diumenge, 31 de maig del 2015

"Cagada"


Demano disculpes, si alguna persona ho creu convenient, pel títol. En primer lloc per la paraula, potser malsonant, i en segon lloc perquè en català la paraula correcta seria cagarada i no "cagada" que és un expressió en castellà.

Però com aquest és un bloc dedicat als escacs, he de dir que en el món dels escacs propers la paraula "cagada" es designa molt habitualment a un error greu comés en el desenvolupament d'una partida d'escacs; i sí, utilitzem la paraula "cagada" per sobre de la paraula cagarada.

La ment humana és encara un territori força desconegut que ens porta a fer en algun moment accions sorprenents per a nosaltres i les persones que ens coneixen.

En els escacs degut a la tensió a la que exposem a la nostra ment, aquests fenomens són més habituals. Qui no ha comés algun error colossal en alguna partida? Com és d'inesplicable aquest fet per a nosaltres?


Però d'aquest mal no estan exempts els grans campions, no és normal en ells però també l'han "cagat" en algun moment. Us passo alguns exemples:

Campionat del món 1892 entre Chigorin i Steiniz, en aquesta posició:


Chigorin va jugar Ab4?? i va rebre mate en dues.

Foto: Soloscacchí

A l'any 1931, quatre anys abans de proclamar-se campió del món, Euwe jugant amb negres contra Kashdan va arribar a aquesta posició:


va jugar ...Tg8?? i va rebre un mat de principiant amb De8+.

Foto: MEC

De tots els Campions mundials, el que va guanyar-se la fama de ser el més segur va ser Petrosian, es deia que pràcticament no feia errors; doncs mireu a quina posició va arribar a la seva partida amb Bronstein de l'Interzonal de l'any 1956, set anys abans que és proclamés campió del món:


Petrosian va jugar Cg5?? i es va deixar la Dama, quin lapsus no?

Foto: Chess.com

Ja més recentment, al matx del super ordinador Deep Fritz contra Kramnik, l'humà es va deixar donar mat en un després de jugar De3?? en aquesta posició:


inexplicable no?

Foto: ChessBase

Els exemples podrien ser molts i si entrem a nivells de jugadors més "normalets" en podríem trobar milers.

La "cagada" (errada greu) forma part dels escacs i ningú està lliure de què el seu cervell no li faci una mala passada.

Fins aquí els escacs, però en clau humor us volia comentar un tema relacionat (remotament). Ahir 30-05-2015 és va jugar la final de la copa entre el Barça i el Bilbao. El meu fill i jo, com bons "culers" ens vam posar davant de la "tele" quan els jugadors estaven escalfant, quan vam veure a l'Alves no vaig poder reprimir-me i em va sortir: "però que ha fet aquest si sembla una cagarada de gos"; sembla ser que no vaig ser l'únic que va pensar això:

Foto: diari Marca

He de dir que l'Alves va fer un "partidàs" i que el gol del Messi va ser suprem.

Salut, escacs i triplet (si us plau),

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:Començaré pel final.Jo vaig pensar el mateix d'en Dani Alves però també es cert que els brasilers son diferents tenen una altre cultura del futbol i de les formes i per tant no es estrany que els vascos el volguessin pegar(a Neymar) I en quant a Messi no es cert com diuen els italians que sèl pugui parar amb arguments esportius.Una altre cosa es el catenaccio i les actituts antiesportives.
Anant ara a la profunditat de l'article d'aquesta setmana.Evidentment en català escaient es diu cagarada i no "cagada" Mirant la"Wikipedia humoristica" l'origen d'aquesta paraula es diu que vé dels primers catalans que varen arribar a Chicago(!!!!).Però també es cert que la meva generació sempre ha utilitzat el mot jaque i no escac quan s'ataca al Rei.i els comentaristes utilitzen el mot alemany"blunder" o com deia el nostrem etern comentarista d'escacs Román Torán:Grosero error que precipita el desenlace.Tens tota la raò que els exemples de "cagades" son infinits.Jo sempre recordaré la maledicció de la jugada quaranta quan els escacs es podien jugar amb més rigor i lo molt que es va recuperar la meva autoestima quan al llegir amb dinou anys : Practica de ajedrez magistral on Tal explica com va guanyar a Botvinik en una de les partides Botvinik no va"veure" una jugada senzilla on va perdre dos caballs a canvi d'una torre.Això em va donar molta moral a seguir estudiant i procurar millorar entenen que els errors formen part del joc.Tal com deia Tartakover: Pierde quien comete el último error.Perdona aquest garbuix de comentaris saltant d'una cosa a l'altre,soc molt conscient de que he comentat com si tingues"cagarrina mental" Una abraçada company i Feliç triplet(espero) Fred

Roger Salvo ha dit...

Bona tarda Frederic,

Abans de tot, dir-te que l'acudit (joc de paraules) de «Chicago» és molt dolent, però que molt dolent. El dia que hagi una revista especialitzada que doni premis als acudits més dolents segur que guanyes tu.

Tot l'altre que dius, doncs bé, això si, dins del teu famós «descontrol controlat» o «control descontrolat» en el qual tan bé et trobes, i que a més és la teva «marca de la casa»; segueix així campió.

Salutacions,