A vegades, de tant en tant, entro a la pàgina de Facebook de la Lliga Catalana de l’amic David Vigo.
He de dir que Facebook no m’agrada, no em refereixo a aquesta pàgina en concret, em refereixo a la plataforma en general. Sóc conscient que una immensa majoria de persones són d’un altre parer, però el meu criteri és aquest.
La pàgina de la Lliga Catalana considero que val la pena de seguir, per una banda perquè dona una molt bona idea de l’actualitat i també permet tenir una idea general, no gaire profunda, del què cadascú pensa i també el grau d’educació i/o tolerància que utilitza.
He de dir que sovint moltes intervencions m’han defraudat, sobretot quan és produeixen picabaralles sense cap sentit, però també he observat que hi ha intervencions molt lúcides, molt a tenir en compte.
La meva política en aquest Facebook és la de llegir i intentar separar el “gra de la palla”, buscant trobar la informació adequada que em permeti aprendre alguna cosa.
Últimament m’ha cridat l’atenció un debat sobre la Lliga Catalana, un dels debats “estrella”, en concret sobre el format i la reglamentació de la Divisió d’Honor.
M’ha semblat especialment interessant. En general hi ha l’opinió unànime de que el sistema és totalment satisfactori i que la pràctica així ho ha ratificat. Bé, no serè jo qui ho desmenteixi; però, que sigui satisfactori vol dir que sigui el més adequat? Per què, aquest sistema no és una lliga pura, és a dir, tots contra tots, que seria el més adequat i el més just.
La Divisió d’Honor dura 11 jornades, amb la qual cosa per a què fos una lliga pura, tindrien que ser 12 equips, com ja va passar en altres temps. Però amb una Divisió d’Honor de 16 equips, com és la que tenim ara, aquest plantejament es veu inviable, ja que un campionat a 15 jornades no ho vol ningú.
He vist en el debat a Facebook diferents propostes de tots el colors, algunes m’han semblat coherents i altres no tant. Però la meva sorpresa és que ningú ha fet una proposta (que jo sàpiga) en el sentit de fer més racional el sistema des del punt de vista de què s’aproximi a una lliga pura el més possible.
Classificacions finals del sistema actual:
Divisió d'Honor grup I (fase prèvia)
Divisió d'Honor grup II (fase prèvia)
Divisió d'Honor final A
Divisió d'Honor final B
A mi em sembla que aquesta aproximació es podria aconseguir fent un petit canvi: fer que en la segona part de la competició, és a dir, quan es confeccionen els dos grups, l’A per a decidir el campió, i el B per decidir els equips que baixen de categoria, fossin lligues pures; això es aconseguiria tenint el criteri de què no comptessin els punts fets a la fase prèvia amb els equips que no estiguin al teu grup de la segona fase. Això faria que a la fase més decisiva del campionat, les dues lligues serien pures i representaria que al final del campionat en aquest grups tots els equips haurien puntuat amb les mateixes possibilitats.
Jo crec que serià un sistema més equilibrat que ara, i que faria el campionat més just i competitiu.
Sincerament, per sobre si pot beneficiar o perjudicar segons quina sigui la trajectòria d'aquest o d'aquell equip dins de la competició, crec que aquests sistema amb les segones fases amb lligues pures és molt més just i equilibrat. Tenint en compte que estem parlant d'un sistema desequilibrat per si mateix.
En fi, amb aquesta petita aportació no m'invento res, aquest sistema s'ha utilitzat en alguns mundials de basquetbol i també de hamdbol (potser també en atres esports) quan les fases han estat per lligues de grups.
M'agradaria que si algú té algun argument que posés en qüestió aquest plantejament que ho digui, sempre estic disposat a rectificar davant un bon argument. Per altre banda, si algú entén que aquesta formula podria ser valida per enriquir el format de la Divisió d'Honor, si està a la seva mà, si us
plau, que ho porti al fòrum de debat que sembla ser està previst que es faci abans de l'assemblea de clubs.
En tot cas, moltes gràcies a tots els que heu llegit fins aquí, és obvi que costa menys llegir a Facebook o Twitter.
Salut i escacs,
4 comentaris:
Salut Roger, interessant article com sempre. Jo el defecte que li trobaria a aquest sistema és que hi hauria mes encontres a primera fase que serien intranscendents. Per exemple algun que enfrontés un equip virtualment classificat pel grup A, contra un altre que sap que el seu objectiu es no baixar. Amb el sistema actual, tots els encontres de Primera Fase tenen la seva part d'emoció perque saps que tots els punts et valdran per la segona. També penso que igualment es fagi el sistema que es fagi tindrà algun petit defecte o virtut especial.
Bon dia Enric,
Moltes gràcies per les teves paraules. Començo pel final, pel que dius coincidim de què és un sistema imperfecte i que es faci com es faci sempre hi hauran defectes.
Bé, però això no vol dir que no mirem de fer-lo el menys imperfecte possible. Tenim dues fases, la fase prèvia i la fase final, i en les dues fases amb el sistema actual ens trobem que són lligues imperfectes. Amb el sistema que jo proposo, en la fase final (que és la fonamental) són dues lligues perfectes; sincerament crec que això és una millora del sistema.
Una altra qüestió és si és vol millorar el sistema o si el que és vol és introduir “parches” a partir dels interessos de cada club.
En fi, tan sols he volgut introduir una proposta que crec que és molt correcta.
M’agradaria que es tingués en consideració en el debat que sembla que tindran els clubs de Divisió d’Honor abans de l’Assemblea de la Federació.
Desgraciadament, no em faig gaires il·lusions, ja que com resulta que els temes que afecten a la Divisió d’Honor es tracten en pla “lobby”, des dels altres clubs catalans no podem dir gaire.
Per cert, cada dia m’agrada més el teu web, t’estàs superant dia a dia.
Salutacions,
Hola Roger:
Comparteixo amb tu l'opiniò sobre el blog de l'Enric al qual saludo.El sistema actual de la Divisió d'Honor està fet per lluitar contra la crisi dels equips profesionals ja que al haver més equips permet "estalviar"que alguns jugadors juguin diverses rondes ja que al haver més equips tenen la clasificació asegurada.Jo crec que intentant consolidar la teva proposta i l'aportació de l'Enric la fase previa hauria d'esser de quatre grups de quatre equips clasificant els dos equips primers a la fase final A.Sent una lliga tan curta no dones opcions a fer"descansar" jugadors i llavors si dues lligues pures de vuit equips amb l'emoció asegurada.No obstant penso que en la practica es fan dues categories i potser cal ja arrodonirla.Entenc que la Divisió d'Honor es un premi a tots els clubs i quan més ample sigui millor.La meva proposta s'encamina donç a ampliar la Divisió d'Honor a vint equips i anomenar la Fase A SUPERLLIGA de cara a obtenir una major publicitat.Evidentment caldria fer-ho de manera progresiva en un parell d'anys.Concretant entenc que la meva proposta de millora a la teva es la que pot crear menys debat i la meva exigeig un debat mes profund.Una abraçada amics Fred
Hola Frederic,
La meva proposta va encaminada a que com el sistema actual no permet una lliga pura (tots contra tots) com a mínim que la segona fase si que ho sigui. Ara bé, no estic d'acord en obrir a més equips la màxima competició; això el que faria és fer una competició cada cop més vulgar.
Crec que el camí hauria de ser tot el contrari, dignificar la Divisió d'Honor catalana. I això passa, ens agradi o no, amb una competició amb menys equips que permeti una lliga de tots contra tots; una lliga que no hagi grans diferencies entre els equips, una lliga altament competitiva que obligués a tots els equips a presentar les millors alineacions totes les rondes.
Per exemple, una lliga com totes les altres categories, els 10 millors equips actuals a 9 rondes; seria altament competitiva i no es prestaria tant com ara a l'especulació d'alineacions.
Però clar, després de l'augment a 16 equips, les solucions racionals són realment complicades... i més si ho tenen que decidir entre ells.
Bé, afortunadament encara podem opinar des de fora, és l'avantatge de tenir un bloc.
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada