El Grup primer de la Primera Divisió, és presentava, a priori, com a més assequible respecte al altre grup de la Primera Divisió. És a dir, que aquest any els grups de la Primera Divisió semblaven més desequilibrats que en altres ocasions.
Això en teoria, potser era i ha estat així, però la pràctica ha demostrat que el que ens diu el factor Elo, després, sobre el tauler no sempre és així.
Aquest grup ha estat fortament igualat i, molt i molt complicat. Posaré alguns exemples que refermen aquestes paraules:
El Sant Boi, inapel·lable dominador del grup, va perdre a la primera ronda amb el Vilafranca i el va condicionar bona part de la competició.
El Catalonia, segon classificat, va perdre amb el Tàrrega (7è classificat) i va empatar amb el Jake (9è) i l’Andorra (10è).
El Sant Martí, tercer classificat, va empatar amb el Gran Penya (6è) i amb el Jake (9è).
El Vilafranca, quart classificat, va empatar amb el Tàrrega (7è) i va perdre amb el Barcelona UGA B (8è) i amb el Jake (9è).
El Barcelona UGA B ha quedat 8è, el que representa que té que jugar el Play Off per a la permanència, doncs bé, a la cinquena ronda aquest equip anava primer amb quatre punts, els mateixos de la classificació final.
Tot plegat molt complicat i fora de la lògica que imposa habitualment l’Elo.
Us passo la classificació final d’aquest grup:
Com he comentat fa unes línies, el Sant Boi ha estat el gran dominador del grup sense cap matís. Tan sols felicitar-los i desitjar-los que la temporada 2016 no pateixin gaire els rigors de la Divisió d’Honor.
El Catalonia ha quedat segon i jugarà el Play Off per l’ascens a la Divisió d’Honor; els desitjo el millor en aquest matx, però de ben segur que si ho volen aconseguir tindran que posar “més ganes” de les que han demostrat a la lliga.
El Sant Martí, com he comentat en algunes de les meves cròniques precedents, hem estat clarament per sota de les nostres possibilitats. Bé, això va com va, i els estats de forma i anímics dels jugadors també juguen un paper cabdal. De ben segur que el proper any ho farem força millor.
Voldria comentar la gran combativitat del Vilafranca, La Comena, Gran Penya i Tàrrega.
El Vilafranca ja no és cap sorpresa que estigui a la part alta de la classificació i que no passi cap problema per mantenir la categoria, han aconseguit un equip molt equilibrat i combatiu, amb el qual cap equip pot estar segur de puntuar.
La Colmena és un equip que ha aconseguit ser una “pinya”, quasi una família (és broma); al començament de la competició era una incògnita si hauria de lluitar per la permanència, res més juny de la realitat, sempre ha anat en una posició còmoda, és més, crec que en algun moment ha anat primer.
El Gran Penya ha fet un campionat molt digne, era un dels candidats a baixar (fins i tot ells ho pensaven), però han estat un equip compacte, difícil de superar, i han mantingut la categoria amb total mereixement.
El Tàrrega ha mantingut la categoria per tercer any consecutiu, això no pot ser casualitat, també he de dir que aquest any han presentat alineacions (en general) molt millors que les de l’any passat.
El Barcelona UGA B té equip de sobres per mantenir-se sense problemes en aquesta categoria, van arribar a la cinquena ronda amb quatre punts i van pensar que ja estaven salvats (en realitat ho pensàvem tots) i van canviar les alineacions radicalment. Però, sorpresa, sorpresa, al final van empatar amb dos equips més amb els mateixos punts però amb pitjor desempat i ara tenen que jugar el Play Off per la permanència; els desitjo sort, però millor que presentin una bona alineació.
Francament, no pensava que el Jake i l’Andorra baixessin de categoria. Al Jake potser (no ho sé) els ha passat com a nosaltres, no han estat en la forma adequada. L’Andorra, a part de potser altres problemes, el que està clar és que han presentat alineacions molt per sota de la millor que poden presentar i aquesta és una categoria que no perdona.
Un campionat molt competit, molt distant del què la diferència d’Elo entre els components dels equips ens feia pensar abans de què comences la competició, però, un campionat vibrant i divertit.
Fins aquí aquest breu i personal resum del que ha estat aquest Grup I de la Primera Divisió Nacional de Catalunya.
Salut i escacs,
2 comentaris:
Hola Roger Com de costum m'has sorprés fent un excelent resum.Pensava que agafaries vacances pero afortunadament pels teus lectors no els has deixat a l'estacada.Jo també felicito al Sant Boi i lamento el descens del Jake no tant el de l'Andorra per motius únicament económics.Si ens hagués tocat anar a Andorra aquest any hauriem d'haver fet alguna cosa molt imaginativa per poder pagar el viatge.En quant al Barcelona-UGA van intentar reforçar l'equip C i això els hi ha pasat factura i no sé si amb la nova normativa ara podrán "reforçar" el B.En quant als nivells d'ELO penso que avui amb la informació del Chess-Results i la perdua de confiança quan no es produeixen els resultats esperats cal entendre algunes actuacions globals.Fins la propera setmana company!!!! Fred
Bon dia Frederic,
Tal i com ja saps, he fet unes "mini vacances" com a mi m'agraden, es a dir, tot el que pot ser més apartat del que és habitual a Barcelona, tranquil·litat i bons aires que poder respirar, i per suposat, totalment desconnectat d'Internet i altres artilugis que "carrega el diable".
Bé, bromes a part, ahir al vespre vam tornar (poc abans del partit del Barça) i avui estic en condicions de contestar la teva entrada.
Sense que serveixi de precedent, estic molt d'acord amb tot el que dius, no sé si l'aire pur m'ha "atontat" més del compte o que el que dius té molt sentit? Millor que sigui lo segon, no creus?
Salutacions, company,
Publica un comentari a l'entrada