Llibres antics

Fins ara, quan he llegit un llibre que m’ha agradat especialment, he fet un article amb el nom genèric de llibres i després entre parèntesis he posat el número que corresponia. Així, l’últim que vaig fer va ser “llibres (6)” a on us recomanava tres llibres de Jacob Aagaard.

Fins ara us he recomanat 26 llibres que per a mi són realment interessants i que he gaudit plenament d’ells.

També he de dir que he estret moltes profitoses ensenyances d’aquest llibres que m’han permès guanyar algunes partides; però, malauradament, també m’he trobat que en algunes ocasions, per omissió d’alguns d’aquests preceptes, he desaprofitat bones ocasions que han fet que la partida acabés en desastre.

Francament, en aquestes ocasions és quan un es troba més “fotut”, ja que si els errors són per ignorància, doncs ja se sap que la ignorància és un “oceà immens”; però quan un error és producte de la dispersió o la “vagància mental” i després quan analitzes la partida veus que aquell tema estratègic el saps de sobra i que a més és obvi, doncs dona una ràbia profunda.

Els que hem dedicat una part important del nostre temps lliure a aprofundir en diferents llibres d’escacs (tema amb el qual gaudeixo especialment), el que fa que no siguem bons jugadors és, entre altres moltes i diverses coses, que el “coco” ens enreda i no ens deixa aplicar temes que tenim ben apresos. Bé, és una pena, però, com a mínim en el meu cas, una realitat.

Avui vull parlar-vos d’uns llibres antics que no estan de moda, alguns potser fora del mercat. Però que crec que són uns llibres fantàstics que tot aficionat al nostre joc hauria de conèixer.

El primer és tot un clàssic, molt conegut però, potser, poc valorat; o si ho voleu expressar d’una altre forma, no valorat en la seva mesura.

És un llibre petit, que molta gent ho ha encasellat com un llibre per a principiants, i aquí cometem un greu error. Si bé el llibre comença amb conceptes molt elementals (com per exemple com donar mate amb rei i torre contra rei), després el llibre va evolucionant i dona conceptes realment importants.

Aquest llibre va ser un dels primers llibres que vaig comprar, i al començament no li vaig donar gaire importància, però després d’alguns anys el vaig repassar una altre vegada, alguns temes em van semblar força interessants. Això m’ha passat varies vegades, quan més sé, més temes descobreixo en aquest llibre. Us invito a que ho descobriu.

Podeu trobar aquest llibre en format pdf en aquest enllaç.

El segon llibre és un llibre totalment diferent, en ell Larsen narra la seva trajectòria fins el seu millor moment (any 1969), poc abans de la debacle que va sofrir amb Fischer, que va marcar el principi de la decadència del seu joc. Un llibre amb molt bones partides molt ben analitzades pel mateix Larsen.

Podeu trobar més informació sobre aquest llibre en aquest enllaç.

El tercer llibre és un llibre antic, difícil de trobar, una autèntica joia. Aquest llibre el vaig descobrir a partir de la referència que fa d’ell Mijail Shereshevsky al seu llibre “Perfeccionamiento en el Ajedrez” que ja vaig recomanar en un altre article.

En el seu llibre, Shereshevsky, en el càpitol “Estudio de la herencia clàssica” comenta en un lloc destacat (dedicant varies pàgines) el llibre de Evgeni Znosko-Borvsky “El medio juego en el ajedrez” editat l’any 1925.

Curiosament, casualitats de la vida, un temps abans havia comprat en una llibreria de llibres vells, uns quants llibres d’escacs antics. Un d’aquests llibres era el que feia referencia Shereshevsky com un dels millors llibres d’escacs que ell havia llegit. Quan vaig comprovar que jo el tenia, podeu entendre la meva alegria.

És un llibre que està molt bé, amb alguns conceptes que no he trobat en cap altre llibre. Podeu trobar una versió en anglès en aquest enllaç.

Els llibres antics, sovint passen de moda, altres són superats per noves tècniques i/o innovacions, és llei de vida. Però hi ha alguns que són realment bons, seria estúpit renegar d’ells.

Salut i escacs,