Normalment, quan parlo d'un gran campió de la història dels escacs em baso en la seva biografia, els seus èxits, les seves partides més brillants, anècdotes i qüestions similars; en aquest article no vull parlar d'això.
És clar que Wilhelm Steinitz va ser un gran campió, el millor jugador del seu temps i primer Campió del món oficial. Si voleu informació sobre Stenitz podeu consultar aquests enllaços:
http://enciclopedia.us.es/index.php/Wilhelm_Steinitz
http://www.escacsrubi.com/portada/galeria/steinitz.htm
http://www.ajedrezdeataque.com/04%20Articulos/03%20Steinitz/Steinitz.htm
http://www.todoajedrez.com.ar/biografiasajedrez/wilhelm_steinitz.php
En aquest article vull parlar de l'aportació i llegat que Steinitz va fer al món dels escacs, des del meu punt de vista, l'aportació més important de la història del nostre joc.
Gary Kasparov, en la seva col·lecció de llibres "Mis geniales predecesores", en el volum 1, quan parla de Steinitz, comença dient: "Wilhem Steinitz (14.5.1836 - 12.8.1900) no només va ser el primer campió del món, sinó també un gran investigador, el creador d'una nova escola d'escacs, l'Escola Posicional".
El pensament de Steinitz partia del principi que tot pla ha de tenir les seves motivacions. Cap dels predecessors de Steinitz havia tingut una idea clara sobre l'essència d'aquesta base. Steinitz va sentir que el pla per assegurar tenir èxit al tauler, hauria de tenir una altra base diferent de la que li van adjudicar aquells que afirmaven que el pla es basa en la genialitat del jugador, en la inventiva creadora del mestre. Steinitz sentia que no calia buscar aquesta base en la personalitat o en les idees del jugador, sinó en la situació (posició) que està present en el tauler. I amb això, que no s'ha de buscar-ho en forma d'una combinació, sinó en una cosa completament diferent, precisament en l'avaluació. Steinitz va aïllar un bon nombre de significatives característiques posicionals i va descobrir que els brillants atacs sovint tenien èxit només a causa d'una feble defensa. De manera que en el seu lloc va forjar el concepte d'atac ben fundat, com a conseqüència de l'acumulació gradual de petits avantatges. És això el que sentia i que li va servir d'impuls per crear la seva teoria exposada després al món escaquístic.
En aquest sentit, Lasker va dir: "El món del seu temps no va saber apreciar les aportacions de Stenitz; tampoc ho van comprendre els escaquistes. I no obstant això, la seva idea va ser revolucionària: és aplicable, sens dubte no només als escacs (i que són els escacs?), sinó a qualsevol activitat raonable dirigida a cert objectiu ... ".
És obvi que no comprarem un pis sense fer una avaluació prèvia de la situació concreta. Tampoc cap empresari pot pretendre tenir èxit sense fer les avaluacions oportunes abans de prendre decisions en el seu negoci; doncs en els escacs previs a les teories de Stenitz, això no es feia, els jugadors obrien línies entregant peons, fins i tot peces, i després el que tenia més talen s'imposava amb una bonica combinació.
Podríem resumir aquest principi bàsic (el de l'avaluació) així: el pla d'un escaquista sempre s'ha de basar en l'avaluació. Ara bé, avaluar, considerar críticament, jutjar, valorar, estimar alguna cosa no pressuposa un coneixement exacte. Però el coneixement que adquirim mitjançant l'avaluació, encara que no sigui exacte constitueix, segons el principi de Steinitz, una guia eficaç per l'escaquista.
Partint d'aquest principi, Steinitz crea tota una nova teoria.
Existeixen nombroses publicacions sobre l'obra del primer campió mundial i la seva teoria.
Especialment interessant, és el capítol "Joc posicional" del "Manual del joc d'escacs", escrit per Lasker; així com la part respectiva en el "Curs de les lliçons escaquístiques", escrites per Euwe.
