dilluns, 10 de juny del 2019

Llibres (15)


Segon article de la temàtica “Llibres” del 2019. En aquest article, la meva intenció és parlar de llibres d'escacs, com no pot ser d'altra manera. Però, de llibres de certs autors; escriptors que tenen en comú que han escrit una gran quantitat de llibres, i que, cadascú al seu moment, han tingut o tenen una gran acceptació.

Com exemple podria posar a Jacob Aagaard, però d'ell i els seus llibres ja he parlat moltes vegades en articles anteriors.

Avui parlaré de tres escriptors que han publicat molts llibres, que jo tinc uns quants. Recordeu que per norma general parlo de llibres que he llegit o consultat.

Començaré pel més antic, els seus llibres són de fa ja temps. Em refereixo a Edmar Mednis, autor d'una gran quantitat de llibres d'escacs, i que va ser molt apreciats al seu moment.

Foto: worldchess

Us poso alguns dels que jo tinc i que us els puc recomanar.




Els segon és més proper. Em refereixo a Antonio Gude, escriptor espanyol conegut per tots; també amb una gran quantitat de llibres escrits.

Foto: Mercadolibre

Dels que jo tinc, us recomano:




El tercer és un escriptor que està de moda, especialment per la seva forma directa d'enfocar les seves recomanacions, em refereixo a Cyrus Lakdawala (nascut  el 10 d'octubre de 1960 a Bombai, és un jugador nord-americà d'escacs , professor i autor. Va néixer a l'Índia , però va créixer a Montreal i ha viscut a San Diego des de finals dels anys setanta. Va obtenir el títol de Mestre FIDE el 1986 i des del 2002 és Mestre Internacional). Llibres ben escrits amb un estil peculiar, de totes formes, des de la meva humil opinió, crec que agraden més als jugadors aficionats que als jugadors de nivell.

Foto: Perpetualchesspod

Us passo alguns dels llibres que tinc d'aquest escriptor:




Crec que és molt bo que hagin escriptors de llibres d'escacs que tinguin la capacitat d'escriure molt i bé. Això vol dir que agraden, i si agraden, venen; el que fa que les editorials entenguin que els llibres d'escacs són negoci, amb la qual cosa els escacs en general surten guanyant.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger Sempre es un plaer per a mi comentar llibres d escacs i avui no es la excepcio.Anant cronologicament d en Mednis recordo amb molta estima De la apertura al final on donava molts bons consells sobre alguna variant.Els altres dos no els he llegit pero crec que el de jugador de torneo(de la apertura al final) es posible el mateix llibre amplia i dic aixo perque Editorial Martinez Roca moltes vegades suprimia fragments de llibres per ferlos mes asequibles economicament!!!,De l Antonio Gude haig de dir que ha fet una gran tasca sobre la divulgacio dels escacs comparable a Pablo Aguilera i Roman Toran.Vull destacar el seu llibre Escuela de Ajedrez Volum 1.Editorial Tutor.Es molt fantastic per els monitors.Hi han molts temes que es podem aprofitar i vull destacar principalment a la seva idea novedosa per a mi del valor de les peces d atac.El que ell anomena los binomios tacticos.Valora de manera diferent Dama i Alfil,Dama i cavall,les dues torres-M agrada començarn els seus temes amb la meva pregunta :En un combat imaginari de la Dama blanca contra el Rei negre qui penseu que guanyyaria? Alguns alumnes"piquen" i contesten Home la ama blanca!!!aqui aprofito per explicar que els escacs son un treball en equip i que cap peça per si mateixa pot donar escac i mat!!!!En fi imprescindible per a monitors.L ultim autor que menciones per a mi es un gran desconegut eencara que si La Casa del Ajedrez ha traduit un llibre seu per a mi es sinonim de qualitat-Per acabar et demano disculpes ja que el dissabte vas venur al Foment i no et vaig `poder saludar practicament.Com de costum quan jugo contra un adversari amb menys Eño que el meu penso que "haig de guanyar i vaig vorejar la desfeta en un moment donat.Al final no va fer lo mes fort i dos errors en el"zeitnot" em va donar la victoria-Perdona la "batalleta" pero ja saps que els iaios som aixi de pesats!!!Fine el proper article amic Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

En aquesta ocasió veig que tenies ganes d’escriure, en general em sembla molt correcte el que dius, però tinc que dir-te que expresses una situació errònia. En concret en lo referen als llibres de Mednis: el llibre “De la apertura al final” va ser editat en castellà l’any 1983 per la editorial Martinez Roca, el llibre “Temas estratégicos de la apertura al final” va ser editat en castellà l’any 2000 per l’editorial Paidotribo (per cert, la traducció la va fer l’Antonio Gude). Els dos llibres són totalment diferents, el primer parla d’obertures amb simplificacions per passar a un final superior, i el segon parla de com tractar temes estratègics i com arribar a finals superiors.

Sobre la teva partida del dissabte, no tens res de que disculpar-te; quan un juga té que estar per la partida, i més en el teu cas, ja que quan me'n vaig anar em va semblar que estaves realment fotut.

Per finalitzar, no vinguis amb excuses de que ets pesat perquè ets un iaio, quan eres jove ja eres pesat pesat.

Una abraçada, amic.