Estic parlant del gran David Bronstein, un geni creatiu i un mestre tàctic. La seva obra demostra que els escacs han de ser considerats un art tant com una ciència.
David Bronstein, (Ucraïna, 19 de febrer de 1924 - Minsk, Bielorússia, 5 de desembre de 2006) apart d'un molt fort Gran Mestre, també va destacar com a escriptor de llibres d'escacs. Subcampió del Món d'escacs el 1951.
Va aprendre escacs als sis anys del seu avi. Sent jove a Kíev, va ser entrenat pel renombrat Mestre Internacional Alexander Konstantinopolsky. El seu primer èxit en un torneig de categoria internacional va arribar a l'Interzonal de Saltsjobaden (1948), en què es va classificar per al Torneig de Candidats de 1950 a Budapest, empatat al primer lloc amb Isaak Boleslavski el va superar al desempat. En aquest període, el seu joc va millorar notablement i el 1951 va disputar davant de Mikhaïl Botvínnik el matx pel Campionat del Món.
En aquest matx, va estar a punt d'aconseguir ser campió ja que el resultat final va ser d’empat a 12. D'acord amb les regles de la FIDE d'aquell temps, en cas d'empat el campió retenia el títol.
Està considerat un dels "campions sense corona" (com s'anomenava a grans jugadors que no van aconseguir el Campionat del Món). Si voleu saber més dels campions sense corona podeu entrar en aquest enllaç.
Va guanyar molts tornejos, entre els quals destaquen els Campionats de l'URSS de 1948 (ex aequo amb Aleksandr Kótov) i 1949 (ex aequo amb Vasili Smyslov). Va guanyar sis vegades el Campionat de Moscou i va representar l'URSS en les olimpíades d'escacs de 1952, 1954, 1956 i 1958, guanyant en totes elles medalles com a jugador individual.
Bronstein era un excel·lent mestre d'atac perquè tenia una imaginació insaciable. El seu estil combinava una estratègia minuciosa amb innovació tàctica. Les anàlisis de Bronstein van enriquir la teoria i la pràctica d'obertures com el Gambit de Rei i les defenses Siciliana, Francesa i Holandesa. Però va ser la seva contribució a la Defensa Índia de Rei el que va ser especialment valuós, ja que se'l considerava un dels principals experts.
Va escriure molts llibres d'escacs, el que li va donar prestigi en aquest camp. Jo tinc quatre, i tots quatre m'han semblat molt bons. Però, òbviament uns millors que uns altres. Els poso per ordre de les meves preferències:
També us passo uns vídeos de algunes de les seves partides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada