diumenge, 5 de gener del 2014

Escacs femenins a Catalunya




Aquests dies festius, estava seguint per Internet el festival d’escacs que any rere any està consolidant fantàsticament el Club Peona i Peó. Aquest any, a part dels dos opens, l’A i el B, també s’està jugant un tancat per a norma de Mestre Català.

En aquest tancat estan jugant dues joves jugadores, l’Elisabet Ruiz, actual Campiona de Catalunya, i la Ga·la Garcia-Castany. Aquestes dues jugadores són, al meu parer, les jugadores a nivell aficionat amb més combativitat i progressió dels escacs femenins catalans...



Estava en aquests pensaments, quan vaig pensar que potser podia fer referència  en aquest bloc als escacs femenins a Catalunya en general.

La primera sorpresa (o potser no tanta) és la poca informació que hi ha sobre aquest tema.

La Federació de Catalunya d’Escacs no aporta gaire informació al seu web, tan sols parla dels tornejos actuals. Això si, he trobat la relació de Campionats de Catalunya femenins i les seves campiones. Ho podeu consultar en aquest enllaç.

El gran referent actual de la història dels escacs catalans és el Joaquim Travesset Barba amb els seus fantàstics articles al web Ajedrez 365. Tampoc ha parlat gaire dels escacs femenins, però he trobat un interessant article d’un torneig internacional femení jugat a Barcelona l’any 1949.

El primer Campionat de Catalunya Femení és va jugar l’any 1932 i el va guanyar la Maria Luisa de Zengotita.

Però la gran dominadora d’aquells temps (dècades 1930-1950) va ser la Glòria Velat, guanyadora del campiona en 6 ocasions.


La dècada del 1950 va ser dominada per la que per mi ha estat la jugadora amb majúscules dels escacs catalans, la Pepita Ferrer. La Pepita va ser la primera jugadora que va jugar amb els homes de tu a tu, sense cap mena de complex; obrint les portes a les futures generacions de jugadores. Va guanyar el campionat en 5 ocasions, crec que no va guanyar més perquè no els va jugar, curiosament va guanyar més campionats femenins d’Espanya, 8 campionats.


Hem de destacar també a la Sra. Júlia Maldonado, guanyadora del campionat els anys 1946, 1963, 1965 (compartit amb la Maria Rosa Ribes) i 1966. Vaig tenir la sort de conèixer a la Sra. Maldonado l’any 1974 quan vaig fitxar pel Club d’Escacs Congrés, ja que ella també militava en aquest club. Tenia ja molts anys i el seu nivell escaquístic ja no era igual que abans, però sempre estava disposada a jugar una partida amistosa. En un club que en aquells temps predominava la gent jove, per a nosaltres era i sempre serà la Sra. Maldonado.


La gran dominadora de la segona meitat de la dècada dels anys 60 i primera meitat dels anys 70 del segle passat va ser la Maria Rosa Ribes que va guanyar el campionat en 10 ocasions.


La gran dominadora del Campionat de Catalunya femení des de l’any 1975 fins l’any 1984 va ser la Teresa Canela que el va guanyar en 7 ocasions. En aquestes dates, la seva germana Conxita el va guanyar en dues ocasions els anys 1977 i 1980. L’any 1981 el va guanyar la Pepita Ferrrer.



Vaig tenir el plaer de conèixer a les germanes Canela en aquells temps, ja que eren jugadores del Club d’Escacs Congrés, unes meravelloses persones.

Els cinc següents campionats els va guanyar la Mònica Vilar, una de les més fortes jugadores que ha donat el nostre país. També va guanyar els anys 1991 i 1995, amb 7 títols al seu palmarès.


Cal remarcar també la Immaculada Hernando que va guanyar el Campionat de Catalunya Femení en 4 ocasions: 1992, 1998, 2001 i 2002.


No puc tancar aquest repertori de jugadores destacades al Campiona de Catalunya Femení sense esmentar a la Beatriz Alfonso, que a pesar que tan sols l'ha guanyat 3 vegades, ha demostrat durant anys i anys ser una de les més fortes jugadores de Catalunya.


Després d’aquesta introducció al Campionat de Catalunya Femení, vull parlar ara del rànquing actual de les jugadores amb fitxa de la Federació Catalana d’Escacs.

Sobre aquest tema un aclariments, el rànquing pot canviar, ja que el termini per a fitxar encara està obert.

Bé, aquest és el rànquing de les jugadores per sobre dels 2000 d’Elo Català:


Ana Matnadze 2520. Peona i Peó


Olga Alexandrova 2448. Barcelona UGA


Sophie Milliet 2372. Escola d’Escacs de Barcelona


Yanira Vigoa 2321. Figueres

  • Patricia Llaneza 2306. Foment Martinenc
  • Mònica Vilar 2243. Olot
  • Tatjana Plachkinova 2228. Escola d’Escacs de Salou
  • Judit Clopés 2227. Tres Peons
  • Gal•la Garcia-Castany 2215. Societat Coral Colon de Sabadell
  • Beatriz Alfonso 2207. La Colmena
  • Elisabet Ruiz 2194. Vilafranca
  • Vitaliia Tolkachova 2185. Masnou
  • Laura Martín 2182. Llinars
  • Caren San Pedro 2169. Sitges
  • Yolanda Castillo 2161. Barberà
  • Laura García 2150. Sant Gregori
  • Elisabeth Riera 2132. Cirera
  • Andrea Norte 2117. Cerdanyola del Vallès
  • Tatiana Yastrebova 2108. Escola d’Escacs de Barcelona
  • Elizabeth Paola Moreno 2102. Escola d’Escacs de Barcelona
  • Clara Orriols 2099. Tres Peons
  • Yolanda Peñas 2093. Ideal Clavé
  • Diana Ruth López 2080. Sant Martí
  • Karla Medina 2080. Sant Martí
  • Sílvia Folch 2078. Ateneu Colon
  • Teresa Helena Balcells 2072. Tornabous
  • Andrea Lafuente 2052. Llinars
  • Imma Hernando 2052. Cadena
  • Elena Casset  2045. Comtal
  • Cora Castellet 2037. Cerdanyola del Vallès
  • Carla Martín 2035. Peona i Peó
  • Maria Manelidou 2030. Sant Josep de Badalona
  • Sandra Escobar 2015. Sant Martí
  • Ana Benito 2013. Badia
  • Andrea Jausas 2010. EDAMI
  • Daniela Velasco 2003. Peona i Peó

Amb aquesta informació acabo aquest article, constatant la poca informació que es pot trobar sobre els escacs femenins a Catalunya. Com sempre, animar-vos a que si trobeu algun error en aquesta informació, m’ho digueu; i si la voleu complementar, seria fantàstic.

Salut i escacs,

4 comentaris:

Enric Garcia Garrido ha dit...

Molt bon article Roger i gràcies per les lloances a l'Open de Peona i Peó. Coincideixo amb tu que es tracta poc a nivell informació, sobre els escacs femenins a Catalunya. Ja no tan sols a nivell Federació sino en general. Del teu article el que si anomenaria també a la Laura Martin; quan parles de la Gal·la i la Eli com les dues jugadores amb més progressió de Catalunya. La Laura ha portat una progressió molt semblant a les altres dues, i al darrer Campionat de Catalunya Individual va fer inclús millor paper. També hi ha l'Andrea i la Joana Ros però encara són massa joves, els hi queda camí, crec que fas bé de no citar-les encara aquestes; ja arribarà el moment. Enhorabona per l'article.

Roger Salvo ha dit...

Gràcies Enric, t'agraeixo la teva amable aportació. Referent al teu criteri sobre la Laura Martín, no te'l discuteixo en absolut, inqüestionablement tens raó, possiblement podríem incloure a més jugadores però això donaria per a un nou article.

El que si és una pena, és la poca sensibilitat que tenim en guardar i mimar la nostra història, la història dels escacs catalans.

Es tindria que fer alguna cosa en aquest sentit, però com en altres tantes coses, l'urgent no ens deixa fer l'important.

Salutacions,

Fred ha dit...

Hola Roger: Em faig vell.Estic totalment d'acord amb l'Enric i també amb tu i aixó que sempre m'encanta discutir amb tú i sobretot portar-te la contraria comença a esser preocupant encara que sempre puc dir que he recuperat la "saviesa".De la Sra.Maldonado només puc dir coses bones ja que mai tenia un no per a ningú a l'hora de fer una partida.Estic totalment d'acord amb els comentaris sobre la Pepita Ferrer que a nivell estatal es va "atrevir" a jugar amb els " homes" d'igual a igual I en quant a la Conxita Canela em va comentar un dia que eren tres i no dos els Campionats de Catalunya.Avui li demanaré que envii la esmena i a la vegada li demanaré que ho notifiqi a la Federació.Molts anims Roger!! Has recuperat l'esprit!!!! Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Em sembla molt bé que estiguis d’acord amb mi, però potser que em portis una mica la contraria, com és habitual en tu, que si no això pot ser molt avorrit.

Referent a el que expliques de la Conxita, això si que em preocupa, ja que si el llistat de la Federació no és correcte doncs malament.

No obstant això, també dir que la Federació també es pot equivocar i si les persones implicades no ho diuen, l’equivocació pot quedar per a sempre.

Salutacions,