diumenge, 7 de setembre de 2014

Des de l'Índia amb amor




Per la meitat de la dècada dels anys 60 del segle XX, quan jo estava passant de nen a adolescent, recordo que em van impactar una sèrie de pel·lícules que van ser un "boom" mundial. Em refereixo al començament de la saga de les pel·lícules de James Bond, l'agent 007. Aquelles pel·lícules, sota el meu criteri van ser les autèntiques, es a dir les del Sean Connery com a protagonista.

La primera pel·lícula que és va fer va ser "Agent 007 contra el Dr. No", que va crear un gran impacte, tant per les seves escenes d'acció, com pel bikini de l'Ursula Andress, tot un esdeveniment en aquella Espanya trista i avorrida.


La segona pel·lícula va ser "Des de Rússia amb amor" amb una bellesa italiana fent de russa del KGB, la Daniela Bianchi. Aquesta pel·lícula em va impactar i el seu títol també.


A l'article d'avui he utilitzat aquest recurs per fer el títol, però el contingut no té res a veure ni amb espies, ni amb la "guerra freda", però si amb l'amor.

Fa alguns mesos es van casar dos escaquistes indis, l'Amruta Mokal, fotògrafa i bona jugadora d'escacs i el Sagar Shah, periodista i Mestre Internacinal.


Jo em vaig assabentar d'aquest fet gràcies a dos articles que van sortir publicats a la revista digital de Chessbase. Molts de vosaltres segur que també els bau llegir, però si aquest no és el cas o voleu tornar a llegir-los, podeu consultar aquets enllaços: enllaç 1, enllaç 2.

Després d'uns quants mesos, al juliol, vaig estar una tarda visitant l'Open Internacional del Sant Martí i em va cridar l'atenció que havia una noia que jugava totalment tapada, un fet estrany sent estiu.


La curiositat em va portar a la llista de jugadors per esbrinar de qui es tractava i de quina nacionalitat era; la meva sorpresa va ser majúscula quan vaig veure que és tractava de l'Amruta Mokal la famosa núvia india.


El Sagar i l'Amruta han estat amb nosaltres unes quantes setmanes i han participat als opens de Montcada, Barberà, Sant Martí i Badalona.









L'amor no té fronteres i aquesta parella és una demostració més que els escacs no és un món de friquis solitaris malcarats. Afortunadament, el món és cada cop més petit i l'amor segueix sent una molt bona eina de treball.

Salut i escacs,        

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger:Mentre tu vulguis seguirè col-laborant en el teu blog intentant ampliar els continguts.Vaig mirar el teu blog el diumenge 31 i al no veure res publicat vaig considerar que agafante les vacances al peu de la lletra el primer article post-vacacional seria el diumenge 7 .Sabent de la teva capacitat de treball tenia que haver-ho mirat abans.Aquest ha estat el motiu del retras en intervenir.
Pasant a l'article d'aquesta setmana estic d'acord amb tù amb les pelicules del 007 i entenc que com jugador d'escacs t'impresiones el començament.A mi em va pasar amb"Los cañones de Navarone" pelicula ficticia sobre la II Guerra Mundial que per a mi va esser com una partida d'escacs entre Gregory Peck i els alemanys.Tan em va impresionar que he fet com un petit tribut visionarla un cop a l'any com a minim.El biquini de la Ursula Andress també em va impresionar i tots els escaquistes hauriem de dir a la vegada:Compongo!!!!!.Ara en serio i pasant a l'article esta molt ben fet(i fotografiat)i apart de felicitar als "novios" penso que el fet de que anès tan tapada nomes podia obeir a un molest refredat d'estiu.Continuara Fred
Nota:Oporto em va agradar molt.Apart de que la meva dona em va fer caminar molt( a mi partidari del sillon-ball)tinc que dir que el menjar era sempre molt abundant a l'extrem que jo soc conegut al Club com el Dos postres vaig renunciar diverses vegades al mateix

Roger Salvo ha dit...

Bon dia Frederic,

És gratificant veure que estàs en plena forma i que has carregat “piles”. Segurament tens raó quan dius que l’Amruta devia estar amb un fort refredat, té la seva lògica.

No fa tant temps, era impensable que vinguessin tantes persones de l’Índia a jugar els nostres “opens”; quan s’animin els xinesos això pot ser impressionant.

Salutacions,