En el seu "Manual del joc d'escacs", Lasker va fer una esplèndida explicació filosòfica del significat de la teoria de Steinitz he aquí algunes cites d'aquesta obra:
"... Wilhelm Steinitz va declarar els principis de l'estratègia d'escacs. Els principis com a tals, tot i que es refereixen a l'esfera del pensament abstracte, amb les seves arrels estan vinculades amb la vida. Hi ha moltes idees despreses de la vida que es presenten més pintoresques i atraients que les idees basades en la realitat. Per això i per separar els principis veritables dels falsos, Steinitz no va escatimar temps per descobrir acuradament les arrels mateixes de l'art de Morphy. I al descobrir-ho, dir al món escaquístic: "He aquí la idea dels escacs, la idea per la qual aquest joc va ser inventat fa milers d'anys. Escolteu i no us preocupeu amb la vostra sentència, ja que es tracta d'una cosa tan sublim que no arribo a dominar".
"Però el món no va voler escoltar i es reia burleta. Aquest barbut presumeix d'haver descobert alguna cosa transcendental? Suposem que el tipus juga bé als escacs. I què? Simplement ha adquirit la destresa jugant. Els escacs és igual al billar o al punyet: qui té molta pràctica, juga bé. Però un jugador, per ventura pot ensenyar coses serioses? Els catedràtics universitaris no són nens que juguen al punyet".
"Però el món no tenia raó. El just era el contrari: Steinitz era un pensador que mereixia una càtedra. Fins i tot no era jugador, per ser-ho era massa profund. Va ser vençut per un jugador i va morir menyspreat pel món. I jo, el seu vencedor, reconec que el meu deure és recompensar els seus mèrits valorant degudament la seva obra".
Euwe en el seu llibre fa una descripció més puntual.
"La tesi de Steinitz diu: Fes el teu pla d'acord amb la posició. Aquesta frase expressa amb claredat l'opinió que tenia Steinitz de l'estil atacant dels seus contemporanis. S'ha d'atacar només quan certs indicis ho motivin. I d'aquí jeu el camí directe cap a la doctrina de Steinitz sobre l'acumulació, segons la qual un ha d'emprendre un atac només quan té acumulat un nombre suficient de lleugeres avantatges. Steinitz subratlla especialment la importància d'aquestes lleugeres avantatges, com ara domini del centre, major mobilitat de les peces, etc., etc."
"Aquests avantatges es divideixen en dos grups: les de caràcter provisional i les de caràcter estable (duradores). És evident que els esforços de cada contrincant han de ser orientats en primer lloc a acumular les avantatges estables i simultàniament a transformar avantatges provisionals en estables"
Com a conclusió podem dir que la teoria de Steinitz és la següent: la partida d'escacs a de transcórrer conforme al pla basat en la avaluació de la posició.
Des dels temps de Steinitz a plogut molt i molt, els escacs han canviat radicalment, algunes tesis de la seva teoria han sigut canviades i/o millorades; alguns plantejaments radicals van crear molta polèmica al seu moment (hipermodernisme). Però el que està clar, és que les tesis de la teoria d'Steinitz van crear el primer esglaó (potser més d'un esglaó) de l'escala que ens ha permés arribar als escacs actuals.
Salut i escacs,
2 comentaris:
Hola Roger: Aquesta setmana vaig tard pero el teu article sobre Steinitz després de "patir " durant nou setmanes els resultats del teu Club(oi Enric?) m´ha encantat pero vull fer varies lectures abans de fer un comentari més extens.Desde aqui recomano a tots els lectors quer facin la màxima difusió d'aquest text com ho faré jo també.Molt bé company!!! Fred
Gràcies Frederic,
No obstant aquest agraïment, la crònica del per equips sempre l’he fet, en concret durant quatre anys vaig parlar dels resultats del Congrés; és normal que parli de l’equip amb el que jugo, no creus?
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada