El Gran Danès

Quan jo era un nen, un cosí que ja era adult, tenia un gos de raça gran danès. Era un exemplar formidable, un gos que pel seu aspecte podia ser temible, però en canvi pels nens de la família era tot el contrari, molt afectuós i festós.

Però, com ja sabeu, en aquest blog no parlo de gossos, parlo d'escacs; i els escaquistes amb un mínim de cultura escaquística sabem que si parlem del “Gran Danès”, estem parlant d'un dels millors jugadors del segle XX, el GM danès Bent Larsen.

Pensava que durant el temps que han anat apareixen articles en aquest blog, mai havia parlat de Bent Larsen. Però repassant els articles de grans jugadors m'he adonat que això no era així, he vist que el 12 de setembre de 2010 vaig fer un article, poc després de la seva mort.

Com en aquell article parlo molt de la seva trajectòria, us passo l'enllaç per si voleu saber més de Bent Larsen.

Us passo unes fotos de Bent Larsen: Larsen jove, Larsen el 1977, Larsen el 1998 i Larsen gran.

Foto: Twitter@AllourBeloved

Foto: Twitter@dgriffinchess

Foto: Stefan64

Foto: scottishcca.co.uk

Com he dit abans i heu pogut comprovar si heu llegit l'article de l'enllaç, Larsen va ser un dels millors del seu temps, us passo uns vídeos amb partides de Bent Larsen.

Larsen era un jugador original, que sovint jugava obertures i línies gaire apreciades en aquells moments. Però si alguna cosa el caracteritzava era la seva capacitat de lluita, era un autèntic lluitador. Això ho va plasmar en un llibre que va sortir l'any 1969, “Jo jugo per guanyar”.

Foto: Amazon

Doncs si, Larsen sempre intentava guanyar, però, si bé, jugant línies secundaries i forçant (a vegades més del compte) li van donar més d'un punt, també en alguna ocasió amb jugadors molt forts va rebre derrotes força humiliants (com va passar, entre altres, amb Tahl i Spassky).

Us passo la derrota que Larsen va patir l'any 1970 amb Spassky, quan Spassky era el Campió del Món.

Larsen va ser un gran campió, el millor jugador de Dinamarca de tots els temps; també va ser considerat com el millor jugador escandinau fins l'aparició de Magnus Carlsen.

Com he comentat alguna vegada, em causa pena comprovar que molts jugadors joves del meu entorn no saben pràcticament res (o molt poc) de grans jugadors de la història dels escacs. Al final tindrem que aplicar també als escacs aquella encertada frase que diu: “Qui perd els orígens, per identitat”.

Salut i escacs,