Ha mort Bent Larsen, un dels millors jugadors d'escacs del segle XX.
El passat dijous 9 de setembre, va morir a l'Argentina Bent Larsen.
Bent Larsen va néixer a Tilsted (Dinamarca), el 4 de març de 1935, però la seva infantesa va transcórrer a la ciutat d'Holstepro, allà als 6 anys va descobrir els escacs. Als 12 anys va començar a jugar a un club d'escacs i set anys després es va consagrar com a Mestre Internacional. Als 21 anys, va ser campió del seu país per primera vegada i va aconseguir el títol de Gran Mestre Internacional després de la seva brillant actuació a l'Olimpíada de Moscou (1956). Allà defensant el primer taulell de Dinamarca va sumar 14 punts de 18 possibles.
El seu màxim esplendor, es va produir durant la decaca de 1960 i comenáments de la del 1970, quan el seu rànquing Elo, el va ubicar entre els 3 millor jugadors del món. Larsen va ser l'únic escaquista occidental que va aconseguir tenir "score" favorable contra la majoria dels campions mundials soviètics, superant en més d'una ocasió a Botwinnit, Smyslov, Tal, Petrosian, Spassky i Karpov. També va sumar victòries sobre Bobby Fischer.
Larsen va ser considerat en aquests anys un dels millors jugadors no soviètic, conjuntament amb Bobby Fischer. En el desafiament entre la Unió Soviètica i la resta del món a deu taulers, celebrat a Belgrat el 1970, va defensar el primer tauler i va relegar a Fischer al segon.
Un any després el nort-americà el va derrotar a Denver per un contundent 6 a 0, a la semifinal del Torneig de Candidats. Larsen l'havia vençut el 1970 a l'Interzonal de les Palmes.
Larsen és considerat el millor jugador de la història de Dinamarca i també el millor jugador escandinau fins la recent aparició del jove Gran Mestre noruec Magnus Carlsen.
Amb més de 5000 partides disputades al llarg de la seva dilatada carrera, amb sis campionats nacionals a Dinamarca, amb els primers llocs a: Wijk aan Zee (1960 i 1961), Torneig IBM a Amsterdam (1964), l'Havana (1967), Winnipeg (1967), Mònaco (1968), Lugano (1970), Las Palmas (1972), Manila (1973) i molts més.
També es va adjudicar els tornejos interzonals classificatoris pel campionat mondial d'Amsterdam (1964), Sousse (1967) i Biel (1976). Va disputar quatre cicles per la candidatura pel títol del món: El 1965, va caure a la semifinal amb Tal, el 1968 va perdre també la semifinal amb Boris Spassky, el 1971 va ser rotundament derrotat, com ja he comentat, per Bobby Fischer i el 1977, a quarts de final, va ser derrotat per Lajos Portisch.
Malauradament, la seva amarga derrota, per 6 a 0 amb Fischer el 1971, va ser un cop massa dur per a ell, això va representar un abans i un després a la seva carrera i a partir d'aquell moment ja no va ser el mateix d'abans.
Larsen es va caracteritzar per utilitzar obertures no convencionals i serà recordat pel seu esperit de lluita, que va resumir al seu llibre "Jo jugo per guanyar".
Si voleu disfrutar amb partides de Larsen, podeu
clicar aquí.
Des dels anys 70 del segle passat vivia alternativament entre Las Palmas i Buenos Aires, establint-se finalment a la localitat de Martínez, província de Buenos Aires, on vivia amb la Laura, la seva dona argentina.
El 2004, va ser entrevistat pel diari argentí "La Nación", consultat sobre les raons de les passions que els escacs desperta en els homes, el veterà mestre, amb veu greu i una petita ganyota de complicitat, va dir: "Els escacs és una bella amant a la qual tornem una i altra vegada sense que importin les moltes vegades que ens rebutgi"
Un sincer adéu per aquest gran escaquista, seguirem gaudin amb el teu llegat, les teves partides.
Salut i escacs,
