Com sempre, utilitzo el títol breus per comentar temes que m'han cridat l'atenció i/o m'han portat a reflexionar; es a dir, temes que per a mi tenen un cert interès.
Un tema que m'ha semblat interessant comentar, és el cas de la Irene Nicolás. Irene Nicolás Zapata és el millor talent femení espanyol. Després d'haver guanyat la medalla de plata sub-16 en el Campionat Mundial d'Escacs a Al Ain i múltiples esdeveniments locals, es pensava que Irene Nicolás era la futura estrella dels escacs femenins espanyols. O almenys això era fins fa poques setmanes, quan sorprenentment i sense indicacions prèvies, va anunciar que abandonava els escacs.
La notícia va ser comunicada oficialment a la FEDA i sembla ser que és una decisió definitiva.
Però per sobre del cas de la Irene, del qual tinc poca informació i no estic capacitat per fer el més mínim judici de valors, el tema de la possible sobresaturació que poden produir els escacs, si que m'interessa.
Creieu que els escacs poden portar a una situació de sobresaturació? És a dir, a una situació en la qual el cos i la ment us demanen deixar de jugar una temporada per trobar-vos millor.
Si això li pot passar a un jugador aficionat, quina pressió a de tenir un/a jugador/a professional o un/a jugador/a en formació però amb uns entrenaments de professional.
Anem amb compte, ja que encara són nens i nenes, la pressió pot acabar amb la carrera escaquística del més capacitat.
Irene, gaudeix de la vida; i, quan tu ho creguis convenien, retorna a aquesta la teva casa que són els escacs.
El segon breu és sobre un article que va publicar al diari esportiu Mundo Deportivo en la seva columna habitual sobre escacs, el Joan Segura.
L'article del Joan Segura, en concret, és aquest:
Home, Joan, intenta cuidar els titulars! Que és això que el Paco Vallejo no té rival a Espanya; és clar que al Vallejo ningú li pot discutir que és el número 1 espanyol, però d'això a dir que no té rival és desmerèixer a altres grans jugadors com per exemple el Miguel Illescas o alguns altres, que poden fer suar de valen a Vallejo, especialment els joves GM emergents.
Torna a estar actiu el web, Ajedrez Torneos, amb tots els tornejos que es juguen a Catalunya.
Aquests web va desaparèixer al començament d'aquest any per qüestions econòmiques. És una grata satisfacció que torni a estar actiu.
Un tema que em preocupa és la publicació al BOE (Boletín Oficial del Estado) del passat dimecres 17 de setembre de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa. Aquesta llei, entre altres moltes qüestions, modifica el art. 32 de la Llei de l'Esport , implantant la ja famosa Llicència Esportiva Única , que entrarà en vigor l'1 de juliol de 2015.
A pesar de què els representants del Govern Central venen el contingut de la llei com a positiu, em temo que torna a ser una nova mesura centralista per posar en "xec" les federacions autonòmiques. Més llenya al foc, no serveix per sufocar els incendis.
Aquesta llei portarà cua, però, com afectarà aquest tema els escacs, i concretament els escacs catalans? Hi ha molt poca informació sobre aquesta qüestió i dona la impressió que ningú vol parlar d'això.
El més oportú seria que la FEDA i la FCE poguessin consensuar una sortida satisfactòria per a tothom; però, tenint en compte la relació que tenen aquest dos organismes avui dia, això sembla força complicat.
Toni Ayza i Javier Ochoa, presidents de la Federació Catalana i Federació Espanyola, respectivament
No obstant això, tant la FEDA, com la FCE, tenen l'obligació de informar als seus afiliats sobre el que pensen sobre aquest tema i sobretot, quin són els seus criteris sobre la seva aplicació.
Deixar les coses per l'últim moment, mai és una bona solució.
Salut i escacs,
10 comentaris:
Hola Roger,
Passo a comentar-te els quatre temes d’aquesta setmana, encara que no per l’ordre en que els has escrit ja que en dos d’ells em vull estendre.
En el comentari d’en Joan Segura penso que és molt important que cada dia hi hagi una partida comentada d’escacs en el Mundo Deportivo i això és el més important. El titular, que cal veure si l’ha posat ell, és veritat que no és afortunat i persones com l’Illescas (nou vegades campió d’Espanya) mereixen un respecte. Però estic segur que si aquest titular provoca un allau de cartes al director demostrant que els escaquistes ens llegim la pàgina d’escacs, en Joan Segura veurà ampliada la seva pàgina.
Enhorabona també al Ramon Serrano per la recuperació de la seva Ajedrez Toirneos. Mereix molta sort pel seu treball..
En quant a la retirada de la Irene Nicolàs i en un altre context de la Judith Polgar, considero que cal pensar en què són els escacs d’alta competició i potser cal reflexionar en el nostre esport vers els altres. Considero que en la vessant esportiva et converteix amb una “rata de laboratori” per les moltes hores que cal dedicar-li davant l’ordinador o el tauler i potser faci falta com en el tenis altres competicions (dobles o mixtos) que com a proves de menor exigència et permeten de relacionar-te amb altres persones i a la vegada et lliga més (no és tan fàcil abandonar la colla). També com en el tennis cal reflexionar sobre les absurdes regles (per mi) de no poder fer taules abans d’una determinada jugada. Tots els escaquistes hem pensat que alguns partits Nadal-Federer o Nadal-Djokovic per exemple, mereixerien que fessin taules i hi haguessin dos guanyadors. Potser per dinamitzar els escacs d’alta competició calgui aplicar les regles del tennis en el sentit de que hi ha d’haver un guanyador sempre; per tant, la meva idea seria que mantenint el resultat de la partida llarga de cara a l’ELO, en cas de taules caldria anar a una partida més curta (15 m-per jugador). Si tornessin a fer taules, una altra partida ràpida de 5 m. per jugador. I per últim, si tornen a fer taules, una altra partida de 6 m.per el blanc i 5 per al negre, tenint en compte que en cas de taules guanyaria el negre. Sóc conscient de que és una idea molt revolucionària i que en els escacs moltes taules són autèntiques obres d’art; però considero que aquests sistemes portarien molt més públic i per tant més ingressos, que és del que es tracta. Els nostres joves no poden viure dels escacs.
I per últim el tema de la llicència única. Pel que jo sé, la UFEC ha impugnat aquest acord i per tant considero que cal portar-lo a tots els tribunals que siguin necesaris perquè aquesta barbaritat no sigui realitat. Les relacions Ochoa-Ayza són les que són i encara que algunes actuacions del nostre president no m’agraden, una de les veritats és que els dos models de Junta són incompatibles. La catalana és radicalment”amateur” amb quatre empleats i mig (dic mig perquè fa mitja jornada), i la espanyola és professional. I en aquest temps de crisi potser farien falta reunions amb videoconferència i menys despeses amb viatges. I clar, quan les subvencions i els patrocinis minven només queda apretar a les autonòmiques i els clubs.
Sóc conscient de que no he acabat d’explicar-me prou bé i us convido a manifestar la vostra opinió i a preguntar-me tot el que no heu entès. Fred
Hola Frederic,
Avui tenies ganes d’escriure, campió. Començaré contestant-te pel final, acabes dient que ets conscient de no haver-te explicat bé. Això passa per la teva afició de mesclar “peres amb patates” que fa que a vegades la comprensió dels teus escrits sigui complicada. Però en aquest cas crec que ho he entès tot més o menys (menys el tema del tennis).
Dir-te que sento un gran respecte per la trajectòria del Joan Segura i una forta empatia sobre la seva persona. Però en aquest cas, crec que el titular no ha estat afortunat; I si el titular a estat escrit per a una altre persona (qüestió què podria ser) el que consta com a responsable del titular és ell.
En la resposta del tema de la Irene Nicolás, he de dir que aquí si que has muntat un “pollastre” “made in Fred”, les teves aportacions són genialment surrealistes. Normalment, crec que sóc una persona que entenc el que dius, però en aquest cas, ho sento, però m’he perdut; potser és que no tinc gaire idea de tennis.
Sobre la llicència única, entenc el que dius, però no aportes cap solució al que jo plantejo.
Bé, com sempre és un plaer comptar amb tu, una abraçada.
Hola de nou:
Aviam si ara em puc explicar millor.En el tema del Joan Segura i el Mundo Deportivo crec que estem d'acord en que el titular no es afortunat pero lo important es que hi ha una excelent partida d'escacs comentada cada dia i això no es etern sino que es un espai que cal guanyar amb competencia amb altres esports minoritaris,I aqui es on els escaquistes hem de demostrar que aquesta página es llegeix.Cal bombardejar la queixa amb cartes al director explicant la diferencia entre el primer del ranquing(Elo dixit)i la superioritat absoluta que en cap cas existeix.En quant al tema de la Irene Nicolàs cal reflexionar sobre la enorme quantitat d'hores que cal dedicar per estar entre els millors i les poques posibilitats profesionals que ofereix.Per tant es lògic que hi ha un moment en que cal triar.En els tornejos només es juguen partides llargues i cal pensar en altres alternatives mes curtes escacs actius o rapides per parelles i mixtes que donarien altres espectatives.Aqui tenim que al haver mes competicions a la vegada hi ha més posibilitats de guanyar diners i això es important.També apunto que en les partides llargues i de cara a l'espectacle considero que cal fer un gir radical en el seu plantejament.En lloc de llargs debats sobre el numero de la jugada en que es poden demanar taules cal anar en la direcciò que apunto.Les taules son bones de cara al Elo i el respecte que mereix fer taules en una patida llarga.pero de cara a l'espectacle cal anar a la solució que apunto.Lligar tot aixó amb la entrada dels escacs a les escoles com ja se està fent portaria a que els millors tinguessin mes sortides profesionals.Ningù pot viure només de guanyar tornejos.En definitiva cal donar als nostres millors la oprtunitat d'un futur menys incert.En quant al tema de la llicencia ùnica cal anar en la direcció de la nostra Federació que amb tots els seus defectes té una estructura mès raonable i no pot caure mai en el bochornos espectacle d'assegurar un vot "il-luminat" per eixugar el deficit.La meva proposta es mantenir la llicencia autonómica i la llicencia estatal-Fide pel que ho necesiti.I el més important que els escacs catalans i espanyols tinguin el mateix model de gestiò.Les meves referencies al tenis formen part de que cal veure com funcionen altres esports i agafar el que ens sembli interessant encara que sòc conscient de que si cobressim entrada per les nostres partides no entrariem ni els jugadors!!!!
Espero que ara estigui tot més entenidor Fred
Home Frederic, més entenedor si que ho és. Però aprofites l'ocasió per posar qüestions i temes nous (no tractats en el meu article) que potser necessitarien un o més articles per contestar.
En fi, potser això em doni idees per un futur article.
Salutacions,
Hola de nou Roger:
Només aclarir que desde el meu punt de vista tot el que he dit si guarda relaciò encara que" en passant" sobre els teus comentaris no obstant per evitar-te problemes legals els comentaris:Fred ha dit son ùnica i exclusivament les meves opinions
Frederic Andreu i Termes
Frederic, encara que et conec des de fa quaranta anys, tens la capacitat de sorprendre'm.
1a sorpresa: que vol dir “en passant”?
2a sorpresa: perquè hauria de tenir jo problemes legals?
3a sorpresa: a data d'avui, com és que encara no m'has intentat “encolomar” loteria? (deus estar malalt).
No fa falta que em responguis en aquest bloc, ja quedarem per prendre un cafè i ho parlem. Et prometo que no em presentaré amb cap metge (“ni de lo físico, ni de lo mental).
Una abraçada, amic.
Hola de nou Roger:
En passant vol dir que encara que sigui de resquitllada els meus comentaris tenien una relació amb els teus comentaris.La loteria que me l'havies demanada te la donaré junt amb l'Informator que m'ha arribat avui i el mès important es que si he posat el tema "legal" es per que al parlar de terceres persones mai se sap com s'ho poden pendre i es bò deixar clar que els teus comentaris son teus i els Fred ha dit responsabilitat meva.Per entendren's es alló que fan diaris i revistes:La redacción no asume necesariamente las opiniones de los comentarios.
Espero amb interés el teu pròxim article!!! amic
D'acord, Frederic,
No tinguis cap problema, és notori i conegut que els nostres comentaris i forma de veure les coses són suficientment diferents. Amb la qual cosa, els teus comentaris no poden posar en cap compromís a aquest bloc (tampoc entenc la teva por clarificadora, ja que mai has dit cap cosa incorrecte, ni "políticament", ni legalment).
Salutacions,
Hola Roger, m'agradaria comentar una cosa d'aquest article, tot i que es anterior i ja he vist que hi ha un altre davant que ara miraré.
El titular del Joan Segura, s'entèn desde el context que es va produït un molt polèmic no fa tant temps del Leontxo Garcia que deia "Paco Vallejo sale de la élite", quan aquest va baixar dels 1700 d'Elo. Va ser un titular que es va escampar molt i va portar molta polèmica. Suposo que el Joan Segura comenta el que comenta tenint en compte que hi havia aquest antecedent i els resultats darrers del Vallejo han estat més brillants.
Hola Enric,
No sé, pot ser que sigui el que tu dius, però penso que segueix sent desafortunat el titular. Sobretot tenint en compte que l'article no es produeix en un mitjà especialitat en escacs, sinó que es produeix en un diari esportiu de gran tirada; la qual cosa pot crear una imatge de la situació distorsionada.
Els escaquistes que tenen la possibilitat d'arribar al gran públic, des del meu punt de vista, haurien d'esforçar-se en tenir més cura a explicar ben bé les qüestions relacionades amb els escacs.
Salutacions,
Publica un comentari a l'entrada