dimarts, 1 d’octubre de 2019

Els aspectes foscos de Samuel Reshevsky


El 4 de setembre de 2011 vaig escriure un article en aquest blog amb el títol de “Reshevsky, un pont entre èpoques”. L’article començava així:  “Samuel Herman Reshevsky (26 de novembre de 1911, Ozorkow, Polònia - 4 d'abril de 1992, Nova York, Estats Units), va ser un dels més forts grans mestres de la seva època”.

També vaig posar el següent: “Samuel Reshevsky va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, i els seus progressos van ser molt ràpids. Va ser, en la seva època, el nen prodigi més famós del món dels escacs. Molt aviat va ser exhibit en sessions de simultànies. Els seus pares el van explotar com a nen de fira. En finalitzar la primera guerra mundial, i després d'haver derrotat a forts escaquistes, la seva família es va traslladar als Estats Units, i va continuar sent explotat pels seus pares. El 1922, als 11 anys, va disputar el seu primer torneig important, amb uns resultats pobres, però en el que va vèncer David Janovsky. Poc després el govern va considerar que els seus pares eren incapaços d'exercir la pàtria potestat, a causa de l'explotació a la qual el sotmetien, i el van designar un supervisor que havia de vigilar la seva educació. Als 12 anys, gairebé analfabet, va anar per primera vegada a l'escola. Durant uns anys es va retirar de la pràctica dels escacs i es va concentrar en els estudis”.

Podeu accedir a l'article sencer des d'aquest enllaç

Com he comentat, sota la tutela de l'estat del seu país d'adopció, Sammy (sobrenom que li van posar a la seva arribada als Estats Units) va anar a l'escola i, l'any 1934, amb 23 anys, es va llicenciar en econòmiques. Durant aquells anys no va jugar gaire als escacs, el que, segons sembla ser, hi ha una opinió generalitzada, va contribuir decididament en la seva personalitat, tant en els aspectes humans com en els esportius. Finalitzats els seus estudis universitaris va començar a jugar tornejos, i va viure com professional dels escacs durant tota la seva vida.

Foto: Ajedrez de ataque

A l'article d'avui vull parlar d'alguns aspectes foscos en el joc d'aquest gran jugador. Sammy era petit d'estatura, nerviós, bellugadís i incòmode com a rival; molt aviat va començar a tenir mala fama i a generar un cert ambient d'hostilitat al seu voltant. S'apurava terriblement de temps, i en les dificultats greus de temps les seves mans anaven aparentment indecises d'una peça a una altra, sense arribar a tocar-les, es movia a la cadira com si tingués formigues i, si estava inferior, proposava taules constantment. Això desequilibrava als seus rivals, els traslladava els nervis reals o fingits i els portava a cometre terribles i inexplicables errors. Encara pitjor, tota aquesta posada en escena no li impedia jugar les dificultats de temps amb increïble exactitud, el que contribuïa a difondre la idea que la seu irregular conducta era producte més d'una tàctica preconcebuda i antiesportiva que d'una compulsió nerviosa irresistible.

Tampoc el seu caràcter contribuïa a fer-lo simpàtic: reservat, afable en general però insípid i sense cap encant, parlava poc, somreia menys i no semblava donar-li importància a ningú ni a res, com no fos a les seves estrictes normes religioses.

Campionat del Món 1948, en primer pla: Euwe, Smyslov, Keres, Botvinnik i Reshevsky. Foto: J.D. Noske.

Alekhine l'odiava cordialment, i va parlar sempre d'ell amb menyspreu, fins i tot com a jugador. David Bronstein, moderat i equànime en els seus judicis, el va tractar durament al seu cèlebre llibre del torneig de Zurich de 1953 en els comentaris de la partida de Reshevsky contra Kotov (partida 51, ronda 8, pàgina 151) i també en la partida que ell mateix va jugar contra Reshevsky (partida 91, ronda 13, pàgina 256). En la seva enciclopèdia "Batsford", el professor Nathan Divinsky no és més amable, el defineix així: "Reshevsky és un home petit, auster i enèrgic, amb molt poc encant o gràcia personal".


Maxt 1968. Foto: Ron Kroon.

El seu enfrontament personal amb Bobby Fischer va tenir rivets antològics (aquests enfrontaments van ser tants, tan profunds i tan desagradables, que els tindrem que tractar en un article sencer).

Foto: Worldchess

També cal remarcar els seus enfrontaments amb Miguel Najdorf, en els quals es dirimia la supremacia panamericana, van ser èpics.





Najdorf, el 1952, estava en l'apogeu de la seva gran carrera; Reshevsky el va derrotar als Estats Units per 8 a 4 i 6 taules, i a Buenos Aires l'any 1953 per 5 a 4 i 9 taules, amb el seu estil poc atractiu i les seves armes habituals. Najdorf va estar a punt de la crisi nerviosa en diverses ocasions, i en una d'elles va esclatar: Reshevsky li proposava taules un cop i un altre en posició inferior, i l'argentí no va poder aguantar més i li va deixar anar cridant: "No em proposi més taules, si us plau! "No més propostes si us plau!" Reshevsky va guanyar la partida després d'un gran error de Najdorf.

En fi, fins aquí aquesta exposició de murrieries d'aquest gran jugador, segur que han d'haver moltes més anècdotes en aquest sentit.

Foto: Chess History.com

Sembla ser que amb els anys el seu caràcter va millorar, en els seus últims anys es va dedicar a jugar oberts deixant enrere els seus terribles constrenyiments de temps i les reiterades i abusives propostes de taules. Potser a la vellesa va poder superar algun trauma infantil.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Com pots xomprovar la meva infeccio als ulls fa que no participi tant en el que tu anomewnes contracronica pero com has pogut comprobar faig molts errors ortografiques fruit en part a nque no wa veibg be Breument felicito del comentari anterior al Sant Andreu i el seu centenari Felicitats a la saga Traveset i a tots nels amics que ho han fet posible.Llarga vida al Sant Andreu!!!! En quant a l Obert de Barcelona entenc duwa causes que provoquen la escasa àrticipacio Una es que al Setembre lmolta gent ja no fa vacances i la segoma ea el preu per a mi excesivamewnt alt tenint en compte que el 95% dels inscrits euen ser del pIS Molt be el recordatori LA NOATRES!joves.En qyant a l article sobre Sammy he disftutatmplt amb ela dos articles i espero una twercera part explicant les picabaralles Sammy-Bobby encara que se que no t agrada remenar la merd Salut company Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic, ben retornat a aquest el teu blog. En aquesta ocasió tal com al conte del “sastrecillo valiente” has matat tres d'un cop (en el teu cas articles, en el conte gegants).

Espero que et recuperis aviat dels teus problemes als ulls, una abraçada amic.