François André Danican Philidor

François André Danican, anomenat Philidor (7 de setembre de 1726, Dreux - 31 d'agost de 1795, Londres), fou un compositor francès, membre de la "dinastia dels Philidor" (era fill d'André Danican i germà d'Anne Danican, tots dos destacats músics de la cort de Lluís XIV de França). Fou, a més a més, el millor jugador d'escacs del món de la seva època. El seu llibre Analyse du jeu des Échecs fou considerat el manual estàndard per aprendre el joc durant almenys un segle.

Bé, com podeu comprovar, Philidor no era el seu cognom, el seu cognom era Danican, el malnom se'l va posar el rei de França al seu avantpassat Michel Danican, com s'explica a l'enllaç dinastia dels Philidor.

Philidor va ser el millor escaquista de la seva època, però també un gran músic.

Philidor com a músic

Es va unir al cor real de Lluís XV en 1732 a l'edat de sis anys, i va fer la seva primera temptativa en la composició d'una cançó a l'edat d'11 anys.

Aproximadament a partir de 1740 va viure i va treballar a París com a artista, professor i copista de música. Va ser el mestre del compositor bohemi i pianista Ludwig Wenzel Lachnith . Durant aquest temps va conèixer a Diderot , qui el denomina "Philidor li astuta " en "El Nevot de Rameau" . Va passar gran part del període 1745-1754  a Londres. Va tornar a la capital francesa en 1754, encara que la seva música va ser trobada per alguns com massa italiana (com a resultat dels seus viatges). No obstant això, va anotar-se diversos èxits en els teatres justes, començant amb Blaise li savetier en 1759 els seus tres obres més reeixides van ser Li sorcier , Tom Jones i Ernelinde (1767).

Durant un temps Philidor va ser un dels principals compositors d'òpera a França, i durant la seva carrera musical va produir més de 20 operes còmiques i dues tragèdies líriques. També va escriure cantates seculars i motets.

Philidor com a escaquista

Com hem comentat anteriorment, als sis anys va entrar de patge a la Capella Reial de Versalles, on va aprendre a jugar als escacs, mentre estudiava la seva professió de músic. En 1744 freqüentava el Cafè de la Regence, a París, on es reunien els més forts aficionats als escacs de la capital. Aviat va adquirir fama, ja que va superar a tots, culminant la seva actuació amb la victòria sobre Kemur Sire de Legal, campió del Club.

Dos anys més tard va viatjar per Holanda i Anglaterra i va augmentar la seva fama derrotant a Londres al sirià Philip Stamma (en un matx per +8 = 1 -1) que passava per ser l'escaquista més fort, un cop desaparegut Greco. A partir de llavors, Philidor adquireix els honors de millor jugador del món.

Que poc podia imaginar Stamma, que 300 anys després, en ple segle XXI, la seva ciutat natal seria arrasada en una terrible i estúpida guerra total.

Una altra circumstància que va cridar poderosament l'atenció va ser la seva habilitat per jugar simultàniament a la cega, modalitat introduïda per ell en exhibicions escaquístiques i que van causar gran sorpresa entre aficionats i profans. Encara que va sobresortir com a músic, les seves dificultats econòmiques el van obligar a què utilitzés els escacs professionalment, i el 1749 va publicar la seva famosa obra " L'Analyse du jeu des échecs " ("Anàlisi del joc dels escacs"). El llibre va ser un gran avenç en el coneixement dels escacs, va aconseguir una difusió insospitada  i es va traduir a molts idiomes. Amb ella Philidor introdueix al camp escaquista el mètode analític i crea una nova teoria del joc dels peons.

Per primera vegada, redacta una sèrie de consells que bé poden elevar-se a la categoria de lleis o normes per al ben jugar. Aquest són alguns d'ells:

• "Els peons són l'ànima dels escacs. De la seva bona o mala disposició depèn el guany o la pèrdua de la partida."
• "Quan es tinguin dos peons units en línia s'han de deixar així, sense avançar-se fins que l'adversari proposi el canvi d'un d'ells, el que s'ha d'evitar, avançant el peó atacat."
• "Ha de ser regla general, unir i portar els peons al centre."
• "Un peó doblat, quan està lligat amb altres, no és un desavantatge, si s'acosta al centre."
• "Com més avançats es poden sentir els peons, més exposats estan a ser capturats."
• "En general, no convé afanyar-se a efectuar un atac de peons fins que no estiguin tots ben sostinguts per ells mateixos o per peces, en cas contrari, aquests atacs són cridats al fracàs."
• "Sempre és avantatjós atacar un peó aïllat, encara que no sigui més que per distreure les peces enemigues."

En un temps que els peons eren sacrificats tan sols per obrir línees d'atac, aquestes normes van ser mal acollides, però respectades perquè qui ho deia havia demostrat ser el millor.

Podeu consultar partides de Philidor en aquest enllaç

Igualment a Philidor se li deu un Reglament del Joc dels Escacs, de manera que es posa la primera pedra per convertir un joc de saló en una competició esportiva.

En 1772 va realitzar noves visites a Anglaterra, que va repetir en 1792, i va morir el 14 d'agost de 1795 sense haver trobat qui el vencés.

També va analitzar posicions de finals de Torre i Alfil contra Torre, que encara s'estudien, va desenvolupar una tècnica defensiva al final de Torre i Peó contra Torre (la seva aportació més coneguda) i una posició de dama contra torre.

Posició de Philidor, final de torre i peó contra torre:

Posició de Philidor, torre i alfil contra torre:

Posició de Philidor, dama contra torre:

Podeu seguir aquestes posicions en aquest enllaç.

Philidor va ser un gran revolucionari en el camp dels escacs. Entenent conceptes dels escacs més de 100 anys abans de què altres grans jugadors els entenguessin (Morphy, Steinitz, etc).

Es pot dir, que els escacs tal i com els entenem a dia d'avui, no haurien pogut ser possibles sense el trinomi Philidor-Morphy-Steintz.

Salut i escacs,