Sisena ronda del Campionat de Catalunya per equips i quarta sortida, aquesta vegada a Sant Boi, en concret al Casal de Barri Marianao, seu del Club d’Escacs Sant Boi.
El Sant Boi sempre a tingut fama de jugadors durs, difícils de superar. Avui, aquest epítet s’ha quedat curt, el matx ha estat molt dur, tant sols dir que han hagut dues victòries, una per equip i vuit partides que han acabat en taules, això si, taules molt lluitades.
En honor a la veritat, si avui hagués hagut un vencedor, aquest tindria d’haver estat el Sant Boi. Les partides han estat molt travades, dures i competides, però han estat els jugadors del Sant Martí els que han tingut que lluitar de valent per aconseguir taules en posicions inferiors.
Destacar les que ha aconseguit el Miquel Fernández-Diaz, que amb el marcador amb empat a 4’5 i en una posició no gaire bona, ha aconseguit el mig punt que ens ha donat l’empat final. Hi ha dies que un empat sap a victòria, avui ha estat un bon exemple.
Podeu consultar els resultats del Sant Martí en aquest enllaç.
Si voleu consultar els resultats de la sisena ronda del grup del Sant Martí, ho podeu fer des d’aquest enllaç.
Un cop acabat el matx i sense sortir de Sant Boi, tot l’equip hem anat a celebrar-ho fent un pica-pica en la terrassa d’un bar que ens han recomanat. Ens ho hem passat “pipa”, totalment recomanable per fer pinya i crear equip. Especialment xerraire estava el Miquel, el nostre heroi.
Després i tornant als cotxes, hem passat per un carrer que feia justícia al nostre salvador d’avui.
Falten tres rondes pel final d’aquesta lliga, l’ascens ja no és una quimera, no és fàcil, clar que no; les dues properes rondes juguem amb equips necessitats de puntuar que no ens ho posaran gaire senzill, i després, en el cas que puntuem, tindrem una autèntica final l’última ronda amb el Mollet, líder d’aquest grup.
Res està fet, ens ho tindrem que guanyar, però després de la sisena ronda anem segons i ens hem guanyat el dret de poder seguir somiant.
Salut i escacs,
2 comentaris:
Hola de nou:
Excelent resultat que una vegada aconseguit el primer objectiu que es la permanencia dona ales per lluitar per aconseguir l'ascens.Tot indica que os ho tindreu que fer a l'ultima ronda amb el Mollet ja que els dos matxes a priori semblen asequibles encara que en escacs no hay enemigo pequeño y el mas tonto hace relojes.Si les coses arriben aixi considero que teniu una petita ventatja.Al Mollet el empat ja li va bé i aixó si ho sabeu treballar os pot anar molt bé ja que pot crear una gran imprecisió quan dos dels tres resultats els hi van bé no es facil lluitar contra un posible marcador advers.
Molts anims i endevant Fred
Nota: Molt bé la teva victoria sobre en Prats.He vist moltes partides seves al Tres Peons i sempre l'he considerat un jugador amb una tecnica excelent.Nota 2-Pels vostres calculs en el matx amb el Comtal en Joan Xancó no torna a Barcelona fins el Juliol.De res
Hola Frederic,
Hi ha vegades que tot surt malament, com ens va passar l’any passat a nosaltres (el Congrés) i en canvi, altres vegades tot surt de cara,com ens passa aquest any al Sant Martí. Però no tot és qüestió de sort, crec sincerament que l'estat anímic és fonamental, especialment al per equips.
Tens molta raó quan dius que als escacs no hi ha enemic petit i menys a les últimes rondes quan els equips s'estan jugant la permanència. Tenim que enfocar els dos propers encontres amb el màxim respecte i concentració.
Si tot va bé i tenim la sort de poder jugar l'última ronda amb possibilitats de pujar, no estic d'acord amb tu que ens pugui beneficiar el tema del mig punt de desavantatge, un desavantatge sempre és un desavantatge. A més, el Mollet és un equip ple de joves que sempre juguen a guanyar i en aquesta ocasió no serà una excepció.
Moltes gràcies per la teva informació sobre la situació del Joan Xancó, espero que sigui una informació bona de la “buena”
Agraint les teves aportacions a aquest bloc, rep una cordial salutació, campió.
Publica un comentari a l'entrada