Fa uns dies, llegint les resolucions del Comitè de competició de la Federació Catalana d'Escacs, em va cridar l'atenció la resolució 09/2013. Podeu consultar aquesta resolució des d'aquets enllaç.
Si heu llegit la resolució, véreu que es tracta d'un cas d'haver sonat el telèfon mòbil en un matx del Campionat de Catalunya per equips. El Comitè de competició va apercebre al jugador que li va sonar el mòbil a pesar que aquest estava apagat. Menys mal que era un campionat per equips, perquè en un campionat amb àrbitre potser hagués perdut el punt.
Aquest fet em va portar a pensar en una anècdota que em va passar, fa poques setmanes, també al passat Campionat de Catalunya per equips. A quarts d'una, jo tenia una posició superior però summament complicada, corria el meu rellotge i jo estava immers en la posició; de sobte, vaig aixecar el cap i em vaig trobar el meu contrincant consultant el seu mòbil d'última generació. No havia sonat cap alarma ni feia cap soroll, però estava clar que ell estava consultant alguna cosa. Em vaig quedar perplex, li vaig preguntar que feia (he de dir que el meu to no va ser gaire amable) i ell em va respondre amb tota naturalitat que estava consultant com anava el Barça (aquell dia el Barça va jugar amb el Getafe a les 12 del migdia), li vaig contestar que allò no ho podia fer, que apagués el mòbil i que no el tornés a encendre. Em va fer cas (després de contestar a alguns que des de taules veïnes li preguntaven per com anava el partit) i vam continuar la partida sen se cap més incident.
Bé, aquestes dues situacions m'han fet pensar. Que diuen els reglaments al respecte?
LLEIS DELS ESCACS DE LA FIDE
Article 12: La conducta dels jugadors
Punt 12.3
a. Durant la partida està prohibit que els jugadors facin ús de qualssevol notes, fonts d’informació, consells o anàlisi en un altre tauler d’escacs.
b. Està prohibit tenir telèfons mòbils o qualsevol altre mitjà electrònic de comunicació sense el permís de l’àrbitre dins el recinte de joc, tret que estiguin completament desconnectats. Si algun d’aquests dispositius produeix un so, el jugador perdrà la partida. L’oponent serà declarat guanyador.
c. No obstant això, si l’oponent no pot guanyar la partida per mitjà de cap sèrie de jugades legals, la seva puntuació serà de taules.
d. Només es permetrà fumar a la zona del local designada per l’àrbitre.
Reglament general de competicions de la FCE
11. CONDUCTA DELS JUGADORS
11.1 A més del que especifiquen les Lleis dels Escacs de la FIDE, en els torneigs oficials i homologats, de la Federació Catalana d'Escacs és prohibit:
a) Fumar a la sala de joc.
b) Sortir de la sala de joc sense comunicar-ho a l'àrbitre o al delegat.
c) No es permet utilitzar telèfons mòbils ni portar cap aparell electrònic o de qualsevol aparell que permeti la comunicació del jugador amb l’exterior o l’emmagatzegament de partides o posicions a la sala de joc, excepte que hagi una autorització prèvia de l’àrbitre o els delegats que facin aquesta funció.
Circular CAT 01/2013 - Informació dels temes relacionats amb el Campionat de Catalunya per Equips 2013
Punt 13. PROBLEMÀTICA DELS TELÈFONS MÒBILS: La primera vegada que a un jugador li soni el telèfon mòbil, el Comitè de Competició li farà un avís. La segona vegada podrà ser sancionat amb inhabilitació per una o més rondes. Si a un jugador li sona el mòbil i contesta la trucada el Comitè de competició decidirà la sanció que pot comportar la pèrdua de la partida.
Sembla que està clar, aquestes dues situacions estan prohibides. Però mentre que la situació de quan sona el mòbil està clarament penalitzada, la situació de consulta d'un aparell que pugui donar informació fonamental de la partida, no està suficientment reglada la seva penalització.
Però anem a pams, està clar que si un àrbitre comprova que un jugador està consultant informació sobre la partida en joc, doncs immediatament el sancionarà, possiblement amb la pèrdua de la partida. Però aquesta situació no sempre pot estar clara, suposem que un jugador esta consultant un mòbil, aquest mòbil no ha fet cap soroll de cap mena, i quan arriba l'àrbitre a on ell és, troba (suposant que l'àrbitre s'hagi adonat o hagi rebut una queixa de l'altre jugador) que l'infractor apaga el mòbil i al•lega que estava consultant qualsevol tema aliè als escacs. Si això no està regulat, queda en les mans de l'àrbitre la resolució i/o penalització del tema?
Doncs si, aquest és el meu dubte, no he trobat cap reglament que doni una sortida reglada a aquesta situació. Sí, està prohibit, però se li diu a l'infractor que no ho torni a fer i ja està?
Crec que les noves tecnologies cada vegada donen més possibilitats als possibles infractors, que fa que les reglamentacions (més lentes en els seus canvis) cada vegada quedin més desfasades.
Bé, pel contrari, si algú sap d'alguna reglamentació que ajudi a intervenir més clarament en aquests tipus de situacions, li estaria agraït que m'ho faci saber.
Salut i escacs,
9 comentaris:
Les noves Lleis dels Escacs, ja aprovades, i que entren en vigor a partir del 1 de juliol d'enguany, en el seu article 12.3b, especifica que ni tan sols es podrà tenir el mòbil en el local de joc. I si l'àrbitre fa una excepció i permet els mòbils aquests hauran d'estar completament apagats. Si un jugador no ho compleix perdrà la partida, a no ser que les bases del torneig especifiquin una sanció menys severa. Suposo que haurem d'esperar què reglamenta la FCdE en el cas del Per Equips
Les noves Lleis dels Escacs, ja aprovades, i que entren en vigor a partir del 1 de juliol d'enguany, en el seu article 12.3b, especifica que ni tan sols es podrà tenir el mòbil en el local de joc. I si l'àrbitre fa una excepció i permet els mòbils aquests hauran d'estar completament apagats. Si un jugador no ho compleix perdrà la partida, a no ser que les bases del torneig especifiquin una sanció menys severa. Suposo que haurem d'esperar què reglamenta la FCdE en el cas del Per Equips
Gràcies Jordi pel teu aclariment, tindrem que esperar al juliol i posterior desplegament de la norma.
Salutacions,
Pensant en el teu escrit, estava imaginant què es podia fer si algú havia de dur el mòbil obligatòriament a la sala de joc, per exemple, una persona que juga fora i ha d'avisar per a que el vinguin a buscar. Un sistema potser seria tenir taquilles als clubs, de local i visitant, i tots els de l'equip, el posen allà dins mentre dura el match. No seria difícil d'aplicar en un per equips. En un obert amb 100 jugadors ja és més complicat.
Hola Joan,
Tu sempre amb idees innovadores, això dels armariets tan sols podia ser concebut per una ment “privilegiada” com la teva.
Molta sort per Hostalric “campió”.
Hauria de recollir-se alguna sanció per fer coincidir un matx de Per Equips amb el partit del Barça :-p
Respecte a l'article, crec que estem completament en mans de la bona fe dels jugadors.
Any 2013: qualsevol jugador pot anar al lavabo (segons la normativa, demanant permís a l'àrbitre o director del torneig), on es pot empapar, informàticament, de contingut teòric, assessorament sobre la partida, etc.
Any 1980 (i 2013), qualsevol jugador pot comentar la seva partida amb un company de nivell superior, fent veure que s'expliquen la vida, i, poder, fins i tot, anar d'amagatotis a consultar llibres d'escacs.
L'única manera que se m'acut d'evitar-ho és obligar al jugador a estar lligat a la cadira tota l'estona que duri la partida, amb els inconvenients que això suposa. Personalment, prefereixo refiar-me de la bona fe dels jugadors i, si cal, palmar una o dues partides per aquests motius a canvi de poder jugar tranquil i lliure la resta!
Hola Héctor,
Bé, ja veig que t'ho prens amb el teu bon humor habitual. Jo també penso que afortunadament la immensa majoria de jugadors del nostre entorn no tenen cap intenció de fer trampes, però això no vol dir que les federacions no tinguin l'obligació d'adaptar les normes a la realitat el més ràpidament possible.
Em sembla realment difícil que a l'any 1980 tu poguessis jugar cap per equips, però si que és veritat que sempre ha hagut jugadors i clubs amb una gran capacitat per a la picaresca.
Referent a lligar a les persones a la taula de joc, bé, això ja està inventat. Quan un es posa malament de temps no es pot aixecar ni per anar a pitjar. Recordo que a l'últim per equips, vaig tenir que jugar un final de 40 jugades amb menys d'un minut de temps per jugada, la veritat és que no podia ni aixecar el cap i menys saber si tenia o no "pipi".
Deixant clar que la majoria de les persones que juguem als escacs som honrades, no estic d'acord amb tu que tot es té que deixar a la bona fe. Quan hi ha problemes, la nostra obligació com a col•lectiu és intentar posar solució i aquesta obligació es més gran pels que ostenten càrrecs de representació, en el nostre cas federatius o/i de clubs. Si no ho fem així, estaríem prevalent els interessos dels corruptes per sobre dels interessos de les persones honrades.
Com s'assemblen els escacs a la vida quotidiana, no creus?
Salutacions,
Hola Roger!
En primer lloc, certament, l'any 1980 ho tenia una mica complicat per jugar un per equips, però bé, l'exemple és extrapolable als nostres dies!
Respecte als destrets de temps, certament en aquests casos el jugador està lligat a la cadira, però entenc que aquí és difícil posar-hi remei, a no ser que s'establissin pauses cada x temps de joc, independentment de la situació de la partida, cosa que veig complicada. Segurament tots som responsables i sabem que si ens carreguem de temps, ens haurem d'adaptar a les circumstàncies que se'n deriven.
Respecte a la responsabilitat que tenim/tenen a l'hora de cercar solucions, estic d'acord amb tu, només volia fer palès que sempre es pot regular fins a cert punt, però hi ha un percentatge de situacions que difícilment un reglament podrà abordar. En relació a l'article estic d'acord amb tu que, com a mínim les situacions clarament controlables, com que un adversari estigui consultant el mòbil davant nostre, haurien d'estar clarament tipificades al reglament.
I sí, els escacs s'assemblen a la vida quotidiana i jo crec que la manera de jugar de cadascú reflecteix, sovint, la seva personalitat, encara que això no és el que ens ocupa ara!
Salut!
Doncs si, sembla que estem bastant d'acord.
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada