diumenge, 10 de novembre de 2013

Blocs


Porto des de l’estiu de l’any 2009 escrivint en aquest bloc, la meva intenció era escriure, com a mínim, un article cada setmana. Avui, després de més de quatre anys, aquest plantejament ho he complert.

Els meus articles surten habitualment amb una puntualitat setmanal (menys el mes d'agost)  i si alguna vegada em retardo una mica, sempre hi ha algun amic que em “tira de les orelles”.

Aquesta mena d’obligació auto imposada, de vegades és gratificant, ja que hi ha temes dels que vols parlar i escrius amb gran satisfacció; però, en altres ocasions, arriba el cap de setmana i et dius: que puc escriure avui?

No és casualitat que cada vegada desapareguin més blocs, em refereixo a blocs d’escacs naturalment. És habitual que apareguin blocs, durin uns mesos i després desapareguin del mapa. Però no és a aquests als que em refereixo, em refereixo als blocs consolidats durant anys.

Fa alguns mesos van tancar portes dos blocs de referència (com a mínim per a mi): Horse de Madera (Ismael Molano) i Sonidos de Mascota (Alejandro Darias).

Trobem també blocs, totalment consolidats, que ara s’han tornat altament intermitents en l’aparició dels seus articles. Com a exemple us passo els següents:



És una pena que la Patricia Llaneza prefereixi “piular” i no escrigui més al seu bloc, sempre he considerat que la Patricia és de les persones amb més capacitat per escriure entre els “blocaires” aficionats als escacs.











Afortunadament encara queden blocs amb una perseverança a prova de “bombes”: Aquests són els meus blocs de referència:











Per terminar us poso els blocs amics:



El blog de Catulo
El Joan Fontanillas i el seu fantàstic bloc, van ser els “culpables” de què jo m’aficionés a aquests meravellós món.



El planeta de Saba

Bloc autèntic, tan autèntic com és el seu autor, el Jordi Sabater. Gran persona.



El blog de los “Mon”

Bloc de Pablo Castillo i Luis Sánchez, que ens informa de l’actualitat de les competicions que organitza el Club d’Escacs Sant Martí. Que no són poques!




Estic preocupat perquè em sembla que em deixo algun bloc, demano disculpes si aquest és el cas. No obstant això, es té que tenir en compte que no he volgut parlar en aquest article de webs, ni tampoc de blocs de clubs. Si de cas això ho deixo per a un posterior article.

Salut i escacs,

12 comentaris:

Fred ha dit...

Amic Roger:
La setmana pasada vaig faltar al meu comentari i et demano disculpes,la meva excusa de que sóc un jubilat molt enfeinat amb tu no serveix ja que ens coneixem molt bé. Primer de tot felicitarte pel teu comentari de la setmana pasada que denota una gran sensibilitat per la nostra história escaquista.Per la meva partjo vaig tindre la oportunitat oferida per en Frederic Sala(epd) d'explicar la petita história del Club d'escacs Congrés.La primera vegada jo era molt jove i no vaig entendre la importància que tindria anys després aquesta informaciò.La segona vegada si vaig comprendre i li vaig demanar al Sr.Sala com li deiem tots que comencés a escriure i va començar a posar fil a l'agulla peró malauradament mesos despres ens va deixar i la història va quedar inacabada.En quant a una història més acurada dels escacs catalans considero que tenim una persona molt adient(Joaquim Travesset i Barba) i com que el nostre President es un lector d'aquest bloc llenço aquesta idea per si es pot fer alguna cosa.En quant a l'article d'aquesta setmana t'agraeixo aquesta informació(alguns no els conexia i altres no els seguia prou.)Sempre es bò que es parli del nostre esport joc,ciencia.En quant al que tu dius del comentari setmanal estic d'acord amb tu amb que es molt dur trobar un comentari setmanal-Jo penso que et seria més gratificant dividir el teu bloc en tres comentaris informatius i un d'opinió així tres setmanes ja ho tindries fet i el teu comentari mensual d'opinió estaria molt més treballat.Com a lector entusiasta del teu bloc i suscriptor(je,je) em permeto dir-ho.Cordialment Frederic Andreu
Nota:Veient l'encapsalament del teu bloc veig que has complert la teva"amenaça".Vagis on vagis que Caissa t'acompanyi

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,
Dius moltes coses i totes em semblen molt correctes, encara que el tema de l’article mensual no he acabat d’entendre’l-ho.

Referent al tema de la teva nota, mai va ser una “amenaça”, tan sols una opció personal. T’agraeixo les teves paraules, sóc conscient que els amics sempre estan propers.

Una abraçada,

Fred ha dit...

