4-Tfd8 19.Ra1-b5! 20.De4-Ae7 21.c3-Da6 22.Ce5-Af6 23.Cg4?


Potser les blanques esperaven prendre l'alfil de "f6" amb xec, però permetre que aquesta peça tingui la mínima activitat sobre el flanc de dama resulta fatal. Tenia que haver jugat 23.f4

23...´Caxc3! 24.bxc3 (no n'hi ha temps per a 24.Cxf6-Cxf6, ja que el blanc perdria la dama).

24...Axc3+ 25.Ab2-Tc4 26.Df3-Axb2+ 27.Rxb2-Tc2+



Un remat elegant.

28.Rxc2-Dxa2+ 29.Rd3-Dc4+


Les blanques van abandonar. Després de 30.Rd2-Cb4+ 31.Re3 (Re1)-Cc2++

Podeu mirar aquesta partida clicant aquest enllaç.

Qui diu que la Caro-Kann és una obertura passiva per a les negres? Sovint el que passa és que molts jugadors juguen la Caro-Kann massa passivament i no aprofiten les ocasions de passar al contraatac .

La Defensa Caro-Kann és una obertura sana i robusta, que està al repertori dels grans jugadors.

Salut i escacs,

dimecres, 29 de juny del 2011

"Escacs sub"


Llegint l'últim editorial que Ajedreznd a tret parlant de llicències, he observat que després ha passat a parlar de llicències de jugadors sub 14 i de diners.

Interessant, últimament els diners es tenen que treure de les butxaques de la gent de a peu, ja que flaquegen les subvencions. Res de nou, comença a ser una constant a tots els sectors de la nostra vida.

També m'ha cridat l'atenció la qüestió dels escacs base, bé, el que abans anomenàvem d'aquesta manera, ara es denomina "escacs sub"; sub-20, sub-18, sub-16, sub-14, sub-12, sub-10 i sub-8. Quina barbaritat! De veritat calien tantes categories?

No vull obrir un debat sobre aquesta qüestió, perquè per una part no entenc gaire d'aquest tema, també sóc conscient que hi ha persones que si que entenen que poden sentir-se ofeses amb la meva ignorància i també que hi ha persones que viuen d'això (bé, ho deixarem en que forma una part de la seva forma de viure) i tampoc vull crear susceptibilitats.

El que si que és cert, és que els escacs per a nens i nenes (com a tantes i tantes disciplines esportives) ha generat una línea de negoci. Escoles d'escacs, monitors, clubs, en molts casos ja no ho fan gratuïtament. Seria injust no dir que encara hi ha clubs que ho fan gratuïtament però cada vegada són menys i tenen poca incidència a dins de les escoles.

Bé, voldria quantificar aquests "escacs sub" a Catalunya. Segons els llistats d'Elo de la Federació Catalana d'Escacs em surten les següents dades:

Sub 20, 158 persones. A destacar els Mestres Internacionals Alvar Alonso i Cristian Cruz.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç.



Sub 18, 191 persones. Aquí trobem un Gran Mestre, Alexander Ipatov, però aquest no és de la nostra "pedrera".

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç.


Sub 16, 306 persones. En aquests grup, destaca el Mestre FIDE, Marc Sánchez.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç



Sub 14, 345 persones. En aquest grup podríem destacar a Martín Forsberg com ja un molt fort jugador, però aquesta categoria està plena de nens i nenes a punt d'esclatar i en poc temps veurem alguns d'ells amb una categoria impressionant.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç



A partir d'aquesta categoria no vull esmentar a cap nen o nena en especial, ja que a aquestes edats encara tenen molt per aprendre, però és obvi que tots els que estan a la part alta dels llistats tenen un futur esplendorós.

Sub 12, 522 persones.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç

Sub 10, 686 persones.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç

Sub 8, 309 persones.

