diumenge, 20 d’octubre del 2013

Recordant el "Trofeu Dicen..."

Possiblement per molts dels escaquistes actuals aquest torneig no els digui gaire, altres potser el recorden vagament, però el cert és que el “Trofeu Dicen...” va ser tot un clàssic entre l’any 1967 i l’any 1976.

El “Dicen” com ens agradava denominar-lo, era el torneig que tancava la temporada, quan la temporada començava a la tardor i  finalitzava a l’estiu. Era un torneig diferent, ja que era sistema copa, és a dir amb eliminatòries, passant el guanyador. Això si, existien repesques; existien quatre categories: Mestres i Preferents, Primeres, Segones i Terceres. Quan els Mestres o Preferents perdien quedaven eliminats, però si els de les altres categories perdien amb un jugador d’una categoria superior, passaven a la repesca de la seva categoria.

Era un torneig amb moltes sorpreses, aquí no valia el que passa sovint al “Sistema Suís” de perdre la primera ronda amb un jugador considerat inferior i després recuperar-se i fer un bon torneig. Aquest era el torneig del “KO”, pur i dur; també comentar que si la partida acabava en taules es jugava una partida ràpida a cinc minuts amb els colors canviats i si persistien les taules es tornava a jugar una altra partida ràpida canviant altre vegada els colors, fins que un dels dos contrincants aconseguia la victòria.

Els “Trofeu Dicen...” es jugaven els dissabtes a la nit, sovint nits caloroses, però l’ambient era molt bo, molta gent es quedava fins el final de les partides per poder seguir les partides ràpides de les que havien finalitzat en taules; partides intenses i dramàtiques.

El torneig el patrocinava el desaparegut diari esportiu “Dicen...” (1952-1985) , en aquells temps tan sols hi havia dos diaris esportius de gran tirada a Catalunya, “El Mundo Deportivo” i el “Dicen...”, ben avançada la dècada dels 70 va sortir el “4-2-4” (1975-1980) diari esportiu que de la mà del meu amic Rocamora va introduir molt bones cròniques d’escacs.

La primera edició del torneig es va jugar l’any 1967 i el va guanyar el Victoriano Soria, magnífic i problemàtic jugador.



Us poso els guanyadors d’aquest torneig:

  • 1967. Victoriano Soria.
  • 1968. Màxim Borrell.
  • 1969. Ramón Ibero.
  • 1970. Fermín Tejero.
  • 1971. Josep Paredes.
  • 1972. Ángel Martín.
  • 1973. Màxim Borrell.
  • 1974. Ángel Martín.
  • 1975. Victoriano Soria.
  • 1976. Víctor Vehí. 

Aquest torneig va tenir un precedent amb el “Torneo Dr. Puig y Puig”, que des de la dècada del 1940 es va organitzar amb variades interrupcions. El “Torneo Dr. Puig y Puig” era d’eliminatòries pures i no incentivava la participació dels jugadors de categories més baixes, no obstant això, el seu palmarès compta amb jugadors de la categoria de: Antonio Medina, Miguel Albareda, José Vilardebo, Pablo García, Alberto Perdigó, Alejandro Beltran, entre altres. També comentar que en les seves últimes edicions el jove jugador Josep Monedero, el va guanyar tres vegades i es va quedar el trofeu en propietat com indicaven les bases.


Tinc molt bons records del “Trofeu Dicen”, ja que, apart de què per la gent jove com era el meu cas després de les partides encara teníem tota la nit del dissabte a la nostra disposició, el vaig guanyar en la categoria de Primera a l’any 1975, poc abans d’anar-me a fer la “mili”. El premi era una medalla i un rellotge Festina, aquets rellotge no semblava gaire cosa, però va resultar de molt bona qualitat, encara funciona, si se li dona corda, òbviament.



En fi, una bona experiència de torneig, posteriorment ningú ha pres la iniciativa d’organitzar aquest tipus de tornejos. Suposo que la diferència és que en aquells temps no és pagava inscripció i ara si, qui pot estar disposat a pagar una inscripció si té el risc de jugar una sola partida. En realitat el torneig va desaparèixer degut a la proliferació “d’opens” per tot el territori català i aquesta llibertat d’escollir, va fer que aquest simpàtic torneig cada vegada tingués menys participació.

Bé, el passat és el passat, però és bo no perdre part dels nostres records, part de la nostra història.

Salut i escacs,

6 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:
Amb una mica de retràs paso a comentar els teus magnifics articles.Realment cada setmana et superes(de res) En quant als comentaris sobre Alekhine(em resisteixo a nomenar-lo Aliojin) estic totalment d'acord amb tu.El que ens ha de quedar son les seves extraordinaries partides.La seva vida en uns anys tan convulsos a escala mundial ens demostra que potser caldria pensar junt a les clases docents sobre escacs algunes orientacions de com sobreviure en la vida posant els escacs en el seu puny just.
En quant al Trofeu DICEN tinc un record inolvidable del teu magnific campionat que detalles òn cada dissabte vas arrossegar una colla de jugadors del Congrés a donarte suport.Només ens va faltar una pancarta i unes quantes trompetes.En quant a la seva vigencia avui penso que tal com es feia no té sentit degut als molts oberts que es fan però amb retocs crec que es podria recuperar.Per exemple penso en el torneig general tal com es feia i després de la tercera ronda fer les repesques a tots els Elos(de 100 en 100 1700,1800,etc i els que seguissin en el general fer una especie de clasificació olimpica,es a dir arribar a 32 finalistes i després fer la clasificació general es a dir els 16 perdedors a lluitar entre ells per quedar del 17 al 32 etc..Es complicat peró factible ja que un torneig del KO sempre es molt atractiu.Per suposat caldria una revisió de l'ELO per exemple només puntuar amb positiu.En fi ho deixo aqui com a proposta perque algú ho reculli.Com a minim ens treuriem uny anys de sobre!!!!!!!
Una abraçada Frederic Andreu

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Ets un magnífic exponent d’aquell refrany castellà que diu “más vale tarde que nunca”. Ja sé que ets un jubilat molt enfeinat, però home, que no costa tant entrar al dia al bloc.

Referent a les teves aportacions, moltes gràcies; no he entès gaire la teva proposta de nou “Dicen...”, ja m’ho aclariràs quan ens veiem, segur que té molta lògica.

Salutacions,

Enric Garcia Garrido ha dit...

Salutacions Roger
Sóc l'Enric de Rabiosa Actualitat. A la següent entrada que faré al meu blog t'anunciaré aquesta entrada del torneig Dicen que m'ha agradat molt.
Si em permets m'agradaria fer-te una suggerència. Al blog deus tenir alguna opció que et permeti crear enllaç entrada per entrada. Facilitaria que jo o a ajedreznd o inclús per facebook anunciessin o t'anunciessis una determinada entrada, i no només l'entrada inicial del blog. També podries crear inclús un llistat d'enllaços amb les teves entrades millors. Es només una suggerència, a partir de la meva experiència amb el meu, ja que jo ho tinc muntat així. Si no saps com va, mho miro amb el meu i et podria comentar on ho pots trobar.
I enhorabona pel teu blog que veig que darrerament està molt actiu, ja l'aniré seguint.

Fred ha dit...

Hola Roger: Abans que res molt bé la intervenció de lEnric a la que dono total suport.Tens raó estic molt enfeinat i no em sé administrar millor que hi farem!!!.Vull afegir una cosa que hem vaig descuidar en referencia a llibres descatalogats.He rebut la notificació d'una pagina web dedicada a llibres descatalogats que té per nom:www.fundacionlamarca.es
Pertany al Club Ajedrez Puerta del Sol i tenen un extens cataleg de llibres i revistes.En quant al DICEN ja ho vaig experimentar com a social nostre i clar el primer any jugar una sola partida no feia massa gracia.El segón any vaig introduir modificacions basades en els Jocs Olimpics per equips es a dir que junt amb el torneig general al quedar eliminats es participa per obtenir una clasificació de cada a obtenir una clasificació(exemple Quan queden 32 els setze eliminats juguen entre si per quedar del 17 al 32 etc...Com tu dius molt bé ho pulirem quan ens veiem de cara a recuperar la tradició del KO Molta sort demà Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Enric,

Disculpa, però ahir tarda no vaig poder entrar al bloc i aquest matí he jugat a l’Ideal d’en Clavé. He entrat ara, una mica abans de començar a veure el Barça.

Moltes gràcies per les teves paraules i totalment disposat a seguir els teus suggeriments, però, tal i com has intuït, no sé com és fa. Fa temps que vull repassar les instruccions de “Blogger” per poder fer més coses, però la veritat és que mai trobo el moment. Si em pots donar alguna pista, m’aniria molt bé.

També dir-te que sóc un seguidor del teu bloc, un gran bloc d’actualitat pràcticament diària. He de dir que apart de trobar que és un bloc que està molt bé, valoro l’esforç que representa fer un bloc d’aquesta mena.

Salutacions,

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Aquest matí quan t’has passat pel local de joc de l’Open Ideal Clavé, la veritat és que no he pogut estar gaire per tu, ni pel que em comentaves, ja que la meva partida estava molt complicada i tenia la ment més en la partida que en les teves paraules.

Tampoc havia llegit les teves paraules en aquest bloc i no sabia de què em parlaves. Disculpa si he estat distant, no era la meva intenció, però la partida era la partida.

Gràcies Frederic per les teves aportacions, de ben segur que es podria organitzar un torneig com tu suggereixes.

Salutacions,