Hola de nou Roger:
El que volia dir es que tres articles podrien esser informatius de coses que succeexen i no hi ha massa resò per exemple el Campionat Universitari.I mestre tant vas treballant l'article del mes per exemple el Trofeu"DICEN" convidant a la gent a participar opinant si es posible avui recuperar aquest torneig que en el Club hem fet diverses vegades amb molta modestia pero que penso seria factible fer-ho a nivell de la Gran Barcelona com a minim afegint un sistema semblant al dels Jocs Olimpics en les competicions per equips.O el tema de les llicencies d'aquest any etc...Així durant tres setmanes"informes" d'activitats que no surten ni a les revistes especialitzades i treballes a fons l'ARTICLE en majuscules.Penso que ets una persona molt adient per fer-ho ja que al no ser de cap Club(en el sentit de que no ets gens "sectari" i el teu famòs esprit hipercritic pot donar una visiò renovada de les coses que afecten als escacs en general.Una altre abraçada Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Ara ja ho tinc més clar. Gràcies per la teva aportació i els teus suggeriments.

Això del meu “esperit hipercrític”, últimament ho estàs repetint molt, al final la gent s'ho creurà. Si dir les coses tal com un les veu tu creus que és ser hipercrític, doncs, sí, ho sóc.

Salutacions,

Ramon Povill ha dit...

Hola Roger

De moment tenint en compte que ets un dels pocs "bloggistes" d'escacs que mantenen la regularitat (cosa que falta a altres blogs també interessants però mès "anàrquics") ets l'únic "blogger" no Peona i Peó que tenim enllaçat des de la web. Espero que no et molesti.

Salutacions i no facis massa cas al Frederic.

Salutacions Frederic i no em facis massa cas a mi.

Roger Salvo ha dit...

Hola Ramon,

Quina alegria saber de tu, és per a mi un honor que poseu el meu bloc al vostre web. El Peona i Peó, és un dels clubs aficionats més important en aquests moments. Ho esteu fent força bé.

Us desitjo molta sort en aquesta nova experiència a la Divisió d’Honor.

Salutacions,

Fred ha dit...

Hola Roger:
Noi,aquesta setmana ens comuniquem molt i m'en alegro.No repetiré la expresio maleida però si em reafirmo en lo dit.Al mirar les coses des de fora dones una visió que els dirigents carismàtics necesitem ja que desgraciadament no tenim oposiciò peró moltes vegades la manca de braços o de temps ens fa fer coses que tenint tota l'autoritat moral per fer-les voregen la frontera del que seria desitjable.
Amic Ramón:En Roger es el meu millor amic i per tant el meu comentari que a ell no li sembla bé per a mi es una de les moltes virtuts que té i per aixó crec que ha profundisar en aquest cami.Jo també os felicito per l'ascens a Divisió d'Honor encara que tant tu com el teu fill Xavi per mi sempre sereu"Congresistas en el exilio"i sempre esperaré el vostre retorn.Una abraçada i molts exits Frederic

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Veig que tens ganes d’escriure, bé, per a mi perfecte, estàs a casa teva. Tan sols una apreciació, això de “dirigents carismàtics” no creus que no queda gaire bé que ho diguis de tu mateix. Potser que siguis carismàtic, no t’ho discuteixo, però modest, no crec que ho siguis gaire. No creus, campió?

Bé, no em facis gaire cas que és broma.

Salutacions,

Jordi Sabater ha dit...

Hola maco! Moltes mercès per les teves paraules. No cal dir que penso el mateix de tú. Una abraçada Campió!

Roger Salvo ha dit...

Hola Jordi,

Gràcies a tu per la teva manera de ser, un dia d'aquests em passo pel club i parlem.

Salutacions,

Fred ha dit...

Amic Roger:
Tens tota la raó en el teu ultim comentari.L¡home es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules com be deia en Confucio o algù de la seva famil-lia.L'origen de la expresio carismatic em ve donada per la lectura del llibre Asesinato en el Comité Central on un personatge demana la paraula per comentar el seu vot negatiu envers dels 150 positius per l'elecció d'un càrrec i quan pren la paraula diu:He votado negativamente para educar a los dirigentes carismáticos en la creencia de que no son dioses.Per aixó dic sempre que puc dic que comprenent les dificultats de qualsevol càrrec amateur per poder fer bé la seva feina degut a la manca de temps i de col-laboració cal animar a les persones com tu a mantenir l'analisi critic.Aixó es el que volia dir peró la meva boutade sense aquesta reflexió m'ha fet quedar com definia molt bé en Carles Falcón:Mira,ha parlat Modesto Rodriguez,submarinista.Suposo que aquesta setmana estic en un núvol i s'em pot perdonar tot ja que estic jugant el Veterans de BCN i el estar a mig punt de dos jugadors molt admirats per mi(Simón i Bautista)i havent guanyat al tercer Llibert Llaverias i estar devant d'una colla de jugadors que juguen millor que jo(sense falsa modestia)La setmana que llogicament em faràn baixar del glorioso ensueño i llavors ja no comentaré tant.Una abraçada i fins la setmana entrant.Aquesta ja no parlaré tant ho prometo Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola de nou Frederic,

Doncs gràcies per donar-me la raó, més que res, perquè sempre agrada.

Enhorabona per anar tan bé al Campionat de Veterans de Barcelona, “quien tuvo retuvo”, i si això et provoca incontinència verbal (en aquest cas escrita) , doncs, també perfecte.

Em sembla que un cosí germà de Confuci va dir, no prometis el que no ets capaç de complir.

Salutacions,