Compositors d'escacs

 

Segurament, els que seguiu aquests blog, us heu adonat que des de l'últim article ha passat més de la setmana habitual; en aquesta ocasió 10 dies.

En realitat això té un perquè. Després de tants dies sense poder sortir de Barcelona, per fi hem pogut sortir (la meva dona i jo) i anar a la nostra segona residencia que tenim a un encantador poble del Moianès.

Tinc que dir que quan vaig al poble tot el que és habitual a Barcelona deixa d'existir i particularment tot el que té que veure amb Internet. Al poble vaig a gaudir d'una tranquil·litat que a Barcelona no existeix. Caminar, llegir, menjar bé i gaudir d'un clima molt satisfactori tot el contrari de la terrible xafogor que a l’estiu ens enfonsa a Barcelona.

Foto: festacatalunya.cat

I els escacs? Em podeu preguntar. Doncs en general també, però no del tot; he descobert una afició escaquística per gaudir des de la tranquil·litat.

Imatge: escolaverd

Aquesta afició són els estudis d'escacs fets pels compositors d'escacs. Però, a què ens referim quan diem compositors d'escacs? 

Sol dir-se compositor d'escacs a tota persona coneixedora del joc que crea estudis, problemes o situacions en el tauler amb el propòsit de mostrar alguna particularitat del joc, jugades molt difícils de veure, situacions d'ofegat o empat completament inesperades, maneig de desavantatge material, trencament de les nocions bàsiques del joc com pot ser evitar una coronació del rival, entre moltes altres possibilitats. De forma anàloga a com faria un compositor musical, el compositor d'escacs busca el delit dels amants dels escacs amb les seves creacions i tal i com passa en altres àmbits, poden haver compositors inclinats cap a la producció de gran quantitat de problemes mentre que altres poden inclinar-se a la creació de molt pocs problemes però d'alta qualitat. Els compositors també solen dividir-se segons el seu estil o escola, això generalment d'acord a quin tipus d'enfocament li posen als seus problemes.

Podem dir que els compositors d'escacs tracten la faceta més artística del nostre joc.

Els compositors d'escacs poden arribar a optar per títols atorgats per la FIDE. Els títols de Gran Mestre, Mestre Internacional i Mestre FIDE de Composició d'Escacs són premiats en les bases de problemes publicades en els FIDE Albums.

Imatge: Chessbase

Per la meva part, quins llibres utilitzo de temàtica sobre estudis? Bàsicament els dos únics que tinc. Sí dos llibres, però totalment suficients ja que compten amb quasi 500 estudis.

El primer és “El cuadrado Mágico” de René Mayer, editat per JAQUE XXI l'any 1998.

René Mayer, foto: radiosefarat.com

A la contraportada es pot llegir això:

Un molt bon llibre, amb uns estudis deliciosos. 

L'altre llibre és “Finales artisticos razonados” de José Mugnos, editat per Ricardo Aguilera l'any 1976.

José Mugnos, foto: problemistasajedrez.com

A la contraportada es pot llegir:

M’agraden els dos, però, potser, aquest últim m'està resultant més didàctic ja que les sorprenents i inesperades posicions que a simple vista semblen perdudes i són taules, i també les posicions que semblen taules mortes i en canvi es guanyen, donen, a part d'un aprenentatge molt interessant, la convicció de què en el final de partida cap posició es pot visualitzar des d'un criteri ortodox, i que totes les normes tenen les seves excepcions i tenim que profunditzar per intentar trobar-les.

Com he dit anteriorment, les properes setmanes passaré més temps al poble que a Barcelona; amb la qual cosa els meus articles en aquest blog no tindran les aparicions habituals.

Salut i escacs,