El Ministeri de Sanitat ha donat el vistiplau a què Barcelona ciutat, les regions metropolitanes nord i sud, i la de Lleida, passin a la fase 3 a partir d'aquest dijous, a la pràctica, això suposa que a partir d'avui tot Catalunya estarà en fase 3. El canvi de fase implica que la Generalitat de Catalunya recuperi les competències per regular el desconfinament a tot el país.
Per altra banda, el dia 21 de juny acaba l'estat d'alarma, el que representa que entrarem en una situació totalment nova, el que d'una manera més o menys afortunada s'ha denominat com a “Nova normalitat”.
Foto: El Periodico
En general la nova normalitat es pren com una situació de final del trajecte i, en alguns casos, inclús, es té presa en accelerar les situacions. Però no és menys cert que els experts recorden que el virus segueix allà fora; i que la gran majoria de la població segueix sent susceptible a un contagi. Per aquest motiu, mentre s'aixequen les fronteres del confinament, la por a un nou rebrot encén totes les alarmes. Els recents casos de la Xina, Alemanya i Bèlgica, on s'han detectat nous casos, només són uns exemples.
Foto: AFP/Noel Celis
Ara toca parlar d'escacs, com ha de ser en aquest blog. Durant aquests mesos de confinament no he deixat de fer un article setmanal que és el que he fet sempre. Òbviament, durant aquest període, les noticies sobre escacs han estat minses i, molt menys, les noticies dels escacs propers.
Per aquests motiu vaig pensar que era molt més interessant fer una introducció a grans campions de la història dels escacs i per fer-ho més atractiu i, si em permeteu, més visual utilitzant vídeos que he trobat a “You Tube”.
En aquest sentit, en articles anteriors, he parlat de Botvinnik, Euwe, Capablanca, Fischer, Larsen i Spassky. Avui vull parlar d'un altre campió del món, del gran Mijail Tal.
Mijaíl Tal, va néixer a Riga l’any1936 i va morir a Moscou l’any1992) campió mundial d'escacs de l'any 1960 a l'any 1961, considerat com un dels més brillants i intuïtius escaquistes de la història. El seu estil, basat en la profunditat dels seus càlculs i la bellesa i intrepidesa dels seus atacs, el va situar entre els més admirats de tots els temps.
Foto: ChessAjedrez
La carrera de Tal va ser una de les més meteòriques de la història dels escacs. L'any 1953 va ser campió de Letònia; el 1954, Mestre de l'URSS; el 1956 va guanyar la semifinal del campionat soviètic; els anys 1957 i 1958 es va proclamar campió absolut de l'URSS; a l'any 1958 va vèncer al Torneig Interzonal de Portoroz, i el 1959 al Torneig de Candidats a títol mundial, amb el resultat sorprenent 20'5 de 28 punts possibles i derrotant a un jove Bobby Fischer en les quatre partides que van disputar.
Aquest èxit li va classificar per disputar a Botvinnik el Campionat del Món. Aquest campionat es va disputar a Moscou l'any 1960, i va vèncer Tal per l'ampli marge de 12'5-8'5. No obstant això, l'any 1961, va ser derrotat per Botvinnik en el matx de revenja.
En anys posteriors va seguir recollint nombrosos èxits en diferents tornejos. L'any 1959 va guanyar el Torneig de Zuric; el 1961, després de perdre el títol mundial, va vèncer al gran Torneig de Bled. Va tornar a guanyar el campionat de la Unió Soviètica els anys 1967, 1972, 1974 i 1978. Els anys 1973 i 1974 va romandre invicte en 86 partides consecutives, el que és el millor resultat de l'elit dels escacs en tota la història d'aquest esport. L'any 1979 va vèncer, compartint llorers amb Karpov, al Torneig de Mont-real, potser el més fort torneig dels anys setanta de segle XX.
Tal va aparèixer en una època en què els plantejaments estratègics del joc havien desenvolupat un gran nivell. Les tècniques defensives i la profilaxis contaven amb grans especialistes, amb la qual cosa les partides d'atac i els jugadors tàctics es trobaven amb més dificultats que en etapes anteriors de la historia d'aquest joc. Tal va revolucionar aquest panorama. Era amant de l'atac, dels sacrificis, de perilloses i fosques complicacions tàctiques. La seva intuïció per jugar aquestes posicions era extraordinària, com així mateix la seva audàcia. Moltes de les seves combinacions eren incorrectes, però els seus rivals perdien el cap per la complexitat de les posicions que sorgien en el tauler; la gran confiança de Tal en si mateix li va donar moltes victòries.
Els sacrificis que Tal feia a les seves partides ja en aquells temps deien els experts que no eren correctes (a posteriori, per suposat; ratificat posteriorment pels amics de silici). Però Tal creava un màxim descontrol, en el qual ell es trobava realment còmode, i on els seus contrincants no eren capaços de aguantar la pressió.
Us passo uns vídeos amb unes magnifiques partides de Tal.
Tal ha estat possiblement el més amable i simpàtic de tots els campions mundials. Amic de tots els escaquistes, sempre estava disposat a jugar una partida amistosa amb qui s'ho proposés, sense reparar en la categoria del contrincant. La gran importància de Tal a la història dels escacs no només radica en els seus impressionants èxits davant el tauler i en haver estat campió de el món, sinó també en insuflar nova vida als escacs en una època tan complicadament estratègica. Alguns pensen que al costat de Alekhine, va ser el millor jugador tàctic del passat segle, jo crec que Tal va ser el millor. Des del meu punt de vista, Alekhine va ser un jugador impressionant, més complert que Tal en altres facetes del joc, però com a tàctic, Alekhine a l’època que va regnar, no s'havien desenvolupat les tècniques defensives amb les quals es va tenir que enfrontar Tal.
Salut i escacs,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada