dimecres, 17 de març del 2021

Tan sols 50 anys

El dia 8 de març vaig posar al meu mur de Facebook aquesta frase: “Avui fa un any que vaig jugar la meva última partida de competició d'escacs. Un any, es diu aviat! Però es fa llarg, molt llarg, quan els escacs ha format part de la teva vida per més de 50 anys.

Quines ganes tinc de tornar a jugar escacs presencials! Però sense mascareta que se’m entelen les ulleres”.

Com ja sabem, Facebook no deixa de ser una plataforma per gaudir amb els amics. Però, després, vaig veure que 50 anys no són una tonteria a la nostra vida, normalment més de la meitat.

Imatge: Facebook

 Vaig començar a jugar federat l'any 1970 amb setze anys, i això va representar una trajectòria fins avui dia.


He de dir que durant aquesta trajectòria, als primers anys no era gaire habitual que es fessin fotografies en els tornejos d'escacs i menys en els que jugàvem aficionats; les poques fotos que es feien eren als repartiments de premis. Per la meva part vaig començar a fer fotografies (fa aproximadament 15 anys)  als tornejos en que participava amb la idea de plasmar als meus amics i companys (sobretot al per equips). Després em vaig adonar que també era important fotografiar l'entorn (sala de joc, dinars (o sopars) després de les partides, etc.). És un fet que en aquest anys he fet milers de fotografies, però tinc que reconèixer que he sortit en molt poques, qüestió normal per altra banda.

En aquest article vull plasmar aquesta trajectòria amb imatges:

1972. Jugant a l'antic local del Foment Martinenc

Obert Internacional de Berga 1973. Al quart tauler jugant amb Palau, fort jugador del Foment.

Obert Internacional de Berga 1973

Dinar de la Festa Catalana de 1974. Participants del Foment Martinenc, estic entre Paredes i Ribera, dos grans jugadors del moment (A destacar dos molt joves jugadors i bons amics, Nicolás i Fornes).

1984 Donant simultanies en un centre cultural

Primers anys de la decada dels 90. Primer equip del Club d'Escacs Congrés

2007 Per equips Congrés-Ateneu Colón

2009 Tancat MC Club d'Escacs Sant Martí

2010 Participants del Congrés al torneig organizat per CC.OO.

2010 Congrés A

2012 amb el meu gran amic el Frederic Andreu

2012 Després de guanyar al Vilafranca, el Congrés ja vam certificar el no baixar de categoria.

2013 Congrés-Cerdanyola del Vallès B. Sabeu qui era el meu jove contrincant?

2014 Amb el meu nou club el Club d'Escacs Sant Martí

2015 Amb el meu bon amic Andrés Rojas

2015 Dinar després de jugar a Tàrrega


2016 Social del Sant Martí

2017 Equip del Sant Martí després de guanyar a l'Andorra, punt que ens donava possibilitats de salvació.

2017 Imatge: Bidmonfa


2018 Equip del Sant Martí

2018 Després de les partides sempre és bo passar-s'ho bé

2018 Lloret, Campionat de Catalunya de Veterans. Foto: FCE

2018 Lloret, Campionat de Catalunya de Veterans. Després de sopar. 

2019 Campionat de Catalunya per equips

2020 Dinar dels jugadors del Sant Martí a la Copa Catalana Barcelona

2020 Per equips

2020 Per equips, "amics per a sempre"



Com heu vist en aquest article, he posat fotos en les quals surto, des d'aquestes línies vull agrair a les persones que m'han demanat en algun moment la càmera per fer-me una foto, i molt especialment al meu company d'equip i amic, el MC Luis Sánchez, que sempre que hem coincidit en un torneig, amb la meva càmera, m'ha fet alguna foto jugant.

Potser que en aquest article he “pecat” una mica d'egocèntric, però tenint en compte que en la majoria dels meus articles no surto mai, doncs, potser (també) m'ho podeu perdonar.

Salut i escacs,

 

dimecres, 10 de març del 2021

78 anys del naixament de Fischer


Ahir, 9 de març, va ser l'aniversari del naixement de Bobby Fischer, per a alguns el millor jugador d'escacs de tots els temps.

Fischer va néixer l'any 1943, el que vol dir que fa 78 anys del seu naixement. No vull entrar a la seva biografia, ja que ho vaig fer en un article que vaig publicar en aquest blog el 20 d'abril de 2016.

En aquell article titulat "Quatre estels fugaços", parlava de Fischer i també de Morphy, Pillsbury i Fine. Crec que va ser un bon article, com a mínim dir que em va donar molta feina. Si el voleu consultar, el trobareu en aquest enllaç.

Dins d’aquest article hi ha un vídeo sobre la biografia de Fischer. L'he repescat i el podeu, també, visualitzar aquí:




Robert James Fischer (Chicago, 9 de març de 1943 - Reykjavik, 17 de gener de 2008), Campió del món entre 1972 i 1975. Si heu consultat la seva biografia podem dir que va ser un campió fora de sèrie i també el podem definir (amablement) com a una persona peculiar.

Sempre va ser un jugador molt fort, però la seva trajectòria entre els anys 1970 i 1972 va ser fenomenal; en aquells moments va estar molt per sobre de qualsevol dels seus contrincants.

Tinc bastants llibres dels tornejos i matxos d'aquell període (sobretot del matx pel Campionat del Món de 1972) a on Fischer va demostrar la seva superioritat.
 
Però en aquest article us vull comentar i recomanar tres llibres (no ho puc assegurar, però penso que els tres estan descatalogats).

El primer és: "Los encuentros del siglo", que parla de dos tornejos, jugats a l’antiga Iugoslavia, en els quals va participar Fischer l'any 1970.



Primer parla del torneig "Blitz" Herceg Novi 1970 i després del Matx URSS resta del Món.

Vinc-i-quatre dels millors jugadors del món havien anat a Belgrad per participar en el "Matx del segle" (URSS contra la resta de Món) l'any 1970. Alguns es van quedar a Iugoslàvia després que va acabar el matx i van acceptar una invitació a un torneig llampec a Herceg Novi. En concret van ser dotze, dels millors jugadors del Món, els que van competir en aquest torneig. Bobby Fischer va guanyar amb 19 punts dels 22 posibles.

Foto: ChessBase

La classificació final d’aquest torneig va ser:

Imatge: Ajedrez de ataque


Us passo un parell de vídeos amb partides de Fischer en aquest torneig:






L'altra part del llibre parla, com he comentat anteriorment, del Matx URSS contra la resta del Món.

Aquesta llegendària trobada es va disputar entre el 29 de març i el 5 d'abril, a deu taulers i quatre rondes.

Inicialment, va existir un gran dubte al voltant de qui defensaria el primer tauler del equip del Món, ja que Bent Larsen considerava que al llarg de la dècada dels seixanta, havia tingut millors resultats que Fischer, mentre que tots pensaven que Fischer no es dignaria a jugar en un tauler que no fos el primer. No obstant això, la incògnita i la por aviat van quedar dissoltes, ja que tan aviat com Euwe (President de la FIDE en aquells moments) l'hi va comentar, el nord-americà es va mostrar d'acord i no va plantejar cap objecció.

Foto: Infobae.com

Foto: Chess24


El resultat final d'aquest matx va ser: URSS 20’5 punts - Resta del Món 19’5. Com podeu comprovar un matx molt disputat.

El segon llibre és: "Reyes del ajedrez, Bobby Fischer". 


En aquest llibre, Bjelica, el seu autor, realitza una original biografia redactada amb excel·lent estil periodístic i acompanyada d'interessants fotografies, així com documents importants. Amb entrevistes de Fischer, tant en els seus moments estel·lars, com en els temps difícils, el que completa una feina important per aprofundir en la personalitat del genial Bobby.

Fischer i Bjelica en una de les moltes entrevistes. Foto: Facebook

El tercer llibre és: "Todas las partidas de Fischer"


Totes les partides de des l'any 1955 fins l'any 1973. Aquest llibre fa una cronologia de tots els campionats que va jugar Fischer amb totes les seves partides en cadascun d'ells. Una edició en castellà, feta per la Editorial Bruguera l'any 1973.

En fi, un gran jugador que va patir per la seva complicada personalitat. Crec, sincerament, que ningú, ni tan sols les persones més properes, van entendre a Robert Fischer com a ser humà.

Salut i escacs,  

dijous, 4 de març del 2021

Breus comentaris (25)



L'últim article etiquetat com a “Breus comentaris” el vaig fer amb data 10 de setembre de 2020. Avui torno a aquest format amb tres comentaris.

El primer comentari fa referencia a la noticia apareguda al web de la Federació Catalana d'Escacs sobre l'ajornament del Campionat de Catalunya de Veterans 2021

La veritat és que la noticia és ben escarida, diu això: "Davant les restriccions que ha posat la Generalitat de Catalunya de no poder fer campionats amb esportistes veterans i la incertesa de la situació sanitària actual, s'ha d'ajornar el Campionat de Catalunya de Veterans 2021. Una vegada més, es posposa aquest campionat i es buscarà unes altres dates en el moment que la situació ho permeti".

Imatge: FCE

Normal, això era previsible en aquesta situació que estem patint. En aquest sentit, també és totalment previsible l'ajornament del Campionat de Catalunya per equips; crec que la FCE no trigarà gaire a comunicar-ho.

El segon comentari tracta del primer torneig "Hybrid Cities Match" que es va jugar el cap de setmana del 20 i 21 de febrer. Aquesta nova modalitat ha enfrontat a seleccions d'aquestes quatre ciutats: Barcelona, Bratislava, Oslo i Malmo.

Foto: FCE

La selecció de Barcelona estava formada pels següents jugadors:

GM Romain Edouard 2614 (Lapinews)

GM Alvar Alonso 2564 (Guirepa)

GM Fernando Peralta 2554 (FernandoPeralta)

GM Marc Narciso 2520 (Sitojumi)

GM Víktor Moskalenko 2478 (Nemo101)

La classificació final ha estat la següent:

Imatge: FCE

El torneig s'ha jugat a les quatre seus simultàniament amb taulers de retransmissió i dispositius electrònics, sent la seu de Barcelona la de la FCE. Les partides s'han pogut seguir a través de la plataforma Lichess.

En aquest vídeo trobareu una explicació més didàctica i concreta:


La veritat és que cal felicitar a la Federació Catalana d'Escacs per aquesta proposta imaginativa en aquests moments tan difícils que estem passant.

El tercer comentari és sobre la tornada i nou format del programa radiofònic sobre escacs "Cooltura Escacs".

Imatge: Cooltura FM

"Cooltura Escacs" va ser el primer programa radiofònic que va haver fa ja alguns anys. Temporada a temporada va anar canviant els seus presentadors i també els seus contiguts i formats.

En aquesta nova temporada ha tornat el Pere Reginaldo i compta com a presentadora a la Diana Ruth López (que ja va col·laborar a la temporada anterior).

Foto: Cooltura Escacs

Foto: Cooltura Escacs

He de dir que al Pere Reginaldo l'he vist en plena forma, com en els seus millors moments. No m'estranyaria (a pesar de que al seu moment va dir que deixava tot el que fes referència als escacs), que a la nova Junta de la Federació Catalana d'Escacs figurés el seu nom.

Salut i escacs,

dijous, 25 de febrer del 2021

Desapareguts


El títol d'aquest article podria semblar el d'alguna sèrie televisiva o d'alguna pel·lícula. Doncs no, aquest títol vol fer referencia als escacs catalans.

En l'article anterior vaig comentar, entre altres temes, que el club Associació Barcinona va quedar campió de Catalunya per equips l’any 1980; consultant les fons per a aquell article em vaig adonar de certes qüestions.

Aquestes indagacions em van fer veure que una gran part dels clubs dominadors dels escacs a Catalunya en les seves diferents èpoques històriques ja no existeixen.

Però anem als fets. Con ja hem comentat en alguns articles anteriors, la Federació Catalana d'Escacs es va crear l'any 1925 constituïda per tretze clubs.

El seu primer president va ser el Dr. Esteve Puig i Puig.

Foto: Ajedrez365

El primer Campionat de Catalunya per equips es va jugar l'any 1927 i el campió va ser la Penya Gracienca.

Cal aclarir que en aquells primers anys aquest campionat no es jugava anualment. Els següents campionats abans de la Guerra Civil es van jugar els anys 1930 (Ruy López), 1932 (Barcelona) i 1934 (Ruy López-Tivoli). Després de la guerra aquest campionat no es va reprendre fins l'any 1945 (Barcelona).

C.E.Barcelona, Campió d'Espanya a la decada de 1960. Foto: Boletín de Ajedrez

C.E.Vulcà 1978. Foto: Butlletí d'Escacs

Entrant en matèria en aquest article, avui vull parlar dels clubs que han estat campions de Catalunya per equips i ja no existeixen; es a dir, clubs importants de la nostra història escaquística però ja desapareguts. 

Us passo aquest gràfic amb l'historial dels clubs campions del Campionat de Catalunya per equips, en el qual podem veure en que situació estem respecte al tema que he volgut tocar:


Això representa que actualment de la historia dels Campions de Catalunya per equips, fins l'any 2019 (no he volgut posar en aquestes estadístiques el “bunyol” dels campions del 2020, per altra part, la situació de l'any 2020 no canvia res de les estadístiques globals del que estem parlant), trobem un total de 76 campionats. En el gràfic podem veure clarament que  segueixen en actiu set clubs (Barcelona, Terrassa, Olot, Foment Martinenc, SCC Sabadell, Escola d'Escacs de Barcelona i Mollet).

SCC Sabadell 2018. Foto: FCE

Sobre les fusions (per altra banda un tema no exclusiu dels clubs campions) veiem que en aquest cas tots els clubs que s'han fusionat han acabat desapareixen, amb la excepció del C.E.Barcelona, això si, tots els equips que s'han fusionat amb aquest club han desaparegut. Si això fos una novel·la policíaca, podríem definir a aquest club com una autentica “vídua negra”.

Estem molt a prop de que la Federació Catalana d’Escacs compleixi els cent anys, i durant tots aquests anys han passat moltes coses i situacions diverses. No obstant això, des del meu punt de vista si durant aquest termini han desaparegut tants campions, el percentatge de clubs no campions, de totes les categories, deu ser molt gran.

Pugen les fitxes federatives, però baixen els clubs. És això positiu? Ho dubto.

Salut i escacs,