Doncs si, des del dia 24 de juny fins avui 24 de juliol aquest blog ha estat inactiu. Que aquest blog estigui tant de temps aturat no és gaire habitual (si no tenim en compte els mesos d'agost tancats per vacances), normalment intento fer un article setmanal.
Però en aquesta ocasió s'han ajuntat diversos temes personals amb la col·laboració que tinc amb l'Obert Internacional d'escacs del Club Escacs Sant Martí, el meu club.
Aquest any a estat l'edició número vint, aquest torneig ja és un clàssic, i la meva col·laboració ha estat (apart de temes logístics com tants altres socis del club) la confecció i difusió de fotografies del esdeveniment. Els 10 àlbums difosos dia a dia al web del Club Escacs Sant Martí (9 rondes de l’Obert més un del torneig blitz que es va fer com a complement), van representar (1180 a l'obert i 165 al torneig blitz) 1345 fotografies posades a l'abast dels aficionats.
Un fantàstic equip arbitral
Bé, crec que no està malament, però que puc dir jo que sóc l'autor. En realitat deu haver opinions per a tots els gustos, com no pot ser d'altra manera.
Com a complement també vaig fer deu modests vídeos de totes les rondes més un del torneig de blitz.
D'aquest vídeos si que he rebut alguna petita crítica de persones properes, des de “aquests vídeos no se'ls mira ningú” fins “la meva filla m'ha dit que a aquest vídeo no l'hauria donat la nota mínima el seu professor”, bé, amics donant moral. En realitat, "conyetes" entre amics.
Però les critiques, apart de tocar-te els “cataplins”, serveixen per intentar millorar, i en això, està clar que tinc un gran marge.
En realitat, jo no sóc fotògraf i la meva capacitat en audiovisuals és molt elemental. Sóc autodidacta i vaig aprenen sobre la marxa. Això vol dir que el que un professional faria en un quart d'hora (per exemple) a mi en costa més d'una hora. En fi, que la tasca es fa feixuga i els resultats no són tan bons com alguns, potser, voldrien.
Però en canvi, surto baratet (cost 0) amb la qual cosa la relació “qualitat preu” surt bastant ben parada i a més donem difusió del nostre torneig.
En fi, pels que no heu vist els vídeos, podeu fer una ullada (si us bé de gust), les fotografies les trobareu al web del Club d'Escacs Sant Martí).
Bé, aquest són. Algunes persones em van expressar durant el torneig que els havia agradat, altres persones, com he comentat abans, són més exigents. Per la meva part, tinc clar que sóc un aficionat amb un gran marge de millora.
No vull acabar aquest article sense expressar la meva gratitud a totes les persones de l'organització i arbitres, que actuant com una “pinya” han fet que aquest torneig, un cop més, hagi estat un gran esdeveniment.
Salut i escacs,
4 comentaris:
Ya conoces mi opinión.
Perfecto.
Saludos Andrés.
Gracias Andrés, por cierto, felicitarte por quedar primero de veteranos en el grupo A, labor nada fácil.
Saludos,
Hola Roger:Ha estat tot un plaer veure aquests deu videos.Jo,que soc un"patosillo integral" en el tema musical els peus se m'anaven sols amb la música de fons.Evidentment tot en aquesta vida es pot millorar però el nivell asolit es molt alt.Jo,només afegiria en cada video el ranquing inicial i la clasificació final.Però vaja,has fet una tasca impresionant i m'han entrat ganes de participar l'any vinent sobretot veient les magnifiques arbitres d'aquest any!!!Una abraçada amic Frederic
Nota:Com pots comprobar ja ens funciona l'ordinador,encara que no m'he atrevit a tocarlo gaire(soc un"manasses"!!!!!Properament entraré a la web per veuree les fotos
Hola Frederic, benvingut de nou a aquest també blog teu. Bé, m’alegro que els vídeos t’hagin agradat.
De ben segur, la teva filla, que si que és una persona preparada en aquestes qüestions, em podria donar més d'un consell per poder millorar.
Referent a l'equip arbitral, fenomenal, han funcionat perfectament, un gran encert per part d'en Pablo Castillo optar per aquestes persones. A més, en lo referent al gènere, un equip paritari.
En fi, l'organització d'un esdeveniment com aquest no és fàcil, abans de començar sembla que alguna cosa pot fallar, però al final, la gent del Sant Martí sempre se'n surten.
Una abraçada, campió.
Publica un comentari a l'entrada