Luisón

Fa unes setmanes, en concret el 25 de juliol, vaig fer un article sobre el “Rey Enigma”, personatge mediàtic al món dels escacs i del qual encara no se sap la identitat.

Avui vull parlar d’un altre personatge ben popular i mediàtic en el món dels escacs en castellà, em refereixo a Luis Fernández Siles, conegut popularment per "Luisón".

Aquest personatge fa molts anys que el segueixo, recordo que quan va començar amb un blog ja m'agradava força. Aquell blog es deia "Diario de un entrenador" i realment era innovador i molt interesant.

Foto: diario de Sevilla

La veritat és que la idea de parlar d'ell m'ha vingut a partir de la bona entrevista que li ha fet l'amic Jorge Aguadero  a l'últim exemplar de la revista "Peón de Rey".

Foto: Esther Alcedo

Foto: Peón de Rey

Estic subscrit a aquesta revista des de fa molts anys i realment em sembla molt bona. Una revista que ha sabut adaptar-se als nous temps de la immediatesa de la informació, contra la qual una revista bimensual no pot competir, però ho han sabut contrarestar amb uns molt bons col·laboradors que tracten temes de diferents àmbits realment interessants. Com a exemple vull posar un article, que podeu trobar al número 152 d'aquesta revista, del MI Diego Adla sobre finals de torres amb quatre peons contra tres al mateix flanc; realment un final que és pot donar en moltes ocasions i que la majoria de jugadors no sabem tractar i que aquest article tracta força bé de com el tenim que jugar tant quan portem els quatre peons com quan ens toca defensar-nos amb els tres peons. Aquest és un article que em va agradar força, però tots els números d'aquesta revista tenen uns articles força bons. En definitiva, no puc fer una altre cosa que recomenar-vos aquesta excel·lent revista.

Si no heu llegit l'entrevista us faig "cint cèntims" de qui és aquest personatge.  Mestre FIDE i entrenador d'escacs. Luis Fernández, el Mestre Luisón, és una de les cares més coneguda i estimada dels escacs en castellà. Actor, mag i professor, els seus canals de Youtube i Twitch són el fruit d'una vocació que va néixer fa més de quaranta anys.

Però la millor definició d'ell mateix i el que fa  la podem trobar en un fragment de l'entrevista que li van fer recentment en un diari de Granada: "Faig escacs teatralitzat -diu-. Jo jugo en línia i faig vídeos i directes instructius on tracto que l'aficionat aprengui alguna cosa. Però el meu objectiu és doble: instruir i divertir". Què pot passar, llavors, en un xou del Mestre Luisón? "El meu segell són els meus personatges. Tinc trenta o potser més. Jo estic en directe i, de sobte, apareixen". Sobre una llarga taula hi ha tres pantalles, dos grans focus i un micro. En un costat, en una altra taula supletoria, hi ha perruques, ulleres, pegats, camises, mocadors i un arsenal d'artefactes que ja voldria Mortadelo. Cada personatge té la seva forma de parlar, de moure's i de jugar als escacs. "Hi ha el capità poeta, que recita versos mentre mou les seves peces; el bluesman, que canta sobre la partida; el pirata aguerrit, el xef francès, el besavi de cinema mut ... i, per descomptat, l'escaquista deplorable, el més conegut de tots. Un tipus que és un antiheroi, que es riu del rival, es creu el millor, menysprea a tothom, però que té un toc simpàtic que acaba caient bé. M'ho demanen molt". 

Foto: ideal.es

Foto: ideal.es

Foto: ideal.es

Com podeu veure en els seus vídeos hi ha molt de teatre. Un autèntic pallasso, en el millor sentit de la professió. En fi, que l'amic Luis s'ho passa força bé i de pas ens ho fa passar bé als que ens agraden els escacs.

Salut i escacs, 

Setembre

Primer dia de setembre, com passa el temps! Setembre és el més de reprendre les rutines, tornar a la feina, el col·legi dels nens, etc. etc.

També, conjuntament amb el mes de gener, és el mes de les bones intencions, ens plantegem anar al gimnàs, estudiar anglès, i potser els que ens agraden els escacs estudiar i profunditzar els finals (assignatura pendent durant tants anys). O potser unes altres coses que fa temps que pensem que tenim que fer però que hem anat deixant any rere any.

Tan si val, al final, tot queda en això, bones intencions, i a l’octubre res d'això s'ha pogut consolidar. Això és l'habitual, però de ben segur que hi ha excepcions.

Imatge: A peu

L'últim article que vaig fer en aquest blog va ser el 16 d'agost, es a dir, poc més de dues setmanes. En aquest espai de temps s'han desenvolupat diferents tornejos d'escacs.

Avui vull parlar dels més propers que han estat organitzats per la FCE.

Del 18 al 26 d'agost s'han jugat a les Cotxeres de Sants el Campionat de Catalunya Individual i el Magistral Ciutat de Barcelona en format torneig obert.

El Campionat de Catalunya Individual a tornat, després de molts anys, al format lliga. S'han enfrontat 10 jugadors, uns dels millors de Catalunya, tots contra tots.

Imatge: FCE

La classificació final ha estat aquesta:

Imatge: Chess-results

Podeu consultar els resultats de cada ronda des d'aquest enllaç.

El Campió de Catalunya 2021 ha estat el GM Hipolito Asís (quarta vegada que queda campió absolut de Catalunya), segon ha estat el MI Pere Garriga i tercer el GM Marc Narciso.

Foto: Lourdes Porta

L'Obert Ciutat de Barcelona s'ha desenvolupat en dos grups. El grup A ha comptat amb 127 participants i en el grup B amb 161 participants. Un total de 288 participants, tot un èxit pels temps que corren.

Imatge: FCE

El Campió del grup A ha estat el GM indi Sethuraman S.P., segon ha estat el GM rus Yuffa, Daniil i en tercera posició ha quedat el GM indi Karthikeyan, Murali.

Foto: Lourdes Porta

 Podeu consultar la classificació final del grup A des d'aquest enllaç.

El Campió del grup B ha estat el jugador indi Manmay, Chopra, segon ha estat Rafael Pujante del Club Ajedrez V Centenario, i en tercera posició ha quedat l’Ángel David Silva del Club Wimbledon.

Foto: Lourdes Porta

 Podeu consultar la classificació final del grup B des d'aquest enllaç.

Bons tornejos, que obren l'esperança a poder fer més competicions presencials. Realment la FCE i totes les persones que han col·laborat, es mereixen ser felicitats.

Com comentari final dir que a mi sempre m'ha semblat el més adien per a la designació del Campió de Catalunya el sistema lliga. Espero i desitjo que els següents campionats també siguin d'aquest tarannà.

Salut i escacs, 

 

Quina calor!

Torno a Barcelona després d'uns dies d'una forta calorada. Onada de calor li diuen, doncs li poden dir com vulguin però el divendres, dissabte i diumenge passat ha estat realment insuportables.

La meva dona i jo hem estat en un poble de muntanya, a on als mesos d'estiu el sol calenta fort però a la nit baixa força la temperatura, ideal per poder dormir. Doncs en aquesta ocasió no ha estat així, realment espantós. Afortunadament, a partir d'avui i en els propers dies les temperatures aniran baixant (això diuen els que entenen, esperem que encertin).

Imatge: sol.sapo.pt

Però anem per feina, tal i com vaig comentar, aquest any no vull fer el que he fet durant anys es a dir tancar per vacances el blog durant el mes d'agost. Però en canvi el meu criteri és no fer els articles setmanalment, com és l’habitual, i fer-los amb una periodicitat més laxa, condicionat pels períodes que pugui estar fora de Barcelona.

Quan estic fora de Barcelona prefereixo gaudir de la natura i no dedico gaire temps en informar-me de les noticies en general i especialment a les referides amb els escacs.

No obstant això, quan torno a Barcelona intento posar-me al dia dels temes referents als escacs, i en aquesta ocasió ha hagut un que ha cridat poderosament la meva atenció.

Foto: mekeameme

La Junta Directiva de la Federació Catalana d’Escacs ha decidit suspendre el Campionat de Catalunya per Equips 2021. Podeu llegir el comunicat que ha fet la federació en aquest sentit en aquest enllaç.

Imatge: FCE

La veritat és que no m'ha sorprès aquest comunicat, ja que tal com vaig expressar en un article anterior amb data de 14 de juliol a on deia: "Tal i com estan les coses de la pandèmia en aquests moments, es fa difícil imaginar que en dos mesos aproximadament pugui començar aquest campionat tan multitudinari, el que mou més jugadors dels que es fan a Catalunya", es fa difícil poder desenvolupar aquest torneig amb garanties.

Imatge: FCE

Com podeu comprovar al comunicat, la FCE dona molts arguments per a aquesta suspensió, però també dona una alternativa, el denominat TORNEIG INTERCLUBS PER EQUIPS. Un campionat per equips voluntari pels equips que el vulguin jugar i amb unes bases molt particulars. Podeu llegir la Circular 20/2021 de la Federació Catalana d’Escacs a on s'explica i regula aquesta competició entrant en aquest enllaç.

Des del meu punt de vista crec que la FCE ha fet el correcte. També em sembla correcte que hagin buscat una alternativa pels clubs que puguin i vulguin jugar.

Esperant que al 2022 ja es pugui jugar als escacs amb tota normalitat, els que vulguin jugar aquest 2021 ja tenen un calendari prou atractiu.

Salut i escacs,

 

Rey Enigma

Avui vull parlar d'un personatge realment original, un misteriós escaquista que en uns mesos ha revolucionat el món escaquístic a Espanya.

La seva identitat real només la coneixen molt poques persones, però en xarxes socials el veuen milions, es vesteix amb una disfressa i la seva cara està sempre oculta, i cada vegada que surt al carrer ho fa amb una missió. Sembla la descripció d’una nova pel·lícula de superherois, doncs no, és la vida que porta des de fa uns mesos un escaquísta conegut a la comunitat dels escacs com Rey Enigma.

Rey Enigma és tot un fenomen pels escacs a Espanya, on tots es fan la mateixa pregunta: qui hi ha sota aquesta disfressa?

Però potser abans d'entrar a la seva identitat que no sabem, millor explicar lo poc que si sabem: Rey Enigma (nom artístic) es defineix com un "escaquista professional que cerca revolucionar el món dels escacs i demostrar que els escacs no són avorrits". Té entre 35 i 40 anys, viu a Madrid, és solter, no té fills i es dedica al màrqueting i publicitat. És aficionat a tota mena d'esports, especialment el futbol, bàsquet i tennis, a més de la meditació. Rey Enigma és un bon escaquista al mateix temps que treballa en màrqueting i publicitat. La seva iniciativa vol aportar als escacs, dels quals està enamorat des de ben petit, un valor diferencial, i salvaguardar la seva identitat real.

Tot va començar a finals de l'any 2020 quan aquest personatge es va presentar els caps de setmana al Parc del Retiro a Madrid, amb un tauler d'escacs sota el braç, les peces i un rellotge, i també un bitllet de cent euros enganxat al front; ja que el repte que va plantejar als transeünts que podia trobar era que li donaria el bitllet de 100 euros al qui li pogués guanyar una partida a tres minuts per jugador. Dit i fet, tot un èxit!

Foto: El Confidencial

Aquesta iniciativa i la seva capacitat per fer-ho viral a les xarxes socials (Es va obrir un perfil a la xarxa social TikTok, va gravar cinc vídeos i als dos dies tenia 60.000 seguidors, que a la setmana van pujar fins a 100.000, i vídeos amb més d'un milió de visites) li van donar molta publicitat.

Podeu accedir al seu web des d’aquest enllaç.

Això va comportar la seva aparició a la premsa, tant física com digital, i també a l'aparició a programes de televisió.

De fet,  Rey Enigma també ha jugat fora del repte al carrer i ha jugat “on line” amb forts jugadors, el que ha comportat que ha  perdut algunes partides. Ha costat, això sí, ja que va començar amb el seu personatge al desembre de 2020. La seva primera derrota al carrer li va arribar lluny del seu hàbitat, lluny de les seves aparicions "enigmàtiques" a Madrid. Va ser a Pamplona: La gent sabia que Rey Enigma estaria a tal lloc i a tal hora. El nivell va pujar moltíssim i van anar jugadors de club a reptar-lo. Va patir les primeres derrotes, però com va comentar ell mateix: "Però què són tres derrotes si et pots alternar, per exemple, amb Magnus Carlsen.

Si teniu ganes i/o temps, podeu veure aquest vídeo en el qual Rey Enigma s'enfronta a la MI i Campiona d'Espanya Sabrina Vega. 

És possible que aviat l'autentica identitat d'aquest personatge es faci pública, tan si val, l'efecte mediàtic ja és un fet. Crec sincerament que qualsevol iniciativa que faci arribar els escacs al públic en general és un tema fantàstic i aquest personatge ho ha aconseguit. Enhorabona!

Salut i escacs, 

Breus comentaris (26)

Un nou "breus comentaris", com sabeu utilitzo aquest format per comentar temes que em semblen interessants des d'un format ràpid.  Però abans de començar, voldria fer referència  a l'article anterior a on comentava que tenia tots els Informators menys l'últim però que el tenia demanat, doncs comentar que ja el tinc, ja tinc l'Informator 148.

