Copa del Món d'Escacs. Barcelona 1989

No he pogut respectar el costum de fer un article setmanal i he trigat un pocs dies més. En aquesta ocasió no ha estat per la inqüestionable virtut de la vagància, sinó, tot el contrari, per problemes amb el meu ordinador.

El dijous passat va començar a fer “tonteries”, el divendres van anar a més i el dissabte ja era un tros de ferralla totalment ingovernable.

Afortunadament, després d’unes instruccions del servei tècnic (ahir), sembla que ha tornat a estar viu.

Tornant a la normalitat d’aquest bloc, avui vull parlar del torneig més fort jugat a Catalunya; em refereixo al Torneig Internacional de Barcelona d’Escacs Gran Prix de la Copa del Món de la GMA. Però, abans d’entrar en matèria, voldria fer un petit recorregut pels més importants tornejos internacionals d’escacs jugats a la ciutat de Barcelona.  

El Torneig de l’Exposició Universal de Barcelona 1929, guanyat per Capablanca; el torneig de 1935, guanyat per Flohr; el torneig de 1936, guanyat per Canal; el torneig de 1946, guanyat per Najdorf; el torneig de 1952, guanyat per Rossetto; el Campionat del Món juvenil de 1965, guanyat per Kurajica; el Torneig Zonal de l’any 1975, guanyat per Sosonko; el torneig de 1992, guanyat per Dorman; el Torneig Copa del Món d’Escacs. Barcelona 1989. Sense oblidar-nos dels tornejos internacionals que des de l’any 2004, organitzats per la Federació Catalana d’Escacs i amb el patrocini de Casino de Barcelona, any rere any s’estan jugant a la nostra ciutat.

Alguns d’aquest tornejos van ser realment forts, però el Torneig Copa del Món. Barcelona 1989 va ser el més fort de tots.

Curiosament, aquest torneig no va ser organitzat per la FIDE, ni tan sols per cap organisme afiliat a la Federació Internacional d’Escacs. Aquest fort torneig va ser organitzat per l’Associació de Grans Mestres (GMA), organització que sota la tutela de Kasparov es va escindir de la FIDE.

Bessel Kok, President de la GMA

Obrim un petit parèntesis històric per saber una mica més sobre aquest Gran Prix organitzat per la GMA. Durant el mundial de Sevilla de 1987 es va perfilar el primer calendari per organitzar una «Copa del Món» (Grand Prix). Constava de sis grans tornejos amb un total de 2,4 milions de dòlars en premis. Els tornejos eren: Brussel•les (Bèlgica) del 2 al 27 de març de 1988, Bilbao del 9 de juny al 2 de juliol de 1988, Reykjavík (Islàndia) del 30 de setembre al 23 d'octubre de 1988, Barcelona el març i abril de 1989, Rotterdam (Països Baixos) el juny de 1989 i Skelleftea (Suècia) del 10 d'agost al 4 de setembre de 1989, amb la reserva de Marsella (França). A última hora el torneig de Bilbao no es va celebrar i es va celebrar a Belfort (França). Per organitzar cadascun d'aquests tornejos calia satisfer una sèrie de condicions econòmiques: 200.000 $ en premis, sense fixos per als participants, transport, manutenció i allotjament, i 10.000 dòlars de fiança, no recuperables, que va ser el que l'Ajuntament de Bilbao no va satisfer.

Per a aquesta primera copa es van classificar 25 jugadors: Ulf Andersson (Suècia), Aleksandr Beliavski (URSS), Jaan Ehlvest (URSS), Johann Hjartarson (Islàndia), Robert Hübner (Alemanya Federal), Gari Kaspàrov (URSS), Anatoli Kárpov (URSS ), Viktor Korchnoi (Suïssa), Ljubomir Ljubojevic (Iugoslàvia), Predrag Nikolić (Iugoslàvia), Jesús Nogueiras (Cuba), John Nunn (Gran Bretanya), Lajos Portisch (Hongria), Zoltan Ribli (Hongria), Valeri Sálov (URSS) , Gyula Sax (Hongria), Yasser Seirawan (EUA), Nigel Short (Gran Bretanya), Andrei Sokolov (URSS), Borís Spassky (França), Jonathan Speelman (Gran Bretanya), Mikhaïl Tal (URSS), Jan Timman (Països Baixos ), Rafael Vaganián (URSS) i Artur Yusúpov (URSS).

La copa es celebrava en sis tornejos dels quals aquests jugadors només podien jugar 4. Cada torneig ho havien de jugar 18 escaquistes, 17 dels classificats més un convidat local; però això no seria així més que en el primer torneig. La classificació final seria el resultat de les puntuacions parcials aconseguides en tots els tornejos. El primer classificat rebia 18 punts, el segon 17 i així fins a l'últim. A això calia sumar els punts obtinguts en el torneig més mig punt. Les partides es jugaven al ritme de 40 jugades en dues hores, el que per l’època suposava un ritme major del que era habitual (40 jugades en dues hores i mitja).

El primer torneig, Brussel•les 1988, el va guanyar Kárpov. El segon torneig es va celebrar a Belfort el 1988 (França) i el va guanyar Kaspàrov. El tercer torneig es va celebrar a Reykjavík i també el va guanyar Kasparov. El quart torneig es va celebrar a Barcelona el 1989, on van quedar empatats Kaspárov i Ljubojevic. El cinquè torneig es va celebrar a Rotterdam el 1989, i el va guanyar Timman. El sisè torneig es va celebrar a Skelleftea (Suècia) el 1989 i el van empatar Kárpov i Kaspárov. 

D'aquesta manera  la classificació final de la Copa del Món va ser:

1.Kaspárov: 83 punts
2.Kárpov: 81 punts
3.Sálov: 68,5 punts
4.Ehlvest: 68 punts
5.Ljubojević: 66,5 punts
6.Nunn: 65,5 punts
7.Beliavski i Short: 63,5 punts
8.Hübner i Timman: 57,5 punts
9.Sokólov: 57 punts
10.Pórtisch: 56 punts
11.Tal: 55,5 punts
12.Sax: 54 punts
13.Andersson: 53,5 punts
14.Seirawan: 52,4 punts
15.Ribli: 52 punts
16.Speelman: 51 punts
17.Vaganián: 49,5 punts
18.Yusúpov: 47,5 punts
19.Spaski: 45,5 punts
20.Nikolić: 43,5 punts
21.Korchnói: 43 punts
22.Hjartarson: 40 punts
23.Nogueiras: 37 punts

Tot i que la Copa del Món va ser un èxit, a mesura que passaven els tornejos perdia interès. Les taules es van fer habituals. Es va començar un cicle per organitzar la segona copa del món (Belgrad 1988, Open de Moscou 1989 i Palma 1989, i el torneig final de classificació a Moscou 1990) que tindria moltes dificultats i no arribaria a acabar-se. Una de les deficiències del sistema de classificació per a la segona copa del món és que no podien classificar-se més de vuit jugadors d'un mateix país. D'aquesta manera van quedar fora escaquistes soviètics molt més forts que altres que sí es van classificar, com Gélfand i Ivanchuk. Tanquem parèntesis.

Torneig Internacional de Barcelona d’Escacs Gran Prix de la Copa del Món de la GMA

El torneig es va jugar del 30 de març fins el 20 d'abril de 1989. Els àrbitres van ser en Geurt Gijssen com a àrbitre principal i l'Antonio Medina com a àrbitre auxiliar.

Classificació final

Jugadors

Garry Kasparov

Ljubomir Ljbojevic

Valery Salov

Viktor Korchnoi

Robert Hübner

Nigel Short

Predrag Nikolic

Rafael Vaganian

Arthur Yusupov

Zoltan Ribli

Boris Spassky

Alexander Beliavsky

Jonathan Speelman

Johann Hjartarson

Yasser Seirawan

Miguel Illescas

Jesús Nogueiras

Comitès

Al Comitè d’Honor, m’ha cridat l’atenció la presencia del sobradament conegut Joan Gaspart (que feia un home com aquest en un lloc així?).

Al Comitè organitzador, destacaria: els mediàtics de la comunicació Jaume Roures i Tatxo Benet; els desapareguts Àngel Ribera, Carles Falcón i Antonio Medina; el Joan Segura i l’Antonio López sempre presents en els esdeveniments importants dels escacs a Catalunya; també vull destacar la presencia de l’amic i company de club i equip, el Miquel Fernández-Diaz, també assidu als temes importants dels escacs catalans.

Gran organització, gran unitat de tots els col·laboradors (tan privats com a públics), un gran torneig.

Salut i escacs,