2020, ja estem al 2020. No sé per a vosaltres, però en el meu cas el temps passa volant. Recordo que quan era un “nano” el temps passava molt poc a poc, en canvi, ara que sóc un iaio el temps passa realment ràpid, molt ràpid.
Això no vol dir que no m'alegri de la vinguda d'aquest nou any, com sol passar, els anys nous són plens d'esperances i, després, quan van passant els dies, sovint, ens deceben.
Avui és 1 de gener i, tal com a de ser, us desitjo un any ple de satisfaccions.
Però he de dir que aquest final d'any m'ha deixat tocat. La mort de persones del món dels escacs propers és un fet habitual; el web de la FCE va informant puntualment, algunes d'aquestes persones no les conec, altres si que les vaig conèixer però sense cap relació concreta i altres si que les coneixia. En el cas d'aquets últims, si bé m'ha dolgut, no ha passat d'aquí.
Però, ara ens ha deixat la “Betty” Alfonso, i realment que si que m'ha afectat i molt. La veritat és que no la coneixia gaire, feia molts anys que sabia que era una forta jugadora i inclús ens havíem enfrontat un parell de vegades.
Tot va canviar quan va venir a arbitrar l'Obert Internacional del Sant Martí. Va ser en aquest ambient que em vaig adonar de que a més d'una arbitra molt competent, era una persona amb un tarannà de lo més coherent. Realment vaig aprendre a considerar-la i apreciar-la.
En fi, una forta jugadora, una gran arbitra, una gran directiva, una molt bona monitora (especialment amb els nens) i amb una gran sensibilitat amb les jugadores amb ganes d'apendre.
De poques persones es pot dir que són imprescindibles, la senyora Beatriz Alfonso Nogué ho era.
Em permetreu que com a petit homenatge, us passi unes fotos que vaig fer a l'últim obert del Sant Martí.
“Betty”, sempre estaràs al nostre cor.
Salut i escacs,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada