L'article anterior tenia com a títol "Zugzwang"; aquest article el vaig fer el dia 9 de desembre i han passat 20 dies, molt més del que és habitual.
La veritat és que em trobo en una mena de Zugzwang mental i emocional que no m'ha permès escriure en aquest blog abans.
Aquesta situació s'ha donat principalment per la mort d'un gran amic, el meu millor amic, el Frederic Andreu. Amic, dins i fora del món dels escacs.
Us passo unes fotos de diferents èpoques del Frederic.
És fotut comprovar com t'influeix la pèrdua d'una persona estimada, et quedes com el que a la boxa defineixen com a grogui.
Si a aquesta situació afegim com estem respecte la pandèmia, quan no fa gaire estàvem força esperançats de que ja estàvem al final del túnel, resulta que una nova variant ha deixat a tot el món fora de joc, doncs no anima gaire. En realitat la situació no dona peu per ser gaire optimista.
En el meu cas ja estic vacunat tres vegades i puc ensenyar el famós passaport covi. Però serà això suficient o, com sembla, estem encara en perill de contagi?
Segons diuen els experts no estem lliures de contagi però la vacuna ens lliura d'una situació complicada com si passa amb els no vacunats, tan de bo (pels vacunats, òbviament).
Amb respecte als escacs a casa nostra, haurem d'esperar a veure com es desenvolupa la situació al mes de gener. Però si això no canvia radicalment, és molt possible que el per equips no pugui començar quan està previst; esperem que tot passi el millor possible i es pugui jugar.
Salut i escacs,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada