dilluns, 16 de setembre del 2019

Jugar, jugar i jugar...


Els escacs, són, afortunadament, molt més que els jugadors d'elit, molt més que el jugadors professionals, molt més que els jugadors que sense ser professionals tenen un Elo que els permet enfrontar-se amb garanties als jugadors professionals.

Els escacs són els centenars de milers de persones que, sense saber certament per què, som amants i practicants d'aquest joc mil·lenari i estem enlluernats per ell.

Els escacs són, em direu, molt més que les persones que el practiquen; òbviament, els escacs per historia i tradició s'han guanyat una personalitat pròpia, però, sense els seus practicants serien alguna cosa semblant a una llengua morta com pot ser el llatí.

Foto: definicionyque.es

Quan jo vaig començar a jugar ho vaig fer al Foment Martinenc. Però el local, a pesar de que estava al mateix lloc que ara, era un local molt diferent; quan entraves des del carrer et trobaves amb una gran sala amb una barra de bar al fonts i entre la barra i la porta multitud de taules de marbre, com les que es feien servir als grans cafès. En algunes d'aquelles taules (una minoria) podies veure persones jugant als escacs, aquests tipus de jugadors es denominaven com a “jugadors de cafè”, en general no eren gaire forts, però he de dir que la majoria jugaven les seves partidetes pràcticament tots els dies.

Foto: Prensalibre.com

En fi, avui dia ja no queden jugadors de cafè, i si queden alguns, veritablement deuen ser una espècie “en perill d'extinció”, però en els nostres tornejos i campionats si que existeixen jugadors amb una dedicació semblant, és a dir, que ho juguen pràcticament tot.

Són jugadors que juguen pel plaer de jugar i passen clarament de l'Elo i de l'ego. Ells juguen, alguns sovint perden i altres tenen resultats dispars, però per a ells el més important és jugar.

Us poso tres fotos de jugadors que són un exemple clar d'això, segurament la majoria de vosaltres els coneixeu, però de ben segur que hi ha molt més d'aquest tipus de jugadors.




En fi, en aquest article vull fer un petit d'homenatge a tots aquests jugadors que posen per davant el jugar que els resultats.

Salut i escacs,   

4 comentaris:

Enric Garcia Garrido ha dit...

Actualment ha pràcticament desaparegut la figura del jugador de cafè que era freqüent abans. Però ara hi ha un altre perfil que me'l recorda molt. I és el típic jugador, moltes vegades no federat o amb poc elo, acostumat a jugar per internet. Quan te'ls trobes en campionats amistosos de ràpides o s'acaben de federar, a vegades segons com vagin les partides, poden ser difícils de batre. Es un tipus de jugador que em recorda bastant a l'antic jugador de cafè.

Roger Salvo ha dit...

Hola Enric,

Encantat de saber de tu, gràcies pel teu comentari. Te'ns tota la raó que Internet i la possibilitat de jugar des de casa ha revolucionat els escacs no federats i que quan algunes d'aquestes persones donen el pas de federar-se tenen ja un nivell res menyspreable.

En canvi no estic d'acord amb tu que aquests jugadors se semblin als antics jugadors de cafè. La diferencia la veig en que el jugar per Internet no té un contingut social, entès amb la relació més enllà de jugar les partides, sovint ni tan sols sap amb qui està jugant, podria estar jugant amb el seu veí del costat i no saber-ho (en aquest sentit recomano llegir el primer conte del llibre “Veinticuatro miniaturas rusas”). Els jugadors de cafè eren persones que es buscaven per jugar als escacs i a més de jugar discutien les jugades (ells i els “pipes” que eren els que estaven mirant, normalment sempre havien un o més “pipes”), aquests grups de coneguts a partir de les partidetes d'escacs, també podien jugar al domino( o altres jocs de taula) o discutir de temes d'actualitat (especialment de futbol).

Resumint, els jugadors de cafè eren persones amb una relació social més enllà dels escacs, als jugadors per Internet aquesta relació social se'ls fa realment difícil.

Salutacions, amic,

fred.andreu64@gmail.com ha dit...

Hola Roger:Despres d un silenci molt llarg torno d una tacada a la normalitat del comentari setmanal.Abans de res disculpa mper la tardança pero no estic en el millor moment m han d operar de cataractes cosa que que no em poden fer degur a que m hab de reforçar l ull esquerra amb dos o tres punxades,Aixo fa que durant uns mesos no m es facikl llegir llibres d escacs.Fixa t que llegint l Sport puc llegir els titulars i l inici pero no el gruix de l article,Aixo em posa molt nervios i de mala llet.pero haig de posar remei!!!!.Com que tens lA BONA COSTUM DE CONTESTAR NOMES L ARTICLE SETMANAL fare tots els comentaris aqui per facilitar la teva resposta.Molt bela promocio del Circuit treball necesari per potenciar la participacio.en el Circuit!!.Magnific el comentari sobre els teus llibres inicials.Entenc el comentari sobre el llibre de Simagin.Recordo el comentari d una partida on per primera vegada vaig veure un sacrifici posicional de qualitat jo que quan perdo un peo es que me l han robatvaig obrir els ulls com plats al veure que el blanc intentava cambiar el alfil de casilles negres de l enroc i el negre sense inmutarse reculaba l alfil a h8 permetent sense motiu aparent elo guany de qualitat.Molt be els comentaris sobre Pachman i Euwe que eren molt didactics i encara que durant molts anys no tenia en molta consideracio l obra de Cherta haig d admetre el seu esforç de recapitulacio molt necesari ern aquella epoca on descubriem America en molts llibres.Un petit homenatge al meu mentor Fred Reinfeld i la seva serie de libros de ajedrez i a Pachman amb el seu llibre Estrategia moderna en ajedrez la meva particular Biblia dels escacs.Sobre els comentaris dels preus de les inscripcions entenc que no son cares sino que som molt ruins(no se es el mot adequat)en la valoracio del nostre esport.Si valorem el cinema o la lectura dues aficions mes cares..Potser caldria convidar als organitzadors a suprimir els premis en metalic dels grups B i C i donar premis didactics o suscripcions a revistes o fins i tot subvencionar futures inscripcions.Per acabar un record entranyable als "jugadors de cafe"que menciones Entranyable Lluis Febrero excelent reivindicador de que els jugadors son propietaris de les seves planilles cosa que li fa perdre mun temos precios al tenir que apuntar dues vegades les seves partides,excelent jugador Jaume Costa molt original en els seus plantejaments i sento no recordar el nom de l altre company tot i que no l he vist mai malhumorat en els seus comentaris "post-mortem.Bre company perdo per la pallissa i espero fer un cafeto la setmana entrant per Sant Marti.Salut Frederic

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Sento molt aquesta situació que estàs passant, espero que t'operin aviat i es solucionin tots aquests problemes.

Sobre la teva macro contra crònica, t'agraeixo l'esforç. Molt interessant, sobre tot el que dius dels llibres que és el teu camp.

En fi, si necessites qualsevol cosa ja saps que pots contar amb mi.

Una abraçada, amic.