Primera Divisió Grup II. Anàlisi final

Per a mi, de sempre, el Campionat de Catalunya per equips ha estat el meu torneig preferit. No sé quants he jugat, he perdut el compte, però per a no equivocar-me puc dir que han estat més de 30 de llarg, i he de dir també, que en cap d’ells m’he sentit decebut. Bé, potser en un si, però això ja és aigua passada.

El Campionat de Catalunya per Equips és un campionat fantàstic globalment, sigui quina sigui la categoria en la que juguis, és un torneig amb “màgia”.

Bé, ara després de 9 rondes de la fase regular toca fer un petit anàlisi del nostre grup, el grup II de la Primera Divisió.

Això dels anàlisi, sempre m’ha semblat una qüestió subjectiva, però no entrem en polèmiques, he de dir que en aquest cas ho és del tot, ja que és un anàlisi totalment vist des del meu punt de vista.

Però comencem pel final que en aquest cas és el començament, la classificació:

Com habitualment passa en les classificacions finals, tot queda reflectit d’una manera harmònica;  els zeros, els mig punts i els uns, semblen el dibuix d’un jardí, menys en algun cas que trenca la dinàmica.

Passo a fer una petita crònica del què m’han semblat els diferents equips.

MOLLET
Gran dominador del campionat sen se cap discussió. A pesar de ser un equip força compacte, cal destacar la gran actuació dels joves jugadors: Javier Amores, Pere Garriga, Cristian Fernández i Jordi Bals que han puntuat fenomenalment.

Foto del web del Mollet

SANT MARTÍ
Nosaltres hem estat els primers dels altres. Crec sincerament que merescudament, ja érem segons abans de l’última ronda i tampoc hem patit gaire en la majoria dels matxs. A destacar l’actuació de l’Oscar Ruiz, el Francisco Núñez, el Pablo Castillo i el Miquel Fernández-Diaz, en una molt correcta actuació de tot l’equip.

ATENEU COLÓN
Si teniu el costum de llegir aquest bloc, vau poder comprovar que a la crònica de la primera ronda, quan vam jugar amb l’Ateneu Colón, vaig posar que aquest equip acabaria a la part alta de la classificació. Dit i fet, tercers.

L’Ateneu Colón té un molt bon equip, si manté el bloc pot lluitar per pujar el pròxim campionat. D’aquest equip vull destacar el magnífic campionat que han fet els joves germans Guillem i Oriol Porta i també la bona puntuació del Raül Arza.

SANT BOI
Aquest equip amb una mica més de sort hauria estat molt més a dalt, i és que li ha sortit “creu” en tots els encontres ajustats. Un equip molt compensat que en un bon dia pot guanyar a qualsevol equip d’aquesta categoria, aquest no ha estat el seu any i ha quedat quart; quan les coses vinguin de cara pot fer molt de mal. Gran actuació defensant el segon tauler del Josep Maria Lerch, a destacar també, la bona actuació del Joaquin Benítez.

BARCELONA UGA “B”
Equip descompensat, molt fort als primers taulers i desequilibrat als últims taulers.

També la “ruleta” de si els bons seran quatre, cinc o sis. Aquest equip si juguessin tots els que pot alinear, doncs seria el “coco” de la categoria, al no ser aquest el cas, doncs queda per la part mitjana de la classificació. Tema que és repeteix any rere any.

VILAFRANCA
La gran revelació del campionat, durant moltes rondes ha estat a les primeres places lluitant de valent; a les últimes rondes han baixat una mica els seus resultats. De totes maneres han quedat sisens empatats a punts amb el quart, fenomenal campionat del Vilafranca. De ben segur que abans de començar haguessin signat aquest sisè lloc, ara possiblement els deu semblar poc després del seu fantàstic començament.

Cal destacar el magnífic paper que ha fet l'Elisabet Ruiz  defensant el tercer tauler. També han fet un molt bon campionat el jove Carles Tutusaus i el Josep Claudi Viñas ha arrasat a l’últim tauler.

TARRAGONA
La gran decepció del campionat, eren els favorits per la mitjana d’Elo dels seus jugadors, però es van autoexcloure de la competició presentant alineacions molt poc competitives. Com no sé que ha pogut passar, tan sols desitjar a aquest històric club, que pugui resoldre els seus problemes el més aviat possible.

TÀRREGA
Gran mèrit d’aquest club que s’ha escapat els dos últims anys del descens pels "pels". I més mèrit si cal aquest any ja que no ha pogut comptar amb els seus millors jugadors la majoria de les rondes. A destacar a l’Israel Campos, ja que de les cinc rondes que ha jugat a fet quatre punts.

SANT ANDREU “B”
Sincerament, pensava que el Sant Andreu “B” se salvaria, té millor equip que els resultats que ha fet. El matx amb el Tàrrega va ser decisiu, conec perfectament aquets tipus d’encontres ja que amb el Congrés ens van tocar moltes vegades aquest tipus de situacions, quan comença el campionat ja sabíem que amb aquest i aquest es té que guanyar, sinó malament.
Destacar al Daniel Travesset i al Oriol Deliseu que han fet un molt bon campionat.

COMTAL
Quan tens un equip “justet” per a la categoria i a més et fallen jugadors, doncs, ho tens "magre". Això és el que li ha passat a aquest històric club, no obstant això han lluitat fins l’última ronda, qüestió que els honra.
Bon campionat del Xavier Minguell que ha aguantat el primer tauler




Fins aquí aquesta petita crònica d’aquest segon grup de Primera Divisió. Però com bé sabeu, a nosaltres encara en queda jugar amb el Catalunya per decidir la tercera plaça en discòrdia per accedir a la Divisió d’Honor i al Mollet els queda lluitar pel campionat de Primera Divisió, així que a carregar les piles.

Salut i escacs,