dijous, 23 de juny de 2011

Un bon descobriment

Com ja he comentat en alguna ocasió, l'any 2003, després d'un per equips desastrós vaig tenir que deixar els escacs per una llarga i penosa infermetat. L'any 2007, superat el tràngol, vaig tornar a jugar i precisament el meu primer torneig va ser el per equips. Abans de començar la primera partida, us mentiria si digués que no tenia un cert neguit en el sentit que el meu nivell hagués experimentat una forta davallada. Aquella partida la vaig perdre, però més pel nou sistema de temps (per mi el sistema actual de ritme de control de temps era nou, ja que es va implantar després del 2003) que per joc. El campionat no va estar malament amb uns resultats de +4 =2 -3, però no em sentia còmode amb el meu repertori d'obertures. Repertori d'obertures, per altra part, que era el mateix que portava jugant anys i anys.

Aprofitant que després de la infermetat tenia més temps que abans per dedicar-hi als escacs, em vaig plantejar jugar coses que no havia jugat mai. Obertures que sempre m'havien semblat avorrides, posicions que no m'agradaven ni amb blanques ni amb negres i plantejaments que mai em podia haver imaginat, poc a poc van entrar al meu repertori.

Al principi em va costar adaptar-me al nou repertori i en algunes partides vaig patir de valent, però poc a poc els resultats van ser més que satisfactoris. També he de dir que les noves obertures un cop enteses les seves peculiaritats m'han fet gaudir jugant molt bones posicions. Com a exemple més característic voldria mencionar la defensa Caro-Kann, la Caro-Kann és una obertura meravellosa, però requereix, sense discussions, que t'adaptis a ella i no permet que sigui a l'inrevés. La Caro-Kann, és una obertura per jugadors amb paciència, disposats a jugar llargs finals si cal, però també, si el blanc ho vol, permet posicions agudes i amb resolucions tàctiques.

En fi, aquesta forma de canviar dràsticament el meu format de joc m'ha permès poder assimilar molt millor certes posicions que abans se'm feien molt antipàtiques. També m'he adonat que en certes posicions, d'aquestes que el contrincant de torn s'ha escapat del llibre jugant "coses rares", a vegades es donen certes transposicions que porten a altre obertura, però resulta que no ho sabem perquè no coneixem l'obertura en que ens trobem. Us posaré un exemple, després de:

1.d4-d5 2.Cf3-Cf6 3.Af4-g6 4.e3-Ag7 5.Ad3-c5 6.c3-cxd4 7.exd4-o-o 8.o-o-Cc6


Aquesta posició la vaig jugar varies vegades sense saber que estava en una de les possibles alternatives de la variant del canvi de la Caro-Kann que s'arriba després de:

1.e4-c6 2.d4-d5 3.exd5-cxd5 4.Ad3-Cc6 5.c3-Cf6 6.Af4-g6 7.Cf3-Ag7 8.o-o-o-o

En canvi, l'última partida que vaig arribar a aquesta posició des de la primera seqüència de jugades, si que sabia el que estava jugant i vaig treure prou profit. Curiosament després de la partida el meu contrincant es va quedar molt sorprès quan li vaig dir que havíem jugat una Caro-Kann.

Bé, us recomano que canvieu de repertori tan com sigueu capaços, perquè, apart de posar més difícil la preparació dels vostres contrincants, és una bona manera d'ampliar perspectives i d'entendre millor les variades posicions que ens podem trobar.

Salut i escacs,

4 comentaris:

Carlos Alonso ha dit...

Saludos desde Copenague.
Carlos Alonso

Roger ha dit...

Hola Carlos, que alegría de saber de ti. Como te va por Dinamarca? Espero que bien. El próximo por equipos espero que ya estés de vuelta, ya sabes que no podemos pasar sin ti. No querrás ser el responsable de que bajemos, verdad? Bueno en serio, te deseo lo mejor.

Un abrazo,

Catulo ha dit...

Renovar-se i variar és el millor però la manca de temps i la por a empitjorar resultats durant una temporada fa que la majoria ens ho pensem dos cops abans de fer-ho... Estàs fet un valent!

Roger ha dit...

Hola Joan,

Entenc que la falta de temps pot ser un problema, però la por no. Tota obertura necessita uns coneixements mínims, ja que sense ells es pot caure en derrotes fàcils, però un cop superats aquests coneixements elementals, la mateixa por et fa estar més concentrat i normalment això és més una avantatge que un inconvenient. Bé, és convenient matisar que si canvies el teu repertori d’obertures i vols jugar obertures de moda, on la teoria canvia constantment, doncs si tens que dedicar-li molt de temps. Però, pel contrari, si no vols o pots dedicar-li gaire temps als escacs, hi ha bones obertures que tan sols és necessari entendre el seu tarannà i decidir-se a donar el pas. No és qüestió de valentia, és qüestió de decisió.

Salutacions,