Podeu consultar aquest llistat clicant el següent enllaç


Total, 2517 jugadors i jugadores, nens i nenes. Francament està molt bé, segurament per sobre de la quantitat total de llicències de moltes autonomies. Vist aquests números, cal felicitar a la Federació Catalana d'Escacs, els clubs que treballen aquest temes i també a tantes i tantes persones, que des de monitors a pares, són els "culpables" d'aquest èxit.

Potser, per trobar un però, trobo excessiva la part competitiva, això està molt bé pels més ben dotats, però potser caldria trobar una altra faceta (difícil de trobar) que inculqués l'amor pels escacs als nens i nenes amb pitjors capacitats. Això permetria que després de sub 12 no tinguéssim la davallada de fitxes que indiquen els números de llicencies.

Salut i escacs,

dijous, 23 de juny del 2011

Un bon descobriment

Com ja he comentat en alguna ocasió, l'any 2003, després d'un per equips desastrós vaig tenir que deixar els escacs per una llarga i penosa infermetat. L'any 2007, superat el tràngol, vaig tornar a jugar i precisament el meu primer torneig va ser el per equips. Abans de començar la primera partida, us mentiria si digués que no tenia un cert neguit en el sentit que el meu nivell hagués experimentat una forta davallada. Aquella partida la vaig perdre, però més pel nou sistema de temps (per mi el sistema actual de ritme de control de temps era nou, ja que es va implantar després del 2003) que per joc. El campionat no va estar malament amb uns resultats de +4 =2 -3, però no em sentia còmode amb el meu repertori d'obertures. Repertori d'obertures, per altra part, que era el mateix que portava jugant anys i anys.

Aprofitant que després de la infermetat tenia més temps que abans per dedicar-hi als escacs, em vaig plantejar jugar coses que no havia jugat mai. Obertures que sempre m'havien semblat avorrides, posicions que no m'agradaven ni amb blanques ni amb negres i plantejaments que mai em podia haver imaginat, poc a poc van entrar al meu repertori.

Al principi em va costar adaptar-me al nou repertori i en algunes partides vaig patir de valent, però poc a poc els resultats van ser més que satisfactoris. També he de dir que les noves obertures un cop enteses les seves peculiaritats m'han fet gaudir jugant molt bones posicions. Com a exemple més característic voldria mencionar la defensa Caro-Kann, la Caro-Kann és una obertura meravellosa, però requereix, sense discussions, que t'adaptis a ella i no permet que sigui a l'inrevés. La Caro-Kann, és una obertura per jugadors amb paciència, disposats a jugar llargs finals si cal, però també, si el blanc ho vol, permet posicions agudes i amb resolucions tàctiques.

En fi, aquesta forma de canviar dràsticament el meu format de joc m'ha permès poder assimilar molt millor certes posicions que abans se'm feien molt antipàtiques. També m'he adonat que en certes posicions, d'aquestes que el contrincant de torn s'ha escapat del llibre jugant "coses rares", a vegades es donen certes transposicions que porten a altre obertura, però resulta que no ho sabem perquè no coneixem l'obertura en que ens trobem. Us posaré un exemple, després de:

1.d4-d5 2.Cf3-Cf6 3.Af4-g6 4.e3-Ag7 5.Ad3-c5 6.c3-cxd4 7.exd4-o-o 8.o-o-Cc6


Aquesta posició la vaig jugar varies vegades sense saber que estava en una de les possibles alternatives de la variant del canvi de la Caro-Kann que s'arriba després de:

1.e4-c6 2.d4-d5 3.exd5-cxd5 4.Ad3-Cc6 5.c3-Cf6 6.Af4-g6 7.Cf3-Ag7 8.o-o-o-o

En canvi, l'última partida que vaig arribar a aquesta posició des de la primera seqüència de jugades, si que sabia el que estava jugant i vaig treure prou profit. Curiosament després de la partida el meu contrincant es va quedar molt sorprès quan li vaig dir que havíem jugat una Caro-Kann.

Bé, us recomano que canvieu de repertori tan com sigueu capaços, perquè, apart de posar més difícil la preparació dels vostres contrincants, és una bona manera d'ampliar perspectives i d'entendre millor les variades posicions que ens podem trobar.

Salut i escacs,