dimecres, 23 de novembre de 2022

Recordant l'Obert Internacional de Berga

 


El 8 de setembre de 2015 vaig fer un article amb el títol: “Oberts Internacionals de Berga, la primera pedra”. En aquell article reflexionava sobre la importància que van tenir aquells primers oberts internacionals, sent, aquell i els altres que van venir immediatament després, les primeres pedres que van obrir el camí per a que avui tinguem un circuit internacional impressionant.

Podeu accedir a aquell article des d'aquest enllaç.

A l'article d'avui vull donar més continguts a aquell primer article. He trobat unes quantes fotografies dels últims anys que el vaig jugar i això m'ha fet tenir ganes de compartir-ho amb vosaltres.

Cal dir que aquest obert internacional el vaig jugar en nou ocasions, els anys: 1973, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1984, 1986 i 1987. Nou edicions no són poques, el que em dona una certa capacitat per poder parlar d'ell, com a mínim fins l'any 1987. El novembre de 1987 va néixer el meu fill i la meva dona em va deixar clar que les vacances eren per estar els tres junts i que ja havien altres mesos en els quals jo podia jugar als escacs; dit i fet, ja no vaig jugar cap altre obert a l'estiu (bé, va haver una excepció, l'any 2002 la meva dona va anar un parell de setmanes per qüestions de feina al Canadà, i jo vaig aprofitar per jugar l'Obert de Sants.

Abans de començar el tema d'avui, vull demanar disculpes a l'Alejandro Melchor que em va deixar un amable comentari a l'article de 2015 i no el vaig contestar. Això si, ho va fer un mes i mig després d'haver publicat l'article i jo no m'he assabentat fins ara.

Tenint en compte que el article que vaig fer a l’any 2015 ja tenia força informació d'aquest obert, l'article d'avui el faig en clau meva, es a dir, parlant dels tornejos que vaig jugar i dels que no parlo al article del 2015.

Bé, anem a aquests tornejos de 1984, 1986 i 1987.

Imatge: butlletí del torneig

Imatge: butlletí del torneig

En aquesta classificació, tan sols comentar que us fitxeu qui va ser el jugador que va guanyar el premi de bellesa.😉

Foto: Luigi


Imatge: butlletí del torneig

En aquesta ocasió vaig fer un notable torneig, el que em va permetre, per primera i última vegada en un obert internacional, jugar la última ronda al primer tauler, cal di que el MI Tempone em va guanyar molt fàcilment.

Imatge: butlletí del torneig


Imatge: butlletí del torneig

Imatge: organització del torneig

En aquell torneig de l'any 1987 el meu joc no va ser gaire afortunat, no obstant això recordo que a la última ronda em va tocar jugar amb el MI basc Álvarez. Ell que no anava gaire bé pel seu nivell, volia guanyar per a no quedar tan malament. La veritat és que vam arribar a un final igualat (potser ell estava una mica millor) i ell va donar voltes i més voltes a la posició intentant guanyar, després de moltes jugades, la partida va acabar en taules. El que em va deixar força content. 

Foto: Luigi

Foto: Luigi

Aquesta última foto m'ha fet recordar que aquell 1987 va fer una calor inusual per a l'agost; si ús fixeu el meu contrincant està amb un ventall a la mà, realment vam passar molta calor (que faci molta calor al Berguedà no és gaire habitual).

En fi, uns records molt agradables per a tots els que vam gaudir d'aquell torneig. Un torneig en una ciutat amb un clima totalment escaquístic durant el temps que durava el torneig i un entorn fantàstic per gaudir de la natura.

Possiblement, avui dia, els tornejos que més s'assemblen pot ser són el de Benasque i el de La Pobla de Lillet. Però és clar, salvant les distancies, perquè ha passat molt de temps i això fa que les comparacions sempre es tenen que fer tenint en compte aquesta qüestió que no és petita.

Per finalitzar, hi ha un fet que avui dia és impensable, però en aquells temps en aquest obert era molt normal. Em refereixo a la foto de “família” amb tots el participants, que es feia any rere any.

Salut i escacs,