Ara si, anem als temes que vull tocar en format breus comentaris.

Imatge: FCE

El primer comentari va sobre la polèmica sorgida de si el proper setembre té que començar o no el Campionat de Catalunya per equips. La veritat que l'enquesta que fa algunes setmanes es va dir que estava fent la Federació Catalana d'Escacs preguntant als clubs el seu parer en aquest sentit, veient l'evolució de la pandèmia els últims dies a Catalunya, francament, aquesta enquesta, a dia d'avui, ha quedat fora de joc. Tal i com estan les coses de la pandèmia en aquests moments, es fa difícil imaginar que en dos mesos aproximadament pugui començar aquest campionat tan multitudinari, el que mou més jugadors dels que es fan a Catalunya.

Imatge: 8x8

El segon comentari és sobre l'entrevista que li va fer l'Abel Segura al "Pepo" Viñas, President de la Federació Catalana d'Escacs, al programa 114 del “8x8” de Radio Kanal Barcelona.

Foto: 8x8

Francament, una entrevista a on el "Pepo" es va trobar a "territori Comanxe" i, com era d'esperar, l'Abel "va tirar amb bala".

Imatge: Escola d'Escacs de Barcelona

 He de dir que després d'escoltar al "Pepo" unes setmanes abans al programa "Cooltura Escacs" a on se'l va preguntar per temes similars i que el president es va trobar com a casa seva ja que les preguntes les va fer el Pere Reginaldo, vicepresident a la federació; curiosament, en aquella entrevista les paraules del "Pepo" Viñas no em van convèncer gaire, però la seva actuació al programa “8x8” m'ha semblat brillant, dominant la situació amb arguments i deixant la seva postura molt clara per sobre de desqualificacions.

Imatge: Escola d'Escacs de Barcelona

Potser el "Pepo" és com aquells equips de futbol que juguen millor a camp contrari que a camp propi, si em permeteu la broma.

Imatge: FCE

El tercer comentari va per fer palès el mèrit que tenen les federacions i els clubs que han organitzat campionats presencials amb molts participants; que els escacs presencials vagin tornant poc a poc està molt bé. Òbviament, aquesta felicitació és pels que ho han fet amb totes les mesures de seguretat; com això no ho podem assegurar del tot, doncs direm igual que el que posava a la "Cartilla militar" dels que vam fer la mili "valor: se le supone".

Gran esforç en una situació adversa del Club d'Escacs Llinars i del Club d'Escacs Platja d'Aro, això sempre es té que valorar i reconèixer.

Salut i escacs,    

Šahovski Informator

Šahovski Informator  és una prestigiosa editorial amb seu a Belgrad que periòdicament produeix llibres (o revistes amb format de llibre, si preferiu) amb aquest mateix nom, i també l'Enciclopèdia d'obertures d'escacs  (Encyclopaedia of Chess Endings, l'Opening Monographs), altres publicacions impreses, i el seu corresponent programari (incloent-hi edicions electròniques de la majoria d'edicions impreses).

Podeu accedir al seu web des d'aquest enllaç.

He de dir que aquesta editorial va ser a les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat el referent escaquístic més important. Després, poc a poc, la seva importància en el món dels escacs ha anat minvant degut especialment a l'aparició de noves tecnologies que han anat superant el paper de la comunicació impresa.

L'any 2016 vaig fer un article sobre els 50 anys de l'Informator, el podeu llegir des d’aquest enllaç. 

L'últim llibre que he adquirit d'aquesta editorial a estat “2020 puzzle quest”, un llibre amb 500 problemes tàctics de posicions que es van donar a l'any 2020, amb 5 nivells de dificultat.

Un llibre d'entrenament pràctic, perfecte per fer servir, quan prem la calor, a un lloc amb ombra i una beguda freda.

Els Informators els tinc tots, bé tinc des del primer fins el 147, el 148 encara no el tinc però està demanat i en pocs dies el tindré.

Sobre l'Enciclopèdia d'obertures d'escacs  he de dir que tinc unes quantes, però ja fa molts anys que no he adquirit cap. Ja no són un referent de la teoria com van ser en altres temps.

L'any 1990, Šahovski Informator  va editar un llibre realment curiós, “El ajedrez es el ajedrez” d'Aleksandar Matanovic. Un llibre en castellà on Matanovic analitza i omple d'anècdotes 44 partides dels millors jugadors d'aquells temps.

Però el llibre que més m’ha impactat d'aquesta editorial i del qual he tret més profit, ha estat aquest:

El llibre recull 204 posicions de finals de partida, posa qui guanya (blanques o negres) i després, en altra pàgina es pot veure el desenllaç de la partida. La peculiaritat d’aquestes posicions és que tan sols toca partides jugades per dos dels millors jugadors de la història dels escacs: José Raúl Capablanca i Bobby Fischer.

Podeu consultar un article que vaig fer l'any 2016 sobre aquest llibre des d'aquests enllaç.

Possiblement molts dels escaquistes d'avui dia no coneixen aquesta editorial, o potser la coneixen molt poc. Però és ben cert que l'editorial Šahovski Informator  ha jugat un paper important a la història recent dels escacs.

Salut i escacs, 

 

Compositors d'escacs

 

Segurament, els que seguiu aquests blog, us heu adonat que des de l'últim article ha passat més de la setmana habitual; en aquesta ocasió 10 dies.

En realitat això té un perquè. Després de tants dies sense poder sortir de Barcelona, per fi hem pogut sortir (la meva dona i jo) i anar a la nostra segona residencia que tenim a un encantador poble del Moianès.

Tinc que dir que quan vaig al poble tot el que és habitual a Barcelona deixa d'existir i particularment tot el que té que veure amb Internet. Al poble vaig a gaudir d'una tranquil·litat que a Barcelona no existeix. Caminar, llegir, menjar bé i gaudir d'un clima molt satisfactori tot el contrari de la terrible xafogor que a l’estiu ens enfonsa a Barcelona.

Foto: festacatalunya.cat

I els escacs? Em podeu preguntar. Doncs en general també, però no del tot; he descobert una afició escaquística per gaudir des de la tranquil·litat.

Imatge: escolaverd

Aquesta afició són els estudis d'escacs fets pels compositors d'escacs. Però, a què ens referim quan diem compositors d'escacs? 

Sol dir-se compositor d'escacs a tota persona coneixedora del joc que crea estudis, problemes o situacions en el tauler amb el propòsit de mostrar alguna particularitat del joc, jugades molt difícils de veure, situacions d'ofegat o empat completament inesperades, maneig de desavantatge material, trencament de les nocions bàsiques del joc com pot ser evitar una coronació del rival, entre moltes altres possibilitats. De forma anàloga a com faria un compositor musical, el compositor d'escacs busca el delit dels amants dels escacs amb les seves creacions i tal i com passa en altres àmbits, poden haver compositors inclinats cap a la producció de gran quantitat de problemes mentre que altres poden inclinar-se a la creació de molt pocs problemes però d'alta qualitat. Els compositors també solen dividir-se segons el seu estil o escola, això generalment d'acord a quin tipus d'enfocament li posen als seus problemes.

Podem dir que els compositors d'escacs tracten la faceta més artística del nostre joc.

Els compositors d'escacs poden arribar a optar per títols atorgats per la FIDE. Els títols de Gran Mestre, Mestre Internacional i Mestre FIDE de Composició d'Escacs són premiats en les bases de problemes publicades en els FIDE Albums.

Imatge: Chessbase

Per la meva part, quins llibres utilitzo de temàtica sobre estudis? Bàsicament els dos únics que tinc. Sí dos llibres, però totalment suficients ja que compten amb quasi 500 estudis.

El primer és “El cuadrado Mágico” de René Mayer, editat per JAQUE XXI l'any 1998.

René Mayer, foto: radiosefarat.com

A la contraportada es pot llegir això:

Un molt bon llibre, amb uns estudis deliciosos. 

L'altre llibre és “Finales artisticos razonados” de José Mugnos, editat per Ricardo Aguilera l'any 1976.

José Mugnos, foto: problemistasajedrez.com

A la contraportada es pot llegir:

M’agraden els dos, però, potser, aquest últim m'està resultant més didàctic ja que les sorprenents i inesperades posicions que a simple vista semblen perdudes i són taules, i també les posicions que semblen taules mortes i en canvi es guanyen, donen, a part d'un aprenentatge molt interessant, la convicció de què en el final de partida cap posició es pot visualitzar des d'un criteri ortodox, i que totes les normes tenen les seves excepcions i tenim que profunditzar per intentar trobar-les.

Com he dit anteriorment, les properes setmanes passaré més temps al poble que a Barcelona; amb la qual cosa els meus articles en aquest blog no tindran les aparicions habituals.

Salut i escacs,