Una dècada no és poc

A l’agost va fer deu anys que vaig començar aquest blog. Poques bromes, una dècada no és poca cosa i menys en temes de blogs d'escacs que, per una causa o una altra, cada vegada es veuen menys.

Volia fer un article sobre aquesta qüestió el passat setembre, però per una cosa o una altra el tema s'ha anat posposant.

Doncs, si estem d'acord amb la frase que diu “mai és tard si la dita és bona!”, a pesar d'estar al mes de novembre avui vull celebrar aquests deu anys del meu blog.

A més vull deixar clar que ha estat un blog actiu, amb articles generalment entre set i deu dies.
Això ha representat, fins a dia d'avui, un total de 509 articles. Repartits de la següent manera: 2009 - 24, 2010 - 52, 2011 - 53, 2012 - 52, 2013 - 44, 2014 - 49, 2015 - 47, 2016 - 48, 2017 - 47, 2018 - 44, 2019 - 49.

No em negareu que de quantitat no ha estat malament, sobre la qualitat, jo tinc el meu criteri, però no sóc jo el que té que dir la seva en aquesta qüestió. Cadascú de vosaltres sou els que teniu que tenir la vostra opinió.

Òbviament, no tots els articles podem estar igual, és més, unes temàtiques poden agradar a uns i a uns altres no, sobre gustos hi ha colors.

En el meu cas, uns articles m'han agradat força i uns altres, potser no m'han agradat tant. Com a recordatori d'aquests deu anys, he escollit un de cada any d'entre els que més m'han agradat:

De l’any 2009 he escollit el primer, no és el millor però si el més representatiu. En aquest cas podríem emprar aquella frase que s'ha fet viral: “¡Contigo empezo todo!”.

Foto: Dutch National Archive

De l’any 2010 em quedo amb un article que vaig titular com a “Perdedors”, és un article sobre el jugadors que van jugar el Campionat del Món i no van ser campions. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: Iberlibro.com

Any 2011, d'aquest any he seleccionat un article sobre el llibre de Lewis Caroll, Alicia a traves del mirall. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: Wikipedia.org

Any 2012, aquest any veníem de fortes retallades tant a l'estat on governava el PP, com a Catalunya amb el govern de CiU. L'article reflexa clarament el meu estat d'ànim. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: Enciclopèdia.cat

Any 2013, article sobre Màxim Borrell, un gran amic, gran jugador i un gran comunicador, tant dins, com fora dels escacs. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Any 2014, article sobre dades de Barcelona i els seus clubs d'escacs; aquest article, com molts altres similars, em va representar un alt temps de dedicació. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: ChessDB.com

Any 2015, article que parla del que va representar Wilhelm Steinitz als escacs del seu temps, una autentica revolució. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: Ajedrez 365

Any 2016, en aquest article parlo de Jesús Diez del Corral, un dels primers Grans Mestres espanyols; recordo que em va costar força trobar informació sobre aquest gran jugador. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Imatge: Revista el Gráfico 1972

Any 2017,  article sobre la publicitat de productes relacionats amb els escacs; diferents anuncis publicitaris a traves del temps. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Any 2018, article on em pregunto si sóc o no col·leccionista de jocs i llibres d'escacs. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: thegibraltarmagazine

Any 2019, bé, aquest any encara no ha acabat i encara faré uns quants articles. Però ja he fet 49 i també puc escollir, en aquesta ocasió em quedo amb el que he fet recentment sobre la Pia Cramling. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Fins aquí aquesta petita commemoració d'aquests deu anys d'aquest blog. Abans de finalitzar remarcar que el número d'entrades no ha estat realment excepcional per ser deu anys; però tot té una explicació i la meva és aquesta: aquest blog està escrit en català (de la qual cosa em sento orgullós i satisfet), no és un blog que es dediqui a xafarderies i a noticies falses (que estan tan de moda), finalment és un blog que vol ser rigorós i dedico bastant temps en els meus articles el que representa que siguin habitualment llargs, i en uns temps que molta gent no li agrada llegir, doncs...

Per altra banda puc constatar que he aconseguit seguidors constants que els agrada el blog, pot ser no siguin molts, però si uns quants. Alguns m'ho han fet saber i des d'aquí s'ho vull agrair.

Per la meva part faig el blog perquè m'agrada escriure, explicar coses. No sóc un bon escriptor, com són alguns dels amics que sé que em llegeixen, però gaudeixo escrivint i, mentre això sigui així i el cos aguanti, aquest blog seguirà vivint.

Salut i escacs,